Raquel Montoya (Esparreguera, 1979) és la responsable d’Olesa Ràdio des de fa un parell d’anys. Periodista local i defensora del municipalisme i la informació de proximitat, anteriorment va treballar a Ràdio Esparreguera, Ràdio Tiana i al departament de comunicació de La Passió d’Esparreguera.També és regidora de la CUP a l’Ajuntament d’Esparreguera (a l’oposició). A Comunicació 21, Montoya referma el distintiu de l’emissora municipal d’Olesa de Montserrat i es mostra escèptica davant una ampliació de l’aliança entre les ràdios municipals del Montserratí.
Com compagines els dos barrets de la política i el periodisme?
El barret de regidora m’ajuda a entendre altres mirades i possibilitats. La política és a tot arreu, en cada acció del nostre dia a dia i també darrere la comunicació i el periodisme. Si hi ha emissores municipals és fruit d’una decisió i d’una estratègia política. La meva tasca a Olesa Ràdio també hi té a veure la política, perquè parlo sobre l’acció política del govern municipal i de l’oposició. És bo i recomanable, tothom hauria de conviure-hi alguna vegada.
Filla d’Esparreguera i treballant a Olesa de Montserrat, dos municipis amb una forta rivalitat. Com es compatibilitza?
[Riu] Ho porto bé, tot i la rivalitat històrica que hi ha entre els dos municipis. Tan Olesa com Esparreguera tenen les seves pròpies particularitats i diferències, però també tenen coses en comú: el territori i la tradició tan nostrada com és La Passió. En realitat, la relació és molt més fluida del que ens imaginem. M’estimo Esparreguera i també Olesa, sobretot les seves particularitats i la seva gent.
Tot i que treballes a Olesa Ràdio des de fa sis anys –en la teva segona etapa–, quines són les peculiaritats de l’actual emissora?
A Olesa està passant el mateix com en la majoria d’emissores municipals, que van néixer amb uns objectius que han anat variat amb el pas del temps. Amb la professionalització dels gabinets de premsa dels ajuntaments, les ràdios municipals han perdut protagonisme, el que el convertia en el mitjà de referència per arribar a la ciutadania.
Quin és el model que té cabuda avui a les ràdios municipals?
El model s’està transformant en la nova era tecnològica i digital. Cal ser present a les xarxes socials, tenir un canal de YouTube i, fins i tot, aquelles que tinguin els mitjans necessaris poden acabar sent productores de continguts. Aquesta transformació del model s’està accentuant darrerament i ens hi hem d’adaptar. Per això cal diferenciar-nos de la comunicació institucional, per això des de la ràdio podem mostrar totes les mirades.
Quines són les potes de la programació d’Olesa Ràdio?
Recentment hem reestructurat la programació. El magazín Hotel Gori és un dels programes amb més identitat de la casa, un espai que ha passat de quatre a dues hores, fruit que l’equip humà s’ha anat reduint amb el temps. D’aquesta manera ens permet mantenir la qualitat dels continguts, que es complementa amb un espai de radiofórmula tant al matí com a la tarda. Disposem d’una quarantena de col·laboradors, la majoria d’ells amb una llarga trajectòria a la casa, que ens permeten mantenir viva la ràdio.
“Ampliar l’aliança amb les emissores del Montserratí? Si la fórmula passa per crear una mena de mancomunitat, ho veuria molt complicat”
Quins són els reptes d’Olesa Ràdio a curt i mitjà termini?
Consolidar la nova programació, i sobretot, fer un pas endavant en la millora de l’emissió. Per això, de cara el 2022 farem realitat la digitalització dels equips tècnics de l’emissora com un canvi necessari per adaptar-nos a la nova realitat. Tenint en compte que el consum de la informació ha fet un gir, és previst donar un nou impuls a través de les xarxes socials per apropar i ampliar la cobertura dels continguts que oferim des de l’emissora. Uns continguts que també seran a través d’streaming.
Com s’ha adaptat la ràdio a les noves tecnologies?
Fins ara oferim els continguts més informatius a les xarxes. La pandèmia ens ha obert la mirada a YouTube –ja tenim canal propi– i tenim clar que només és un primer pas. A partir del gener hi haurà un nou programa que s’oferirà per YouTube i per streaming. Serà una manera d’apropar-nos al públic més jove, sabent que si oferim continguts que els interessin i en els formats amb els quals els se senten més atrets.
És per combatre la tendència que majoritàriament l’audiència de les emissores municipals és gent gran?
És cert que la gent més gran és qui més escolta la ràdio local. Sense anar més lluny, una oient d’Olesa Ràdio sempre ens recorda que gairebé té un transistor a cada habitació de casa seva per no perdre’s res… Anècdota al marge, jo difereixo d’aquells que opinen que la gent jove no escolta les ràdios locals. Si a la gent jove li ofereixes continguts atractius, l’acabes enganxant. I aquesta és una de les nostres apostes.
Olesa Ràdio forma part d’A cinc bandes, un projecte informatiu d’àmbit comarcal amb la resta d’emissores locals del Montserratí. És una fórmula que podria ampliar-se aquesta aliança amb més continguts?
Si la fórmula passa per crear una mena de mancomunitat entre les emissores, ho veuria molt complicat. Una altra cosa seria en moments puntuals de l’any, com podria ser l’estiu, quan hi ha menys recursos humans a causa de les vacances del personal. Ara bé, cada emissora ha de tenir el seu propi distintiu, que ens diferencia a totes. Aquest distintiu és la nostra pròpia proximitat. Fins a quin punt l’audiència té interès d’allò que passa als municipis del costat?
