Ricard Vinyals Torres (Vilafranca del Penedès, 1966) és el director del setmanari El 3 de Vuit des del setembre de 2020. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, encadena més de 35 anys de lligam amb la capçalera, primer com a col·laborador i des de l’estiu de 1993 com a redactor a la comarca del Baix Penedès. També va ser corresponsal de la Cadena SER-Meridionals amb delegació a Tarragona, La Vanguardia i Catalunya Ràdio, a més de col·laborar en temàtica esportiva i castellera a Ràdio Vilafranca i Penedès TV. A Comunicació 21, Vinyals fa balanç de la trajectòria d’una capçalera de referència del Penedès a les portes del seu 40è aniversari.

El mes vinent El 3 de Vuit sumarà 40 anys. Hi haurà festa grossa?
Sí, sempre que la pandèmia no ens ho impedeixi. Hi haurà un acte central coincidint amb la data que va aparèixer la capçalera l’any 1982, i comptarem amb el suport de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, que curiosament també celebra 40 anys, i que va haver d’ajornar-ho per la pandèmia.

40 anys al carrer de forma ininterrompuda.
Ara estem fent un seguit de consultes per comprovar si El 3 de Vuit ja és la capçalera que ha tingut més anys de durada de la història periodística de forma ininterrompuda a l’Alt i el Baix Penedès. Si fos així, el 40è aniversari encara ens farà molta més il·lusió.

Una capçalera arrelada amb la informació de proximitat com a motor. Quines són les temàtiques per excel·lència?
A banda de la informació de proximitat, l’economia –especialment el sector vitivinícola–, la cultura i la informació castellera són les nostres prioritats informatives. Hi fem monogràfics i reportatges, perquè som terra de vins i castells, són els nostres trets distintius.

Fruit d’aquest lligam intrínsec amb el món casteller neix el nom de la capçalera?
Així és, i d’aquí ve el nom. El 3d8 és considerat el pare dels castells i fa 40 anys era el castell més alt que es podia fer aleshores, era gairebé inassolible per a la gran majoria de colles del món casteller. Així i tot, podem dir com a anècdota, la Vella de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX poc abans de treure la capçalera al carrer.

Però les fites del món casteller al Penedès les marquen els Verds.
Sí, i des de fa més de 20 anys no només al Penedès. Ara bé, el seu primer castell de nou, el 3d9f, no el van fer fins cinc anys després que sortís la nostra capçalera. Mira si tenen força els Verds, que les dues úniques vegades que hem canviat el nom de la capçalera va ser quan van fer el seu castell de nou. I durant uns anys vam fer un suplement encartat dins el diari que es deia, precisament, El 3 de Nou.

“Si van apujant el preu del paper, potser sí que provocaran que les capçaleres impreses finalment abaixem els braços”

Vilafranca i El Vendrell capitalitzen la informació de forma majoritària?
Sí, Vilafranca hi té un pes intrínsec, és on s’ubica la seu central; ara bé, també El Vendrell, on som des del primer dia. Com a mínim me n’he encarregat que així sigui, perquè he estat jo mateix, des del 1993, l’encarregat de gestionar la informació del Baix Penedès. D’uns anys ençà, s’ha igualat molt més el volum d’informació d’una comarca amb l’altra.

A què és degut?
Als anys 90, Vilafranca del Penedès tenia 27.000 habitants i El Vendrell, 17.000. Ara, totes dues ciutats són al voltant de 40.000 habitants. Així i tot, socialment Vilafranca és una població molt potent, amb un arrelament inqüestionable. Més enllà de la força que té la Festa Major o les Fires de Maig, Vilafranca capitalitza un entorn amb institucions molt consolidades de fa més de 200 anys. I en canvi, El Vendrell, que té grans referents culturals com Pau Casals i Àngel Guimerà, potser encara no han sabut explotar del tot.

Han tingut la temptació d’eixamplar la capçalera i abraçar alguna altra comarca al llarg d’aquests anys?
Vam fer un experiment al Garraf, impulsant una nova capçalera: La Veu del Garraf. Fèiem la competència directa al Diari de Vilanova. Era un producte ben elaborat, però no va tenir l’arrelament esperat. Potser no vam tenir tot el suport que caldria de la societat i dels pesos econòmics del Garraf, que sí que triaven el Diari de Vilanova per tradició. Així que vam haver de tancar.

En aquestes quatre dècades, s’ha estirat més el braç que la màniga a El 3 de Vuit?
Mai, la gestió sempre ha estat molt estable. Com ho és la plantilla. Podem estar orgullosos que en 40 anys només hem hagut d’acomiadar, i no per voluntat, dos professionals. Sempre hem estat al voltant d’una desena de treballadors i una plantilla de llarga durada. El més novell suma més de 30 anys a la casa.

I pel que fa a les vendes, han variat les xifres?
El rècord de diaris venuts va ser de 6.500 exemplars en el temps de bonança, pels voltants dels 2000, i ara som al voltant dels 4.000 exemplars. Hi ha una tendència a la baixa com en la premsa en general, però tenim i agraïm la confiança i el suport dels subscriptors. La figura del subscriptor simbolitza l’arrelament de la capçalera al llarg d’aquests 40 anys. Amb el pas dels anys n’hem perdut per llei de vida, però la meitat del tiratge ja està venut perquè va a mans dels subscriptors.

Quin perfil té el lector d’El 3 de Vuit?
Un estudi fet per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal assenyalava que una bona part del perfil del lector de la nostra capçalera té una mitjana d’entre 20 i 30 anys. Sincerament, va ser tota una sorpresa.

Per què?
Estàvem convençuts que teníem un lector més gran d’edat, un públic més tradicional. Possiblement, aquest perfil més jove són els fills d’aquells qui en el seu moment van fer-se subscriptor d’El 3 de Vuit quan va sortir al carrer.

“El 3 de Vuit estrenarà un nou disseny del format paper a l’abril”

Els experts diuen que cada cop la gent més jove llegeix menys en paper, i que el paper acabarà desapareixent.
L’any 1987, estudiant a la Universitat ja sonaven cants de sirena que el futur dels diaris de paper tenien els dies comptats! [somriu] El paper caducarà en cinc anys, deien aleshores els experts. Ara bé, si van apujant el preu del paper, potser sí que provocaran que les capçaleres impreses finalment abaixem els braços.

S’imagina El 3 de Vuit només en versió digital?
No, perquè actualment amb només la versió digital la capçalera no és sostenible. Ara bé, si avui no tens una forta presència a les xarxes socials i a l’entorn digital, tampoc no existeixes.

Quins canvis va generar l’arribada de l’entorn digital?
La dinàmica de treball ha canviat de dalt a baix, i et diria més, s’ha perdut aquella mirada de setmanari per passar a ser diària. La prioritat ara és el web, i els continguts del paper tenen un enfocament més ampliat o pausat.

La versió digital d’El 3 de Vuit és de pagament des del primer dia.
No, però sí des de fa més de dos anys. Encara recordo que ens deien que érem uns bojos, de fer-ho de pagament. La valoració és molt positiva, perquè és el present i el futur. Mai he entès com s’ha de regalar la informació de manera gratuïta, especialment per respecte als nostres subscriptors. La versió digital ens ha permès arribar a nous lectors, fins i tot molts viuen a l’estranger, i que al mateix temps són subscriptors.

La pandèmia ha generat més adeptes en la versió digital?
Sí, l’edició digital d’El 3 de Vuit ha experimentat un augment d’audiència ininterromput amb gairebé 30.500 usuaris únics i 100.000 pàgines vistes mensuals.

“La figura del subscriptor simbolitza l’arrelament d’El 3 de Vuit al llarg d’aquests 40 anys”

En 40 anys han publicat més de 2.000 números en paper. Quina notícia ha tingut més impacte i transcendència per als lectors en tots aquests anys?
Sí parlem de la versió digital, una data assenyalada: la mort de Younes Abouyaaqoub, l’autor de l’assalt terrorista a la Rambla de Barcelona l’agost de 2017, que va ser abatut pels Mossos d’Esquadra a Subirats. Aquell dia vam fer el rècord de visites a l’edició digital, va ser molt bèstia! Hi ha hagut moltes altres notícies, algunes que hem generat des de l’equip d’El 3 de Vuit que han acabat tenint transcendència en mitjans d’abast nacional.

Coincidint amb el 40è aniversari, han previst canvis en la capçalera?
Sí, si no hi ha cap entrebanc estrenarem un nou disseny del format paper a l’abril. També en el format paper, des de fa un temps, els lectors ens demanen que ampliem el cos de lletra, així que serà una realitat. I pel que fa a la versió digital, també és previst un redisseny. Serà aquest any, però més endavant.

El 3 de Vuit és una capçalera que forma part de l’ACPC, una de les organitzacions que donen suport a la premsa de proximitat del país. Quin valor té, avui, a Catalunya?
El valor de la premsa comarcal és inqüestionable i el model, és únic. Les capçaleres de l’ACPC sumen més lectors que qualsevol mitjà d’àmbit nacional. CatalunyaNews.cat és una eina brutal, perquè dona visibilitat a la informació d’arreu del país a través de les capçaleres que agrupa l’ACPC. Però encara cal millorar-ho.

De quina manera?
Compartint continguts entre les mateixes capçaleres. Així estalviaríem recursos, enfortiríem les sinergies entre tots i donaríem continguts amb valor afegit a la resta de les capçaleres.