Pitu Galobart (Sallent, 1976) és el director de Ràdio Sallent des de fa dos anys. Paleta de professió, es va endinsar en la comunicació de proximitat a Sallent des de ben jove. L’emissora municipal que va posar-se en marxa l’any 1981 fruit d’una colla de voluntaris del poble. Durant aquests 40 anys, Ràdio Sallent ha jugat un paper vertebrador per explicar l’actualitat i d’acompanyament als oients. A Comunicació 21, Galobart explica les peculiaritats que té una emissora petita.
Aquest any esteu de celebració. Fa uns dies va tenir lloc la traca final del 40è aniversari de Ràdio Sallent amb una festassa.
[Somriu] Sí, al parc Pere Sallés vam aplegar-nos una bona colla de gent que estimem Ràdio Sallent. Per a celebrar-ho vam emetre 40 hores de ràdio local i vam sortejar 40 regals per gentilesa dels comerços del poble. També vam escoltar per primer cop la sardana composta pel nostre aniversari i escrita pel músic sallentí Jaume Riu.
En aquesta festa s’hi van aplegar col·laboradors que durant aquests 40 anys han mantingut la flama encesa de la ràdio a Sallent. Com la vas descobrir?
Va ser fa molts anys, quan era petit, a través d’un concurs radiofònic els matins del cap de setmana. Uns dies després vaig presentar-me per primer cop als estudis i hi freqüentava sovint. Poc a poc vaig aprendre les nocions com a tècnic de so, fins que vaig acabant sent jo qui sense voler-ho era al comandament dels botons. Hi he estat en dues etapes, l’última va començar 14 anys enrere amb un programa d’esports.
Una segona etapa on agafes molt més protagonisme.
Sí, per encàrrec de l’actual regidora de Comunicació de l’Ajuntament, Neus Solà. Ella és qui em va convèncer per coordinar la programació i seguir fent anar els botons. I ho faig de forma voluntària, sense cap retribució econòmica. És una manera de fer poble. La meva única condició és que no m’exigeixin en excés.
Què vols dir?
Quan algú m’exigeix més del compte sempre dic el mateix: “ep, jo soc paleta!”. Renuncio a tenir un sou com a director perquè em comportaria molta més dedicació i em seria impossible. La ràdio és com un complement perfecte, però mai he pensat que podria dedicar-m’hi professionalment.
“Els col·laboradors no tenen la mateixa implicació que anys enrere”
Quina és la teva tasca en la direcció de Ràdio Sallent?
Ho gestiono des de casa, que és on programo els continguts. M’encarrego d’elaborar i editar l’agenda de Sallent, que en funció de l’activitat del poble té una durada diferent. I cada dia estar pendent que no falti de res. Tot ha estat possible gràcies al suport incondicional de Neus Solà, qui sempre està al peu del canó perquè la ràdio no perdi pistonada amb petites inversions que sempre són benvingudes. El gran repte seria uns nous estudis, ja que actualment hem de compartir l’espai amb altres entitats del poble.
Com ha evolucionat l’emissora al llarg d’aquests anys?
L’avenç de la tecnologia ha provocat que les eines avui siguin molt diferents a les dels inicis. A banda d’aquests canvis constants, n’hi ha un altre més significatiu: els col·laboradors no tenen la mateixa implicació que anys enrere. Ràdio Sallent sobreviu pel voluntarisme de la gent del poble, és el cas de Pilar Coit i Pepe Librero, dos dels col·laboradors que sumen més anys a la casa. Actualment disposem d’una quinzena de col·laboradors, però cada cop n’hi ha menys.
No hi ha relleu generacional?
Sí, però costa molt més. Això sí, també hi ha excepcions. És el cas de Jep Oliveras, qui amb només 16 anys fa ràdio en quatre emissores locals diferents: Balsareny, Sallent, Avinyó i Santa Maria d’Oló. És un apassionat del periodisme i els esports, i així és com ens hem estrenat en les transmissions esportives a l’emissora.
Més enllà dels esports, què destacaries de la programació?
Els informatius, els magazins i la música són la pota principal de la programació, que s’hi sumen els espais variats dels col·laboradors. Hi ha espais com l’emissió del ple municipal, l’Ajuntament respon i l’Anem per feina, que també sumen. La programació es complementa amb els continguts d’Ona Bages i La Xarxa, que aporten un valor afegit de qualitat. Un dels reptes que tenim és ampliar els continguts de producció pròpia, però no és una tasca senzilla.
Com s’està adaptant l’emissora a la nova realitat digital?
Estem prioritzant l’aposta pels podcast. Així que des de fa un parell d’anys els continguts de la ràdio es poden descarregar des de la plataforma iVoox. Així i tot, encara hi ha força oients que opten per la ràdio convencional. És el cas dels comerciants del poble, que tenint en compte les dificultats que hi ha al casc antic per sintonitzar ràdios convencionals, l’única que s’escolta és Ràdio Sallent… que consti que no ho hem manipulat nosaltres! [riu]. Tenim l’audiència assegurada, i durant la pandèmia, la ràdio ens ha donat molta energia positiva.
