Ramon Teixiné Bañeres (Rosselló, Segrià, 1965) és el director de Ràdio Rosselló. La seva trajectòria professional comença i acaba a Rosselló, amb una mirada privilegiada que va veure impulsar l’emissora municipal l’any 1986 i que la projecta en la nova era digital i tecnològica. A Comunicació 21, Teixiné reivindica la sensibilitat i el tarannà que té cada emissora municipal.

Des de 1986 dirigeixes Ràdio Rosselló.
[Somriu] Sí, l’he vist néixer i l’he vist créixer. A Rosselló hi va haver una emissora d’àmbit cultural durant dos anys abans de la posada en marxa de l’emissora municipal del poble. Des del primer dia la nostra prioritat –que es manté vigent– és ser molt propers als veïns i veïnes de Rosselló.

Quin ha estat el camí de l’emissora en aquests gairebé 40 anys d’història?
Com la majoria d’emissores municipals que van aparèixer en la dècada dels 80. I durant aquest temps, la ràdio ha viscut diverses etapes. En una fase primerenca, predominaven el voluntariat i l’associacionisme. Van ser uns anys en els quals vam comptar amb un bon grapat de col·laboradors.

Actualment no?
Sí, però molts menys. A poc a poc, l’emissora es va anar professionalitzant amb periodistes al capdavant. El gruix de la programació, sobretot els continguts, el fan les periodistes Maria Gateu i Laura Alcalde. La prioritat és la informació de proximitat en el magazín Els matins de Ràdio Rosselló. A la graella també segueixen les edicions migdia i vespre de l’informatiu Ponent al dia.

El magazín Aquí a l’Oest (que presenta Maria Gateu) és una aposta compartida amb cinc emissores més de ponent (EMUN FM Ràdio, Alpicat Ràdio, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Ponent Mollerussa, Ràdio Sió Agramunt i Ràdio Tremp). Aquesta és l’estratègia de present i de futur del món comunicatiu local?
Sí, però un ‘sí’ condicionat. Soc dels que penso que cada emissora ha de mantenir el seu tarannà, els seus propis continguts, oferint el seu punt de vista com a distintiu. Estem molt satisfets d’aquesta experiència compartida, però sempre he defensat i prioritzat la visió més local. Un programa territorial sense un de local al darrere no té massa sentit per a una emissora municipal. Aquesta és la funció de les emissores municipals: explicar què passa a casa teva i al teu voltant. De la resta ja se n’encarreguen els grans mitjans. Ara bé, un programa comarcal és un bon complement.

També ho és La Xarxa?
Sí, evidentment. La Xarxa és el complement perfecte! T’aporta continguts que et permeten nodrir la graella, et dona eines per millorar els teus propis continguts, i t’ajuda a professionalitzar l’emissora, des de molts àmbits, especialment el tècnic i tecnològic.

“Un programa territorial sense un de local al darrere no té massa sentit per a una emissora municipal”

Com s’ha afrontat la digitalització?
Amb dificultats i patiment [riu]. La ràdio ha pogut digitalitzar els seus estudis, ha estat un regal caigut del cel! Però ha comportat un gran esforç inversor per part de l’Ajuntament. La renovació i actualització del mitjà eren necessàries, perquè ens ha permès agilitzar molt la feina diària. I a més, vam anticipar-nos a la pandèmia.

La pandèmia va ser una prova de foc?
Per una banda, ens vam haver d’adaptar al teletreball durant el confinament. I d’una altra, ens va fer accelerar el procés, especialment en l’ús d’aplicacions. Però havíem fet molta feina abans i l’impacte no va ser tan gros com en altres sectors.

Quin lligam té l’emissora amb la ciutadania?
El lligam és molt estret, som una part més del poble, com la resta d’entitats i associacions. L’escola fa visites a la ràdio un parell de cops a l’any, l’escola bressol una vegada al mes. Per tant, som un mitjà amb l’ADN del poble.

Quins són els reptes a curt i mitjà termini?
Hi ha un repte que no canvia mai: ser una emissora basada en la proximitat. Aquesta és la nostra força. Des de la proximitat, els grans mitjans no ens fan ombra, perquè només nosaltres (els mitjans locals) tenim els coneixements, el punt de vista, la sensibilitat per explicar millor que ningú què passa al nostre entorn més proper. Hi ha un altre repte: consolidar una emissora més enllà del poble, en la zona d’influència.

Les emissores municipals de Ponent tenen una dificultat afegida a la resta del país?
Som conscients que en el cas del Rosselló és un poble de poc més de 3.000 habitants. El gran hàndicap que patim és que no tenim un volum de població consistent per engegar grans projectes al voltant de l’emissora per una manca de recursos.

L’any vinent hi ha eleccions municipals. Tens feta la carta als reis?
[Riu] A Rosselló no ens podem queixar, perquè els diferents equips de govern sempre han tingut molta sensibilitat amb la ràdio. Sempre demano el mateix als polítics: que creguin i apostin pels mitjans locals, som una aposta segura.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram