Foto: Juan Cabré

Entrevista a la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Romà

Fa tot just dos anys, Comunicació 21 li va fer una entrevista, llavors com a degana del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya.
Soc una professional que fa anys que treballa en el món de la comunicació, del màrqueting, de la transformació digital i també de la innovació i, en diferents ocasions, el sector pot tenir interès a proposar-te projectes. El meu compromís al Col·legi del Màrqueting i la Comunicació neix d’un compromís de fa molt de temps, més de 20 anys, amb el sector; no només pel vessant professional, sinó també pel vessant de participació en entitats del sector. I aquest compromís va prenent un nivell més elevat d’incidència quan, cap al 2011, se’m proposa formar part de la junta de govern del Col·legi, quan el seu degà era Ton del Pozo. Ja venia d’una etapa anterior, en la qual ens vam conèixer amb un anterior degà, Marc Puig, que ja m’havia proposat formar part de la junta. I, finalment, el 2016 passo a ser-ne la degana. En aquell moment parlàvem molt de la transformació del sector de la comunicació, del sector del màrqueting, de la relació entra la ciutadania, els usuaris i les marques, i de com la comunicació havia de jugar un paper important en aquesta relació i alhora també en la transformació digital.

El seu nom ja va sortir a finals del 2018 com a integrant d’un equip de persones que havia d’esdevenir el nou consell de la CCMA, dins d’un acord per a la renovació d’aquest òrgan que va quedar finalment avortat. Tres anys més tard, com li arriba la proposta de ser-ne la presidenta?
La meva carrera professional s’ha anat desenvolupant en l’àmbit de l’estratègia, la transformació i la innovació. Tinc una primera etapa dins del sector privat i després una etapa dins del sector públic. Primer, a l’Ajuntament de Barcelona, amb tota l’estratègia de màrqueting i comunicació del mateix Ajuntament i de la marca Barcelona, i després, al món de la salut. En el moment que se’m fa la primera proposta jo dirigia l’estratègia i comunicació de l’Hospital Vall d’Hebron i després vaig passar a ocupar la direcció de l’àrea de ciutadania, innovació i usuari del Servei Català de la Salut, on havia liderat tots els projectes de transformació del sistema sanitari pel que fa a l’experiència d’usuari. Uns projectes vinculats a la comunicació i la informació cap a la ciutadania, així com a la digitalització de la seva relació amb el Servei Català de la Salut. Llavors és quan em proposen ser-ne la presidenta. I és d’aquells projectes que és molt difícil dir que no.

Per quins motius?
Perquè pots contribuir als mitjans públics d’aquest país, amb la importància i la rellevància que tenen com a instrument del català i com a instrument de cohesió social. Si tens un mínim compromís amb el país, amb la seva ciutadania i amb intentar aportar valor a la societat, no ho pots rebutjar. Entenc que, tant la primera vegada que va sonar el meu nom com la segona, van considerar que la meva trajectòria professional podia aportar un valor dins de la CCMA, en aquesta etapa que es volia iniciar de transformació i refundació. El seu consell de govern feia temps que estava pendent de renovació, i la necessitat que hi ha d’accelerar canvis, de donar resposta als reptes que tenim al davant, és una realitat compartida tant pels professionals com pels agents del sector i els agents polítics.

Foto: Juan Cabré

Quan va fer la seva primera compareixença al Parlament ja va subratllar la paraula refundació i no ha deixat de destacar aquest terme. Passat ja mig any del seu mandat com a presidenta de la CCMA i a les portes del 40è aniversari de la seva creació, quin significat li hem de donar?
Parlo molt de refundació perquè crec que és important tornar-nos a recordar, a nosaltres mateixos com a professionals i a la mateixa ciutadania, la nostra raó de ser. La raó per la qual fa 40 anys es va decidir fer una aposta tan important i que necessita molts recursos, i que alhora ens permet tenir un imaginari propi a nivell de país, que és un instrument imprescindible per a la cohesió social i la difusió dels valors democràtics, d’informació de rigor des de la proximitat però també de mirada internacional, i fer-ho en català. En aquell moment es creia que aquesta necessitat és la que havia de motivar la creació de TV3 i Catalunya Ràdio. I crec que els mateixos propòsits del seu naixement són absolutament necessaris en aquest moment. Tenim una societat que ha canviat moltíssim durant aquestes quatre dècades: més envellida, amb una arribada de nous catalans i catalanes molt important; de catalans que han nascut a Catalunya però que no tenen la cultura catalana com a principal vessant de relació amb el seu entorn familiar…

“És necessària una plataforma digital de país, que permeti posar els continguts de la CCMA i de tots els altres agents que vulguin compartir un mateix espai audiovisual en català”

Amb dades sobre l’ús social del català tan preocupants –com l’enquesta TIC de l’Idescat de juliol, que assenyalava un clar descens a les xarxes socials entre els joves, o l’enquesta del Consell Escolar de Catalunya de finals de 2021, que indicava el mateix–, què pot i vol fer la CCMA?
Tenim la necessitat de portar el català a aquest entorn més d’ús social i no només en l’entorn escolar. Tenim el repte molt gran de cohesionar la ciutadania, i alhora han canviat moltíssim els hàbits de consum i de relació amb els continguts audiovisuals. Tenim un entorn en el qual no només hi ha la televisió i la ràdio com a mitjans, sinó que tot l’entorn digital i les oportunitats tant de creació de comunitats, de relació a través de les xarxes socials, com també des d’un punt de vista de difusió i distribució de continguts d’alta qualitat a través de plataformes, fan que hagi canviat moltíssim com la ciutadania busca continguts audiovisuals, i també la manera com s’hi relaciona i el lloc a través del qual s’hi relaciona. I, per tant, què n’espera d’aquesta relació. Hem vist també com el contingut audiovisual ha evolucionat amb una gran oportunitat d’interacció, a través de videojocs…

Cal adaptar-s’hi, doncs.
Sí, crec que és absolutament necessari que nosaltres recuperem l’essència, que siguem capaços d’adaptar-nos per donar-hi resposta. Continua sent absolutament necessari que tinguem un instrument que permeti l’accés universal als continguts audiovisuals en català per a la ciutadania. Ens ha de permetre tenir una major cohesió social, que puguem tenir una ciutadania més compromesa amb el seu entorn; una ciutadania que comparteixi uns mateixos valors democràtics i socials. I alhora també una ciutadania que usi el català en un entorn en què hi hagi un imaginari compartit i, per tant, uns referents comuns que permetin donar-li una utilitat a aquest aprenentatge del català, que també tenen en altres entorns com poden ser l’escolar o el professional.

Foto: Juan Cabré

Fa mesos que esteu elaborant un pla estratègic. Quins seran els seus trets principals?
Al consell de govern de la CCMA ja vam presentar un projecte de com hauria d’anar i va ser un dels motius pels quals el Parlament va deliberar i aprovar les persones que ens vam presentar. I ara l’hem estat treballant amb la col·laboració de professionals de la CCMA i també amb molts altres agents externs, que ens han permès dibuixar quines han de ser les principals fites i objectius que tenim al davant per fer aquesta transformació de què estàvem parlant. Creiem que és absolutament necessari impulsar una plataforma digital de país, que permeti posar els continguts de la Corporació i de tots els altres agents que vulguin compartir un mateix espai, on fomentar i facilitar aquest consum audiovisual en català en l’entorn digital. L’entorn digital és infinit. No parlem només de cadenes de televisió o de ràdio, sinó que competim també amb Netflix, els videojocs o les xarxes socials. Des d’Spotify fins a TikTok.

Fa prop de 20 anys es va engegar el TV3alacarta, però han passat moltes coses des de llavors…
En aquest entorn on la gran dificultat que tenim és captar l’atenció, generar interès en la ciutadania perquè vingui a les nostres plataformes, creiem que hem de fer una aposta important de país per donar visibilitat a aquests continguts audiovisuals en català. Estem parlant d’una plataforma que sigui d’accés universal: no perdem de vista que, com més persones vegin continguts en català i els vegin en entorns de rigor i de qualitat audiovisual, més complirem amb les finalitats per les quals vam ser creats. A més d’aquesta gran palanca de transformació externa, necessitem també transformar-nos internament. Transformar-nos posant la ciutadania al centre, coneixent millor les seves inquietuds, els seus interessos, la seva diversitat. Adreçar-nos a segments poblacionals fent una oferta que, per una banda, sigui d’interès massiu, com fem a TV3 amb els programes que posem en prime time, però alhora, com que el consum ha canviat, tenim molta ciutadania que busca continguts molt més segmentats, temàtics, per interessos específics que també hem d’oferir. Necessitem conèixer aquests interessos per tal d’alinear-nos d’una manera molt clara amb allò que estan buscant i complir amb les nostres finalitats.

Parla de la nova oferta infantil?
Sí. Això ens ha de permetre recuperar apostes importants, com estem fent amb el SX3. Hem de tenir una proposta específica i multiplataforma dirigida al públic infantil, com també la volem tenir per al públic jove, que té interessos específics i una manera de relacionar-se específica. Per tant, des de la CCMA hem de crear una proposta de valor que connecti amb aquesta comunitat que per a nosaltres és tan estratègica, complint amb les missions que hem parlat.

“No tenim prou recursos per donar resposta al que la llei ens encarrega cobrir”

Com a presidenta de la CCMA, però també des de la seva condició de mare, quina connexió ha de tenir el SX3 amb el món educatiu?
Sempre hem tingut continguts audiovisuals que tenien una voluntat educativa. Per exemple, l’InfoK ha servit per entrar en moltes escoles per explicar de manera diferent molts continguts que, si no, serien massa abstractes perquè els nens i nenes els entenguessin, i fins i tot més difícils d’explicar per al seu professorat. Creiem que és necessari seguir teixint aquestes relacions, més enllà de l’InfoK, amb altres productes audiovisuals i formats d’àudio, com els pòdcasts, que ens poden servir per arribar als nens i les nenes i explicar fets històrics del país o altres qüestions que ens proposem. Per tant, quan parlem del nou SX3 com una plataforma que permet crear comunitat amb els infants de Catalunya, això també va per aquí.

El nou SX3 arriba fins a noies i nois de 14 anys. Havent passat deu anys de l’abrupte tancament del 3XL, què vol oferir la CCMA als joves, més enllà de programes com Adolescents XL de Catalunya Ràdio o el recent concurs Eufòria de TV3?
Hem de connectar amb els joves, estem estudiant com fer-ho, i tenim algunes idees clares. Sabem on els trobarem, que és en l’entorn digital i de les xarxes socials, i alhora ja estem començant a explorar i provar alguns projectes que ens permeten saber com funcionen i relacionar-nos-hi. Un d’ells és el programa Loft d’iCat. El format és un vídeo-pòdcast, dirigit per dues noies de 20 i 28 anys, la Berta Aroca i la Xènia Casado. Són dues persones que tenen molta capacitat de produir continguts a partir dels seus propis canals, i alhora els cedim la força de la CCMA, concretament d’iCat, per experimentar formats dirigits a joves. De la mateixa manera que ho hem fet amb l’APM?, amb un contingut molt més líquid en l’entorn digital, o altres formats que estem provant. Tot això ens ha de servir per posar sobre la taula una aposta decidida per connectar d’una manera clara amb aquest públic.

Una de les qüestions que cal abordar sobre el futur de la CCMA és la composició de la plantilla de la casa.
De la mateixa manera que hem d’estar més connectats com a empresa, hem d’estar més connectats entre nosaltres. Ja no som una empresa que pot cobrir la producció de continguts des d’una visió lineal, sinó que també hem de cobrir totes aquestes altres necessitats a demanda que ens han de permetre oferir continguts transmèdia. Que la relació entre nosaltres mateixos sigui diferent, més flexible, més àgil, perquè ens orientem a aquesta producció de continguts audiovisuals i no només a la producció que teníem fins ara orientada a canals i mitjans. Tenim un equip professional molt expert, amb un alt coneixement per generar productes de qualitat, distribuir-los i connectar amb la ciutadania, però alhora tenim una necessitat molt gran de relleu generacional.

És una de les prioritats?
Aquest relleu després dels 40 anys que celebrarem l’any vinent és absolutament necessari, perquè hi ha molts professionals que en els pròxims temps sortiran de l’organització i hem de ser capaços de rellevar-los mantenint al màxim possible el coneixement. Per tant, haurem de treballar amb una estratègia que permeti combinar l’expertesa dels professionals que tenim, i que han assolit durant els anys d’exercici professional, amb la frescor i uns altres valors que ens aporta un equip nou que s’ha d’anar incorporant a l’organització i ocupar posicions que segurament també canviaran, perquè en necessitarem de noves.

Foto: Juan Cabré

I una altra qüestió que reclama resposta des de fa temps és la relació amb el sector de la producció audiovisual independent.
L’organització està dissenyada i definida per donar resposta a unes necessitats d’un panorama de la comunicació de fa 20 anys, i no dic 40 perquè l’empresa ha anat evolucionant. Però lògicament sí que diem que fem una aposta molt evident per l’entorn digital: per com generem continguts a demanda, per com ens relacionem amb altres agents (tant de l’entorn audiovisual com també a nivell internacional), per com comprem continguts i, per tant, com negociem drets, i per com generem nous ingressos. Això alhora vol dir connectar-nos amb el sector, amb l’ecosistema audiovisual. Hem d’escoltar atentament el que es produeix en el sector, que està molt ben connectat internacionalment. Nosaltres també hi hem de ser. Si nosaltres trobem també aquestes formes de col·laboració, tindrem molta més capacitat de crear un contingut audiovisual de valor.

Aquesta tardor es presentava l’acord institucional per posar en marxa el Hub Digital, Audiovisual i del Videojoc. Quin paper hi vol tenir la CCMA?
Veure de quina manera nosaltres també ens involucrem de forma més clara i estratègica amb el Catalunya Media City. És un projecte de país en el qual, a més de l’ecosistema de l’audiovisual que hi haurà al seu voltant, hi ha d’haver també una aposta important d’empreses d’innovació en l’àmbit tecnològic, dels videojocs… I creiem que la CCMA també hem de ser una de les peces rellevants en aquest nou entorn, aquest hub on s’ha de generar una sèrie de connexions entre el sector que permetin crear una oportunitat d’acceleració de projectes, d’impuls per a la Corporació i, finalment, de generació de valor per a la ciutadania.

Abans parlava d’ingressos, i la publicitat és una de les dues principals fonts de finançament de la CCMA.
El negoci de la publicitat és fonamental. Tots coneixem com ha anat evolucionant des de 2005 o 2006, en la resta de mitjans també. Per exemple, en el mitjà imprès, més que el televisiu, amb el canvi que han patit en els pressupostos de màrqueting, aquests no s’incrementen excessivament. El que està passant és que es distribueixen en diferents estratègies i, per tant, la transformació digital i la nova manera que tenen les marques per connectar amb la ciutadania –a través de programes relacionats amb la fidelització que fan de forma directa o a través de mitjans o entorns digitals que generen comunitat, com poden ser les xarxes socials– fan que el pressupost que inverteixen en mitjans de comunicació i en mitjans tradicionals cada vegada sigui més baix. Aquesta realitat provoca que, per una banda, nosaltres hàgim de ser capaços d’aportar més valor a les marques i col·laborar de forma diferent perquè continuïn confiant en nosaltres, i de l’altra, també ens exigeix generar noves línies de negoci que ens permetin incrementar ingressos. Tinguem en compte que, com més ingressos tinguem, més valor i més continguts podem generar cap a la ciutadania.

“La necessitat que hi ha d’accelerar canvis és una realitat compartida tant pels professionals de dins com pels agents del sector audiovisual”

Des del seu coneixement del món del màrqueting, com es poden incrementar aquests ingressos publicitaris?
La relació amb les marques l’hem d’enfortir des de la perspectiva no només comercial i d’espai publicitari, sinó de la compartició d’interessos i de relació amb comunitats que nosaltres tenim fidelitzades, i que a més connecten amb els seus valors. Des d’aquesta perspectiva hem d’explorar línies de creació que poden ser continguts audiovisuals que connectin amb el seu interès, com els branded content, així com la relació a través de la comunitat i altres estratègies que generen valor a les marques, amb la seva necessitat de tenir una relació amb el nostre públic, i que encaixin amb els nostres valors: els principis de servei públic.

L’altra pota del finançament prové de la Generalitat de Catalunya. El pressupost global de la CCMA estava al voltant dels 450 milions fa una mica més de 10 anys i des de fa temps se situa molt lluny d’aquesta xifra. El 2017, el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya del CAC proposava incrementar en 137 milions l’aportació de la Generalitat…
L’actualitat en els darrers anys ha estat tan trepidant que les coses de fa cinc anys semblen molt enrere, però són molt recents. La CCMA, arran de la situació de la crisi, el 2011 va patir una retallada pressupostària d’un 30%. Una reducció del 30% del pressupost per a qualsevol empresa, sigui pública o privada, és una minorització prou rellevant perquè impacti en el seu servei, perquè impacti en la producció del que és la seva raó de ser. Per tant, nosaltres no volem recuperar la xifra pensant que el que volem és recuperar el que teníem, sinó que hem estat treballant en un pla estratègic que defineix una sèrie de prioritats. En primer lloc, garantir la informació i el rigor, des de la cobertura territorial fins a la cobertura internacional. És fonamental per a la ciutadania de Catalunya poder tenir uns mitjans de referència en els quals poden informar-se tant d’allò que passa al seu voltant i els impacta de manera directa, com d’allò que passa al món, com hem pogut veure amb la guerra d’Ucraïna. Hem hagut de cobrir la covid o allò que passa a Lleida en un moment donat, però alhora hem de ser a Ucraïna quan s’estan produint uns fets que tindran un impacte amb la rellevància que ha acabat tenint.

No és fàcil d’aconseguir.
Això requereix una estructura de gestió, de persones, de pressupost i de recursos molt important. A més, tal com ha canviat el món de la comunicació, hi ha més necessitat d’acceleració de la creació de continguts per garantir el rigor i lluitar en un entorn en què les fake news i les xarxes socials generen moltíssima desinformació. Necessitem donar una cobertura diferent de la que fèiem fa deu o quinze anys. De la mateixa manera, també en la resta d’àmbits, com el de l’entreteniment, l’educació a través dels continguts, la divulgació científica, l’esport…

Foto: Juan Cabré

Parlar d’esports és parlar també de la proposta temàtica de TV3, amb dos canals amb uns resultats d’audiència molt exigus: l’Esport3 i el 33.
L’esport és un element de cohesió social i, a través de l’audiovisual, acostem el català, l’imaginari i la realitat del nostre país a col·lectius de persones que viuen a Catalunya però que, possiblement, no tindrien interès en altres àmbits, perquè no hi tenen una relació tan directa, perquè han vingut fa molt poc… Per tant, hi ha una sèrie d’àmbits en els quals és fonamental que siguem capaços de reaccionar, sigui en l’àmbit infantil o dels joves. I amb l’esport hem de tenir una proposta transmèdia que ens permeti generar continguts audiovisuals de valor. Hem de tenir una proposta que ens permeti generar contingut audiovisual més enllà de l’interès de TV3. Teníem un 33 que hem abandonat, però el canal ens permetia arribar a públics amb interessos molt específics. Si estem parlant d’aquesta plataforma digital, necessitarem continguts per a públics més concrets, i necessitarem invertir molt més que el que hem fet en els darrers anys. I a més a més, haurem de fer-ho de manera diferent.

Això serà possible?
Com que en aquests moments ens trobem amb un 30% menys de pressupost, acabem prenent decisions com ara tenir continguts que emetem per televisió i que després no tenim a disposició per al consum a demanda. Actualment, la tendència de persones a Catalunya que busquen continguts en l’entorn digital és creixent, mentre que la tendència de consum a través de la televisió o a través de la ràdio convencional és decreixent. Per tant, hem de canviar la manera en què negociem, i per això es necessiten recursos. Recursos per impulsar els continguts infantils, els continguts per a joves i la plataforma OTT amb nous continguts audiovisuals, principalment.

I ara es demanen 100 milions més a la Generalitat de Catalunya. En quin moment es troben les negociacions?
Nosaltres estem treballant per tenir i fer públic aquest pla estratègic i que sigui compartit pel màxim d’agents possible, de manera que l’estem comunicant tant al Govern com als diferents agents del Parlament, del qual depèn la CCMA. També ho estem fent amb tot l’ecosistema d’actors que hi ha a l’entorn de l’audiovisual, que poden ser prescriptors de la necessitat financera que tenim, i de poder traçar amb ells un full de ruta compartit. I amb la resta d’agents socials als quals la CCMA els genera un servei de valor per divulgar informació, per explicar Catalunya a la ciutadania i al món. Amb tot això, hem de treballar calendaris i presentar projectes que ens permetin anar avançant cap aquesta direcció que hem apuntat a través del pla estratègic. En aquests moments hi ha diferents escenaris sobre la taula, i sobre cadascun d’ells estem dissenyant també un full de ruta per anar fent passes perquè aquest pla estratègic que volem que es compleixi ho pugui fer.

“El futur de la CCMA estarà totalment lligat a tota la resta d’agents que treballen en l’àmbit de la innovació digital”

Quins escenaris financers contemplen?
Tenim diferents instruments amb els quals estem treballant en contacte amb el Govern: el pla estratègic, el pressupost del 2023, el contracte programa… També partides extraordinàries per a projectes específics d’inversió. Cadascun té unes possibilitats d’acord amb els escenaris que es vagin produint. Tinguem en compte que el Departament d’Economia ha canviat recentment i, per tant, caldrà veure com el Govern enfoca la negociació dels pressupostos. Com a empresa pública, tenim amb ells una relació d’informació i de compartir estratègicament un full de ruta, però alhora desconeixem les seves polítiques, ja que som una empresa independent. El pressupost de la CCMA ha estat insuficient tots aquests anys, per això hi ha hagut partides extraordinàries. Justament, quan en el Llibre blanc de l’audiovisual es comparava el que s’està invertint en els mitjans públics d’altres entorns similars al nostre a nivell europeu, en nombre de ciutadans i per característiques específiques pel que fa a la llengua, ens trobem que la mitjana d’inversió pública per persona és de 50 a 55 euros, i en canvi nosaltres estem al voltant dels 30 euros. Aquesta gran diferència fa que no tinguem prou recursos per donar resposta al que la llei ens encarrega cobrir.

Una situació que ha fet molt de mal.
Hem tingut un pressupost insuficient per generar continguts dirigits al públic infantil i el públic jove. Hem hagut d’anar renunciant a una proposta de valor diferenciada per al 33… En aquests moments, el panorama ha canviat moltíssim i hem d’entrar en altres formes de consum, però ho hem de fer amb recursos per tal de poder crear continguts. Sense aquests recursos difícilment podrem distribuir continguts, encara que sigui amb altres agents. També estem obrint una línia de col·laboració i de coproducció, sigui amb plataformes o amb altres mitjans europeus, que ens ha de permetre respondre a una ciutadania que s’ha acostumat a un nivell de continguts audiovisuals de molt alta qualitat. Les plataformes, atès que competeixen amb d’altres a nivell mundial, estan invertint molts recursos en la producció audiovisual. Això fa que els estàndards de qualitat de producció s’hagin incrementat molt en els darrers anys i, per tant, els costos de producció també s’han incrementat. I nosaltres hem de ser en aquest terreny, però fent un ús sostenible dels recursos econòmics de la ciutadania i d’aquest país.

Fa unes setmanes, la Federació de Productores Audiovisuals (PROA) va donar suport públicament a aquesta petició d’incrementar notablement el finançament de TV3, tot demanant que 70 d’aquests 100 milions d’euros anessin a nous continguts. Com han de ser les relacions amb les dues associacions de productores, PROA i PAC?
Crec que el món ha canviat molt i les empreses no ens podem veure amb aquesta rivalitat, sinó veure les oportunitats que, col·laborant, permetin fer créixer el sector. Des d’aquesta perspectiva de sumar per guanyar, creiem que tenim molts projectes per poder fer conjuntament, perquè el talent en l’ecosistema audiovisual a Catalunya és molt important. Ells poden treballar per a nosaltres o poden estar treballant per a agents internacionals.

Foto: Juan Cabré

Les grans plataformes, és clar.
Avui dia, les grans plataformes són clients rellevants d’aquestes productores que hi ha arreu del món. I nosaltres tenim un entorn privilegiat: Catalunya, des d’un punt de vista paisatgístic, de qualitat de vida, de capacitat tecnològica, pot ser un punt d’atracció del sector audiovisual, i la CCMA és qui garanteix a la ciutadania que aquest sector, que és importantíssim per al nostre país, produeixi també en català. Per tant, l’accés universal als continguts audiovisuals en català només el podem garantir si la CCMA és present en aquests projectes. Hem d’explorar nous camins, noves formes de col·laboració per fer compatibles el seu interès per generar negoci a les plataformes amb el seu interès per produir continguts per a nosaltres. No som el motor de l’audiovisual, sinó que hem de ser un dels motors de l’audiovisual. Ells són un motor, nosaltres en som un altre. I tota la resta d’agents internacionals amb els quals ens podem relacionar ens ajudaran a fer créixer el sector audiovisual que, alhora, està absolutament vinculat amb la capacitat creativa d’aquest país.

Fa temps la CCMA havia estat pionera en el desenvolupament i la implementació de noves tecnologies audiovisuals. A més de TV3alacarta, es van fer altres incursions innovadores, com la primera web d’iCat o l’Espai8, un videojoc multijugador en línia presentat 14 anys abans de l’aparició del Fortnite.
Nosaltres hem estat fins ara una empresa molt tancada en nosaltres mateixos, intentant sobreviure amb els recursos que teníem, i creiem que hem d’impulsar una altra manera de relacionar-nos amb els diferents sectors, els quals, si treballem conjuntament, aporten valor. Un d’ells és el tecnològic. En aquests moments, l’OTT i altres projectes poden ser molt més ràpids d’implementar si comptem amb empreses externes que ens ajudin en aquest procés, que no pas si hem de començar nosaltres a fer un procés de desenvolupament propi. És un exemple de com, si estem connectats a l’exterior, podem aportar valor de manera molt clara.

Així doncs, què cal fer en aquest sentit?
Hem de potenciar la capacitat innovadora de la CCMA. Hi ha molt de talent i té grans marques per poder generar experiències omnicanals més enllà del contingut audiovisual. Nosaltres ens imaginem el futur de la CCMA totalment lligat a tota la resta d’agents que treballen en l’àmbit de la innovació digital i també audiovisual. Creiem que experiències de metavers, de videojocs, etc., des dels nostres continguts, poden tenir interès per a la ciutadania.

“Hem d’enfortir la relació amb les marques més enllà de l’espai publicitari, amb la compartició d’interessos i de relació amb comunitats que nosaltres tenim fidelitzades “

Abans parlàveu d’explorar línies de col·laboració amb corporacions audiovisuals europees. En diverses ocasions, la CCMA ha intentat formar part de la UER sense èxit –el darrer cop, en una petició conjunta de la FORTA– per culpa de l’oposició frontal de RTVE. Continua sent una prioritat ser membre d’aquesta organització, tot i que ja no té la rellevància que havia tingut fa unes dècades?
Hem d’explorar la manera d’estar connectats amb la resta d’agents internacionals que tenen reptes similars als nostres i, fins i tot, col·laborar en diferents projectes. D’una banda, perquè és font de coneixement i, de l’altra, per les oportunitats que es poden generar. Això passa, evidentment, per fer-ho a través de diferents entorns que ja hi són, com la UER, però també per altres alternatives, perquè hem de poder beure d’aquest coneixement i hem de tenir una relació amb aquests altres agents d’una manera molt més forta i viva.

Foto: Juan Cabré

En els darrers anys, s’han incrementat molt els intercanvis i les coproduccions amb les altres dues grans corporacions públiques audiovisuals en català, cosa que anteriorment era quasi testimonial. Un dels darrers exemples és la sèrie d’animació infantil Jasmine i Jambo.
Les relacions amb IB3 i À Punt són bones. Per a nosaltres és fonamental treballar conjuntament alguns projectes que siguin d’interès i de valor per a ells i per a nosaltres. Això ens permet tenir més múscul per produir continguts, però també arribar a aquesta ciutadania estesa més enllà del territori de Catalunya i que també és de parla catalana. Això també ens passa amb la Catalunya del Nord i amb la Franja de Ponent. Els seus habitants també poden tenir interès a connectar amb els continguts audiovisuals en català. És veritat que l’entorn que teníem fins ara del mapa de la TDT ens dificultava aquesta presència dels nostres mitjans arreu, però l’entorn digital és completament diferent.

Un context que s’ha d’aprofitar.
Si tenim capacitat de tenir continguts audiovisuals a les xarxes socials, a YouTube i a les nostres plataformes, l’accés és molt més universal que fins ara, amb el senyal televisiu. Així, un dels elements de col·laboració és estudiar com avancem en aquesta reciprocitat que fins ara teníem amb IB3 i hem de mantenir, però hi ha també molts projectes de coproducció per crear uns continguts que ells puguin tenir a disposició i nosaltres també.

Això passaria també per compartir tecnologies?
Efectivament, per poder garantir la presència audiovisual a les televisions connectades i a totes les altres pantalles, com els mòbils, avui ja no en tenim prou amb generar un senyal per a la TDT, sinó que hi ha molts recursos que se’n van al desenvolupament tecnològic, a l’actualització i el manteniment d’aquestes eines de connexió amb les diferents pantalles. Aquest és un repte que tenim els diferents grups i mitjans de comunicació de parla catalana, i es poden explorar aquestes col·laboracions.

 

Entrevsita publicada al número de tardor 2022 de la revista Comunicació 21.