Foto: Lluís Tovar

Pere Mas (Terrassa, 1968) és l’actual director de Preguntes freqüents, un dels programes de referència de TV3. Llicenciat en Ciències de la Informació, va començar la seva trajectòria a TV20 i Matadepera Ràdio, fins a fer el salt a COMRàdio i Catalunya Ràdio, on va presentar El Matí de Catalunya Ràdio quatre estius i Tot és molt confús. També és col·laborador d’El món a RAC1 i del diari Sport. A Comunicació 21, Mas explica tots els equilibris que ha de fer per dirigir un programa que l’audiència examina en lupa.

Què té el FAQS?
Un interès informatiu des de 2017, quan es va posar en marxa fruit d’una excepcionalitat històrica del país, que genera una certa addicció. Més enllà d’aquest context, hi ha tres factors que el potencien. Un format polit, amb una elegància visual al qual se suma el look de la presentadora. Hi ha altres aspectes com ara la tria de convidats, que en alguns casos no són habituals a TV3, en un espai on es pot parlar tranquil·lament i amb entrevistes d’interès. La cirereta del programa és un petit component d’espectacle per fer-ho més amè.

Fa uns mesos, en una entrevista a Comunicació 21, Cristina Puig, la presentadora, assegurava que el FAQS és molt més que un programa de televisió, és un fenomen. Ho comparteix?
Sí, perquè ho percebo en la reacció dels espectadors, fins i tot dels meus amics. Quan vaig a buscar el pollastre cada diumenge, l’amo de la botiga em comenta els continguts del FAQS de la nit anterior. Quan va haver-hi el procés sobiranista, la gent va entendre que on s’hi identificava més era al FAQS, i se l’ha sentit molt seu. És com una religió per a algun tipus de gent, es viu amb molta passió!

Què canvia de ser la mà dreta del Tian Riba a passar a ser qui ha de dirigir l’orquestra?
Tot. Quan ets la mà dreta pots tenir una vida més o menys normal, però ser el director del FAQS, les possibilitats d’entrar a la Mútua de Terrassa amb un infart són molt grans [riu]. És un non-stop. Quan ocupes aquesta posició, és una cadira elèctrica, perquè en qualsevol moment pots saltar. Ser director del FAQS és com trepitjar un camp de mines permanentment, i has de tenir-hi molta habilitat.

Què ha aportat Mònica Hernàndez com a subdirectora?
És una periodista que no formava part de l’ecosistema habitual, i això és un valor. A més, és dona, i la perspectiva de gènere és important. Havia entrevistat mig Catalunya i té contactes que no coneixíem. A més, té molta mà esquerra per dirigir equips… és oli en un llum.

En la teva estrena com a director vas dir que no tenies l’encàrrec de revolucionar el programa, sinó que hi faries algun retoc. Quins són els retocs que has fet?
El cara a cara amb la Pilar Rahola és el més evident, i ja el portàvem madurant feia temps. Crèiem que podíem donar-li més rendiment fent el cara a cara, perquè televisivament guanyava més que la columna setmanal. La Rahola creix i genera més interès. Si haig de fer autocrítica, crec que s’ha notat poc la meva mà. La meva intenció és que tingués un to més distès, i amb la selecció temàtica crec que ho hem aconseguit. També hem jugat molt a fer interactuar els convidats a plató, que els personatges parlin entre ells.

La pandèmia i la ciència han passat per davant de la política. Com heu viscut aquest canvi de temàtica en el programa?
Ha tingut diverses etapes. La part del primer tancament va ser molt monotemàtica, i des del març fins a l’estiu intentàvem fer altres coses per distreure la gent, però teníem moltes limitacions. Els primers mesos de la pandèmia van ser el moment en el qual el programa va ser menys FAQS. La política interessava menys i la Covid-19 accelerava els índexs d’audiència. A partir del setembre, els continguts relacionats amb la pandèmia s’han mantingut, però molt menys. Hem d’ajudar l’espectador a desenganxar-s’hi, i no ens funciona malament.

Amb la pandèmia el programa s’ha quedat sense públic. El trobeu a faltar?
De vegades sí, perquè quan el que està passant al plató requereix reaccions, tenir el públic és molt bo. Ara tot és més fred, el plató és més buit, i no sé quan tornarem a gaudir del públic. Hi ha programes que es fan més difícils sense públic.

“Al FAQS, Ustrell i Rosel eren dos projectes de presentadors, mentre que Puig és una periodista més consolidada, amb molta més experiència”

El FAQS fa quatre temporades que és en antena i l’han presentat tres periodistes. Què van aportar cadascun d’ells al programa?
Ricard Ustrell aportava espontaneïtat, frescor, desconeixement del mitjà televisiu i desvergonyiment. Laura Rosel va oferir més solidesa periodística, i amb un look revolucionari va generar molta addicció a l’audiència. I Cris Puig li dona un to més desimbolt, més espontani, més desencarcarat. La part corporal i els gags d’entrada els broda. Al FAQS, Ustrell i Rosel eren dos projectes de presentadors, mentre que Puig és una periodista més consolidada, amb molta més experiència. Així i tot, el programa sobreviu per sobre de l’equip i els presentadors.

Foto: Lluís Tovar

La cinquena temporada del FAQS està assegurada?
De moment, no. Fins ara ha anat renovant any rere any. Amb el FAQS, TV3 ha trobat el programa idoni per ocupar la franja de la nit del dissabte. Jo veig que el FAQS pot seguir en antena sis, set o vuit anys més si es respecta la idea original. Si caigués de la graella i se substituís per una pel·lícula seria molt estrany. Per això, si m’hagués de jugar 500 euros a si seguirà o no, no perdria, crec que renovarà.

I Pere Mas seguirà com a director?
No ho sé i ni tan sols hi penso ni un minut. En primer lloc, la casa i la productora han de voler-ho. Quan arribi el juny, algú em preguntarà i en parlarem. És la quarta temporada, estic esgotat. Però no hi ha cap motiu per pensar que no continuaré al capdavant del programa.

“TV3 és un objecte d’un atac polític i, en aquest context, el FAQS és un dels principals elements de discussió”

El FAQS sempre genera debat entre l’audiència. Teniu la sensació que us miren amb lupa?
Sense cap mena de dubte. Hi ha una hipervigilància, una sensació d’observació constant. És lògic, hi ha molta audiència i té molta repercussió. TV3 és objecte d’un atac polític i, en aquest context, el FAQS és un dels principals elements de discussió. Cada setmana pel programa hi passen un milió de persones i genera una mitjana de 25.000 piulades a Twitter, cosa que representa 3.000 persones opinant del programa. Quina rellevància tenen? Els continguts venen determinats per qui accepta venir.

N’hi ha que no accepten participar al FAQS.
No és cap secret que patim un sabotatge per part d’alguns partits i personatges. Això ha canviat una mica, per sort. A més, hi ha hagut una part de la crítica televisiva que ha creat una imatge distorsionada del que és el FAQS. Hi ha hagut incidents que s’han exagerat, que s’han viralitzat. Hi ha hagut mala intenció política. Fins i tot s’han fet preguntes parlamentàries sobre petites despeses del programa. Ho acceptes amb esportivitat i entens que va amb el teu sou. Criticar el FAQS és el més fàcil.

Com conviu l’equip del programa amb el soroll que es genera fora?
Hi ha de tot. En general, veure’s a Twitter genera nerviosisme. Jo en el meu cas tinc la pell dura, soc més pràctic. Quan la crítica prové de gent que està amargada i avorrida a casa i intentant fer mal, m’entra per una orella i em surt per l’altra. La temptació és contestar, i podria fer-ho amb arguments, perquè sé com ha anat. No interactuo amb ningú.

“Si queda clar que la llengua vehicular del FAQS és el català i està justificat portar algú en castellà, no hauria de ser un problema. Però no en podem abusar”

A TV3 es parla més castellà que mai?
El debat sobre la llengua és a sobre de la taula i genera molta sensibilitat. Tinc opinions no contradictòries, però sí que potser a la televisió en general i al FAQS en particular hem tingut un ús desacomplexat amb la llengua. I per això en som parcialment culpables. Si queda clar que la llengua vehicular és el català i està justificat portar algú en castellà, no hauria de ser un problema. Però no en podem abusar. Ho hem fet perquè hem cregut que, mantenint essencialment el català com a llengua vehicular, ens permetia mostrar un altre tipus de convidats que, d’una altra manera, no podríem. Però és una conseqüència de complir la pluralitat ideològica, que costa moltíssim. És curiós, en canvi, que no es critiqui la manca de paritat.

Tot i que ja fa uns anys que treballes a la televisió, fa 26 anys que ho combines fent ràdio, ara a RAC1. Com vas viure aquell comiat tan sobtat de Catalunya Ràdio?
Així és. Marxar de Catalunya Ràdio em va obrir la porta Jordi Basté, a RAC1. El que em va doldre de la situació va ser que el director [Fèlix Riera] venia amb una decisió predeterminada, no coneixia el Tot és molt confús i se’l va carregar. A Catalunya Ràdio havia fet de tot, m’hi sentia estimat, i em va saber greu que desaparegués de la nit al dia. Estic a la televisió de forma accidental, i tal i com han anat les coses no ha estat gens malament.

La Corpo està apostant per continguts enfocats només a les xarxes. És un senyal inequívoc d’anticipar el futur?
Sí, indiscutiblement, estan arrencant nous formats. TV3 té com a prioritat atrapar nous telespectadors, ja no és una aposta tímida. Tinc la sensació que podíem haver fet molt més en el procés de digitalització. Han tirat endavant molts projectes, i de la manca de pressupost per fer ficció s’han posat en marxa petites iniciatives. En aquest sentit, s’ha estimulat la creativitat.

La televisió convencional encara té recorregut?
En la comunicació hi ha hagut la tendència de matar les coses moltes vegades, com va passar amb la ràdio. Hi ha molts esdeveniments, més enllà dels esports, que requereixen ser vistos en directe. La visió en comunitat d’un esdeveniment que s’està produint, la sensació que allò està passant, ens remet a un petit espai de supervivència. I l’amenaça de les OTT és molt forta. Amb una quota al mes, no es pot competir-hi.

I què ha de fer la televisió convencional i pública?
S’han explorat coses: coproduint sèries i estrenant-les fora, i al cap d’uns dies emetre-les per la televisió convencional… La fórmula mixta és interessant, però amb la pública té limitacions. A TV3 hem viscut una època de dificultat econòmica i política que ha permès salvar el canal principal i s’han desatès els altres. La prioritat de TV3 és preservar el català i tenir aliances i audàcia.