Quim Espinosa (Barcelona, 1979) és el propietari de l’agència de comunicació Quimeras, que gestiona Ràdio Ciutat de Tarragona, Ràdio Ciutat de Valls i Baix Camp Ràdio. Té un màster en gestió d’empreses radiofòniques i actualment forma part del comitè de continguts de La Xarxa. Ha viscut sempre entre Catalunya i les Canàries, va impulsar una ràdio a la Orotava. Ha treballat a Cadena SER-Reus, Radio Mallorca i com a director de màrqueting del Club Gimnàstic de Tarragona. Des de fa uns anys porta el braçalet de capità del projecte com a gestor i ha deixat de banda el micròfon, amb el qual estava tan familiaritzat. A Comunicació 21, Espinosa reivindica la ràdio digital.
El 2012 vostè va posar en marxa la primera ràdio professional per internet a Catalunya.
Sí, és el cas de Ràdio Ciutat de Tarragona. Una de les meves grans passions és l’analítica, i va ser fruit de dues dades d’un EGM que vaig llegir mentre treballava a Cadena SER-Reus: que l’oient escolta la ràdio una mitjana de 20 minuts diaris i que la gran majoria ho fa de 7 a 9 del matí. I així és com vaig veure que s’havia de posar en marxa una ràdio on l’audiència decidís quan escoltar els continguts.
Com es va cuinar Ràdio Ciutat de Tarragona?
No disposàvem d’una recepta de ràdio digital. Així i tot, la prioritat va ser abanderar la informació de proximitat. Vam impulsar un butlletí d’entre 3 i 7 minuts de durada, que actualment és el Tarragona Daily. En els inicis van tenir una forta presència els esports (amb les transmissions del Nàstic). Actualment ja és un marca de referència al Camp de Tarragona.
Com es consolida el projecte?
Hi ha un punt d’inflexió: la incorporació del nostre mitjà a La Xarxa, que no comptava amb cap emissora associada de la ciutat de Tarragona. Aquest pas va ser un salt de qualitat, ja que vam començar a produir continguts de tota la província. Posteriorment a través de l’espai Carrer Major, vam liderar les emissores de La Xarxa al territori amb la participació de vuit emissores més del Camp de Tarragona
Més enllà de l’àudio, han incorporat l’audiovisual.
Sí, fem ràdio, però també fem televisió. L’audiovisual ha estat una gran oportunitat perquè l’audiència ens posi cara. Treballem molt la imatge i, per això, cada programa té una caràtula diferent. Amb tot, tenim una programació estable, diversos canals de distribució de continguts i una audiència que cada cop creix més.
Un dels programes amb més audiència és Golfes, un xou nocturn amb Laura Rovira.
Ho peta! És el programa radiofònic més escoltat a Tarragona, i tothom (la majoria de polítics de la ciutat) volen visitar el programa. Si aquest espai l’emetés qualsevol mitjà d’abast nacional tindria molt ressò. Al mateix temps, és una proposta audiovisual, perquè incorpora la imatge. El projecte al qual volem donar continuïtat és aquest.
“Sembla mentida que encara avui les dades que prevalen per captar més publicitat siguin les que se’n deriven d’estudis d’audiència com els EGM”
El model de ràdio convencional –les ràdios municipals sorgides als anys 80– és caduc?
No, ni de bon tros. Aquest model té molt clara la funció de servei públic. I en el cas de Tarragona, la ràdio pública ho fa molt bé, com ho va demostrar en els darrers aiguats que va patir la ciutat. Com a mitjà privat, la nostra aposta és la informació, l’entreteniment i la innovació. Estem constantment cercant nous formats i nou talent.
Els dos models són complementaris?
Sí, cadascú juga el seu paper. Ara bé, la ràdio municipal té la necessitat d’adequar-se al nou entorn digital. Si no ho fa, el seu paper serà residual. Actualment, hi ha moltes ràdios que estan fent una tasca enorme en el procés de transició cap a un nou model, conscients que s’han d’actualitzar. Nosaltres vam néixer en un entorn digital, per tant, no necessitem un centre d’emissió com és el cas de les ràdios tradicionals.
L’FM morirà?
La tendència assenyala que va cap aquesta direcció. La majoria d’oients ja escolten la ràdio a través dels mòbils, les tauletes o els ordinadors; és a dir, en un entorn digital. Fins i tot, la meva àvia de 85 anys ha deixat d’escoltar la ràdio per l’aparell convencional. Fins i tot consumeix continguts des d’altres plataformes, com ara les xarxes socials.
I la ràdio, resistirà?
La ràdio no morirà, està buscant l’espai on acomodar-se. Perquè la ràdio del segle XXI ha d’arribar per tots els canals de distribució possibles, no només per l’FM. A moltes emissores municipals els manca voluntat política per fer amb determinació el salt en el món digital. Només així s’obrirà a nous públics.
I què farem amb les dades dels EGM?
Sembla mentida que encara avui les dades que prevalen per captar més publicitat siguin les que se’n deriven d’estudis d’audiència com els EGM. A poc a poc hi ha mitjans tradicionals que s’hi estan desmarcant, perquè l’aparador digital ofereix dades molt més reals i fiables.
A més de Tarragona, compten amb dues emissores més, Ràdio Ciutat de Valls i Baix Camp Ràdio. El pla d’expansió de l’agència fixa altres ciutats?
Tenim dues ràdios associades, són projectes diferents. El cas de Valls té una data de finalització de contracte municipal. En el cas del Baix Camp, ens uneix una part més sentimental, ja que el soci amb el qual la vam impulsar va morir sobtadament, i és un projecte que representa una gran oportunitat que el territori ha de saber aprofitar. La prioritat és consolidar-les, especialment Ràdio Ciutat de Tarragona, que aspira a ser el mitjà de referència de la ciutat. Si som referents, tindrem més publicitat. És un peix que es mossega la cua.
Ràdio Ciutat de Tarragona és referent per a La Xarxa.
Ho és, La Xarxa estava orfe a Tarragona i nosaltres hem omplert aquest buit. La nova OTT és una eina que després de molt d’esforç està sent una meravella. A més, tenim la sort que un periodista de Ràdio Ciutat de Tarragona treballa amb l’equip de l’OTT, cosa que en un temps ens permetrà disposar d’un expert de primer nivell en l’elaboració de continguts de pòdcasts.
