Ramon Grau Soldevila (Sant Cugat del Vallès, 1957) fa 45 anys que està vinculat a la comunicació local. Primer en el món de la ràdio: va ser fundador i primer director de Ràdio Sant Cugat, avui emissora municipal sota la marca Cugat.cat. L’any 1985 va fundar el setmanari TOT Sant Cugat i més tard s’hi van sumar altres mitjans locals com TOT Cerdanyola, TOT Ripollet i TOT Rubí, o d’àmbit nacional com VIA Empresa. Grau, amb uns pocs companys de viatge, fa 28 anys van fundar l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG), que més tard va esdevenir l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). Una entitat que avui aplega més de 600 capçaleres, majoritàriament de proximitat i de tots els territoris de parla catalana, en suport paper i digital, i que darrerament s’ha obert a ràdios, televisions locals i creadors de contingut. Grau va ser el primer president de 1997 a 2003 i va repetir de 2015 fins a l’actualitat.
17 anys de president són molts anys.
Sí, i més quan ho veus en perspectiva, és una part important de la història de l’AMIC, en què hem passat d’un col·lectiu petit i del tot invisible per a les administracions i actors de la comunicació (com grans clients, agències i centrals) fins avui que ja comptem i som reconeguts per la força que les nostres capçaleres tenen al territori, tot i que encara queda camí per tenir el lloc que es mereix la comunicació de proximitat.
És molta feina feta, però és una feina col·lectiva i aquí vull esmentar els presidents que han contribuït a fer créixer l’AMIC: Mateu Ros, Josep Ritort (que més tard va passar a exercir de secretari general) i el malaurat Alfons Udina. Ells, totes les juntes i un equip molt implicat i treballador han fet créixer i han consolidat l’AMIC.
La comunicació de proximitat, davant de la falta de confiança en els grans mitjans, agafa més força?
Sens dubte, la proliferació de les falses notícies, la infoxicació digital a través de les xarxes, la politització dels mitjans sotmesos a interessos partidistes o econòmics, i els pseudomitjans, sobretot en l’àmbit estatal, han fet perdre el valor més preuat del periodisme: la credibilitat. En un món on cada vegada es valora més allò singular i humà, la informació de proximitat genera comunitat i es basa en el coneixement de la realitat més propera, i els mitjans locals agafen encara més confiança i notorietat. Ho diuen tots els estudis, tant d’aquí com internacionals: la premsa local és la que inspira més confiança a la ciutadania.
“En un món on cada vegada es valora més allò singular i humà, la informació de proximitat genera comunitat”
I per què creu que això és així?
Som mitjans que parlem de coses i de persones que tenim a tocar de casa, no podem donar gat per llebre, els nostres lectors ho saben de seguida i no ens ho perdonarien. A Catalunya, la comunicació local sempre ha estat un fenomen, no hi ha poble per petit que sigui que no tingui un mitjà local. La gran diversitat de mitjans de proximitat és un model propi i únic dels nostres pobles i ciutats que no es dona en altres països. Ho constatem sempre, i especialment des que vam impulsar el Premi Internacional AMIC Premsa de Proximitat, en què experts i mitjans d’arreu se sorprenen de la realitat i riquesa que significa el nostre col·lectiu.
Fa un bon balanç?
Aquests anys s’ha fet molta feina, i en els darrers onze anys –en què per segona vegada he tingut i tinc la responsabilitat de presidir l’AMIC– hem passat de 236 capçaleres a més de 600 i d’una facturació de poc més d’un milió d’euros a gairebé quatre milions. Això vol dir recursos i serveis per als associats, el 70% de la facturació reverteix a editores i editors, fem captació de publicitat tant pública com privada. Tenim una entitat professionalitzada amb un equip de 13 persones, forta i econòmicament sanejada, amb els comptes en perfecte estat. I perquè no només fos una impressió sinó una evidència, i tal com vaig anunciar en l’assemblea de Santa Coloma l’estiu passat, hem elaborat una auditoria econòmica amb una fotografia molt nítida en aquest sentit.
“A l’AMIC tenim una entitat professionalitzada, forta i econòmicament sanejada al servei del col·lectiu”
L’AMIC, doncs, és un cas d’èxit del nostre país?
Sí. Però crec que l’èxit més important d’aquests anys és el paper rellevant que té avui l’AMIC com a entitat referent de la proximitat en el sector comunicatiu en català. L’AMIC treballa per dignificar i fer visible un col·lectiu que, quan vam començar, era la “ventafocs” del sector. Evidentment, no és mèrit meu, és un mèrit col·lectiu d’un equip i d’uns socis que han apostat per la força d’aquesta premsa que cada dia aixeca la persiana a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
I com afronta el futur de l’entitat?
Crec que és hora de renovar maneres de fer i d’afrontar els nous reptes, que no tan sols té l’entitat, sinó tot el sector, amb una gran incertesa. La comunicació de proximitat no està en crisi, però el seu model de negoci sí que pateix. Són molts els reptes i els deures, i cal una renovació i rejovenir els responsables de l’entitat.
En les setmanes vinents incorporarem un nou secretari general i un cap de projectes que faran tàndem amb el gran equip humà que ja té l’AMIC. El fins ara secretari general, Josep Ritort, un gran actiu de tots aquests anys, ha tingut una gran pressió per l’increment d’activitat en molts fronts: projectes, premis i concursos que hem consolidat, com l’AMIC-Ficcions, l’AMIC-Directes, l’AMIC-Nous Talents, els premis de La Fera, etc. (certàmens que mouen milers de participants), així com el creixement constant d’associats, de facturació, d’activitat al Principat, al País Valencià i a les Illes.
Amb en Josep hem decidit conjuntament que faci un pas al costat per facilitar una nova gestió. Estic segur que farà el millor traspàs i ajudarà l’AMIC des d’altres llocs. L’AMIC és el que és en bona part gràcies a la feina del Josep Ritort.
També vol fer canvis a la junta?
Sí, la pròxima assemblea serà la meva darrera com a president. Allà deixaré la presidència de l’AMIC. Hem pensat que agafi el relleu una persona amb el millor perfil i la tenim dins de la junta des de fa molts anys, en Ramon Torrents, editor de les publicacions Som del Vallès Oriental. És una persona jove, coneixedora del sector i amb l’ADN AMIC, que estima l’entitat i que estic segur que a partir de l’assemblea de l’estiu afrontarà els grans reptes que tenim al davant. Li agraeixo molt la seva generositat acceptant el relleu fins a les eleccions i la seva predisposició, ja que la feina a l’AMIC no és poca i se sumarà a la que ja té com a editor. A partir d’ara i fins a l’assemblea, serà el vicepresident primer, i també s’incorpora com a vicepresident en Joan Camp, impulsor de projectes com la Catosfera, els Premis Sonor o Miravisions, i que aportarà la seva experiència en l’àmbit digital. Tots els canvis són dins de la mateixa junta i l’objectiu és afrontar el relleu a l’entitat per al pròxim mandat, si superen les eleccions del 2027.
“Hem de fer un canvi de maquinista amb el tren en marxa, perquè el tren de l’AMIC no pot parar”
Per què ara?
El relleu és necessari, perquè la comunicació és un sector en contínua evolució i necessitat d’innovació constant, i l’AMIC com a patronal, també. És un bon moment per plantejar un canvi a mesos vista, per procurar un traspàs i una transició que no alteri el funcionament de l’entitat. Hem de fer un canvi de maquinista amb el tren en marxa, perquè el tren no pot parar. Per això, hem decidit començar ara el procés de substitució i culminar-lo al juliol. He tingut molt temps per pensar-hi, i per això crec que és bo anunciar-ho ara.
Però vostè s’hi mantindrà vinculat, ja que és el president d’honor.
És impossible que jo marxi del tot d’un dia per l’altre, l’AMIC forma part de la meva vida i és un projecte que m’estimo i al qual he abocat moltes hores i il·lusions. A partir del relleu i mentre se’m necessiti, estaré a disposició del nou president, de la junta i de l’equip, i sobretot de tot el col·lectiu del qual formo part des del primer dia. Aquell grup de joves editors que vam trobar-nos en un restaurant de Sant Cugat, ara fa 28 anys, poc ens hauríem pensat com s’ha transformat aquell somni en la realitat que avui és l’AMIC, una història d’èxit fonamentada en la visió de posar en el seu lloc i enfortir la comunicació de proximitat.
“És l’hora de renovar maneres de fer i d’afrontar els nous reptes, que no tan sols té l’AMIC, sinó tot el sector”
No és el primer relleu que fa últimament…
No, a casa meva –a Totmèdia– ja fa un temps que el vaig fer amb els meus fills, el Xavier i la Laura. La veritat és que ha estat molt profitós, jo puc aportar coneixement i experiència, però el talent el porten ells, i també força experiència. A la vida s’ha de saber deixar el timó en el moment més adequat, no som imprescindibles, i quan el relleu és millor que tu, sigues generós, fes-ho fàcil i no t’enroquis. El futur és d’ells i estic molt orgullós del pas que vaig fer.
El sector té molts reptes al davant.
Sí, formem part del canvi constant i el món comença a ser un altre del que nosaltres coneixíem. Tot i que als mitjans locals no ens afecta tant, ho estem veient: la dependència de les grans tecnològiques; els canvis de l’algoritme de Google que afecten dràsticament l’audiència i els ingressos, sobretot als mitjans generalistes i de gran cobertura; la manca de confiança en els grans mèdia; les noves tendències i hàbits dels joves, etc. I no ens oblidem de la intel·ligència artificial, que pot ser una eina i un risc a la vegada. En el cas dels mitjans de proximitat, a banda dels canvis en els hàbits, ens afecta la crisi del nostre client tradicional, que és el comerç local, amb la seva substitució per marques globals, pel comerç electrònic, i la interlocució i capacitat de decisió dels anunciants que cada vegada és més lluny. És per això que un paraigua com l’AMIC es fa més que necessari, per arribar allà on una editora o editor per si sol no pot. Els tres eixos del nostre mandat, són: professionalitat, representativitat i utilitat, i aquest darrer cada vegada es fa més necessari.
“Cal que les administracions tinguin un paper fonamental per garantir la viabilitat dels mitjans de proximitat”
Quines solucions veu per al sector?
L’aposta per la innovació, la creativitat, la professionalització i el rigor, el multicanal i esdevenir cada vegada més un actor de la comunitat a qui servim.
Els mitjans professionals, amb estructures difícils de mantenir, necessitaran alternatives complementàries, realitzant esdeveniments, nous productes i reforçant les marques que tenim amb una gran notorietat a les nostres comunitats. Treballant pel que sempre hem estat: un referent clau en la creació de vincles entre ciutadans i col·lectius i amb una oferta social, de serveis, cultural, esportiva, etc., elements necessaris per reforçar la identitat i el sentit de pertinença.
Què li demana a les institucions del país?
Cal que les administracions tinguin un paper fonamental per garantir la viabilitat dels mitjans de proximitat. Ho veiem en països molt avançats com els del nord d’Europa o els Estats Units, on s’han adonat que, si es perden els mitjans de proximitat, s’obren deserts mediàtics i amb ells la proliferació de falses notícies a través de les xarxes, s’afebleix la participació ciutadana i, en definitiva, hi perd la democràcia. En un país com el nostre, amb un gran creixement demogràfic a causa de la immigració, és important tenir mitjans de comunicació propers, que mantenen una manera de ser i de fer, i que són eines d’integració i de preservació de la identitat i elements tan valuosos com la llengua, en retrocés social. No ens podem permetre perdre’ls, tot el contrari, s’ha de garantir el seu futur.
Ramon Torrents, nomenat nou vicepresident primer de l’AMIC
