Foto: Maria Cerezuela
Shalana Rodríguez Cruz (Xina, 2000) és la presentadora dels programes Déu n’hi do (RTVE Catalunya) i Fang (SX3). Aquest últim s’estrenarà la primavera de 2024 i el primer ja pot veure’s tant a la programació lineal com a les xarxes socials. En dos formats on la llengua és la protagonista, Shalana ha fet el salt i s’ha estrenat com la cara principal de dos programes dirigits als més joves. Llicenciada en Educació Primària per la Universitat Autònoma de Barcelona, és col·laboradora des de la temporada passada del programa Ràndom (SX3). La catalana, que va arribar al Bages quan tenia vuit mesos, es defineix com l’amiga que corregeix els altres quan cometen errades en parlar català. A Comunicació 21 explica com està vivint la seva aparició a la televisió com a presentadora.
Com ha començat aquesta nova temporada?
Molt bé, s’ha estrenat el Déu n’hi do a RTVE Catalunya, en teníem moltes ganes, i també de veure’n el feedback, perquè ha estat el primer projecte en què presento, va ser una oportunitat molt maca.
Quin està sent el feedback que esteu tenint?
Per part de la gent que em coneix, molt bo, no s’ho esperaven, perquè era una sorpresa, i als meus coneguts i amics els ha agradat. I la gent que no conec també l’està agafant bastant bé, i com que també som a xarxes, hi ha algun vídeo que s’ha fet més viral, molta gent el comenta i està començant a seguir-lo perquè li interessa el contingut.
Hi ha crítiques, també?
Sí, n’hi ha hagut alguna, però no m’afecten, perquè he creat una barrera sobre algunes opinions, i el balanç és més positiu que negatiu.
Tenint en compte que el teu camí fins arribar a la televisió ha estat a les xarxes socials, on ja havies tocat la llengua, creus que el Déu n’hi do estava fet per a tu?
Sí, jo feia contingut tant en català com en castellà, perquè és el que parlo a casa, i jo sempre he sigut l’amiga que corregia els altres, tot i que també cometés errors. De fet, soc molt fan d’Els Amics de les Arts i les seves lletres, on fan referències lingüístiques, i quan em van proposar fer el Déu n’hi do i ser-ne la presentadora, vaig pensar que era un programa fet per a mi. El rodatge, els guions i tot el procés ha estat molt guai.
Ha estat una responsabilitat, posar-se al capdavant del programa?
Jo no he estudiat Periodisme ni Comunicació Audiovisual, i per ser mestra has de saber parlar davant d’un públic de 30 nens, que és una responsabilitat [riu], però em van ajudar molt. Jo confiava en les meves habilitats i les meves aptituds a l’hora d’expressar-me, i ha anat tot molt bé, sí.
“Molta gent diu que el català és una llengua només per als estudis i l’escola, i que per a l’entreteniment i l’oci no serveix, però no és així”
Imaginaves arribar a presentar un programa?
No! [riu] Ara ja ha passat un any i mig i vaig començar a les xarxes socials i, de tant en tant, em feien alguna entrevista al diari de la comarca on visc, un altre dia apareixia a Catalunya Ràdio, però ja eren fites per a mi. Després vaig començar com a col·laboradora al Ràndom i em deia a mi mateixa “aquí em planto”, però em va sortir l’oportunitat de fer el Déu n’hi do i després el Fang, i estic molt contenta, no m’ho esperava gens.
Et sents còmoda?
Sí, i veig que la gent confia en mi, que els agrada el que faig, així que està tot molt bé, tinc bones sensacions.
Com va ser, la temporada passada, el primer any com a col·laboradora al Ràndom?
Doncs molt bé, perquè jo era consumidora del SX3, i va ser molt maco que comptessin amb mi, perquè jo n’era fan i ara, després que s’hagi reconstruït, formo part de la família del SX3. Des del primer moment van comptar amb mi. Recordo que vam fer una reunió amb la productora i veia perfils de gent que també es dedica a les xarxes socials i ells estaven molt definits, jo no ho estava tant, i pensava que no comptarien amb mi.
Però sí que van fer-ho, oi?
Sí, de seguida vaig fer la primera connexió, van confiar molt en mi i estan molt contents; sempre faig connexions des de fora i de vegades estic al plató. Ara comencem la segona temporada i està molt bé.
Foto: Maria Cerezuela
Aviat arribarà el primer projecte que presentaràs al SX3, es diu Fang.
Sí, serà un concurs sobre la llengua que barrejarà proves físiques amb fang i proves amb llengua. Vindran dues escoles de tot Catalunya, i això m’ha agradat molt, perquè sortim de Barcelona i podem veure la diversitat. Són 12 programes i l’escola guanyadora s’endurà un premi.
En aquest programa tornes a centrar-te en la llengua, donar consells i divulgar-ne, t’agrada?
M’encanta, i en aquest cas és amb nens, jo soc mestra i he pogut unir-ho tot, així que està molt bé. L’hem fet amb el Marc Andreu i s’estrenarà a la primavera de 2024.
Com veus l’aposta de RTVE Catalunya i el SX3 per perfils més racialitzats, joves, sortint dels estàndards?
Crec que el meu físic és un valor afegit i me n’aprofito. Trobo que està molt bé aquesta aposta, perquè es veuen nous referents per als nens, i és que si em paro a pensar, jo no he tingut cap referent d’una noia negra o asiàtica que parli català, i n’hi ha. Està molt bé, perquè ara hi ha moltes nenes i nens que s’hi poden reflectir, així com nenes racialitzades i per a les nenes d’aquí, perquè poden veure que hi ha diversitat.
Estàs guanyant seguidors i a les xarxes parles en català, això t’ha generat problemes?
Al TikTok, si faig vídeos en català em diuen que parli en castellà, i també a l’inrevés. Però des del principi que no em van afectar aquests comentaris, si hagués sigut més jove potser sí que ho haguessin fet, però ara estic còmoda tant si ho faig en català com en castellà.
“Hi ha molta varietat a les xarxes en català, es fan continguts interessants i cadascú s’està fent el seu nínxol de mercat”
La gent se sorprèn que parlis català d’una manera normal tot i tenir trets asiàtics?
Sí, i en un dels meus vídeos que va fer-se viral era amb la meva germana, qui també és xinesa i adoptada, i fèiem un cub de Rubik. No xerràvem gaire, però d’entre els qui el veien, n’hi havia que se sorprenien perquè parlàvem bé el català, ens deien que el parlàvem millor que ells. També se sorprenen de l’accent, perquè a l’escola, a Sant Salvador de Guardiola, parlàvem en castellà, tot i que a casa parlava en català, i a la meva classe socialitzàvem en castellà. Quan vaig passar a l’institut, a Manresa, ja vaig fer-ho en català.
Esteu creant un ecosistema d’influenciadors en català, creus que és positiu per a Catalunya?
Sí, i molta gent diu que el català és una llengua només per als estudis i l’escola, i que per a l’entreteniment i l’oci no serveix, però no és així. Els referents que he tingut, com la Juliana Canet, són més propers. Això crea més empatia i està molt bé.
Com veus l’ús del català en la gent de la teva edat?
Doncs jo de vegades veig notícies que diuen que el català està en perill, però en el meu cercle no ho noto tant. Això sí, crec que s’ha de promocionar.
Com caldria fer-ho?
Impulsar el Déu n’hi do i adaptar-lo a la nostra generació, per publicar-lo també a les xarxes, està molt bé. El nou SX3 ha fet molt bones audiències en el seu primer any i jo, que estic en contacte amb molts nens, veig que el segueixen molt.
Foto: Maria Cerezuela
Tu vas passar de veure el SX3 a ser-ne protagonista, et paren pel carrer nens petits?
Sí! [riu] Són molt vergonyosos, i de vegades jo em quedo parada, però és com si jo hagués vist el Roc de l’antic Super3 i l’hagués pogut parar.
S’estan adaptant molt els continguts de la televisió a les xarxes socials, com creus que conviuen les dues opcions?
Ara es puja tot a les plataformes i agraeixo que es faci així, és una altra opció vàlida, la televisió es va adaptant als nous casos d’ús.
Tens propers projectes a curt o mitjà termini?
Bé, a mi m’encantaria que hi hagués segones temporades del Fang i el Déu n’hi do. Ara que ja sabem com ha anat, podem fer-los millor. A més, també seguiré amb el Ràndom.
Hi ha algun gènere que t’agradaria tastar?
M’encantaria aparèixer com a figurant o extra a la sèrie Com si fos ahir de TV3, veure’m en un paper més dedicat a la interpretació, tot i que mai ho he fet. És un somni, però, ja enviaré algun correu a veure com ho puc fer [riu].
“He creat una barrera sobre algunes opinions negatives sobre mi”
Fa un any i mig que vas començar a fer vídeos sobre el català, com has digerit tot el que t’ha passat?
Bé, ha estat un procés molt natural. Des que era adolescent que ja mirava a youtubers, tot i que era en castellà, i pensava a fer-me jo youtuber. Però entre la vergonya i el que em dirien a casa, no vaig fer-ho, però ara penso que estic fent el que m’hagués agradat quan era petita.
Tenies referents?
No, veia gent a les xarxes i a YouTube, i també seguia l’Adolescents.cat, que feien contingut en català.
Creus que és necessari que mitjans com Catalunya Ràdio apostin per gent jove fent continguts en català?
Trobo que està molt bé, i més en el format radiofònic, que de vegades s’oblida. Han aprofitat molt bé el pòdcast, com l’estil de la multiplataforma, i està molt bé.
Creus que ara és més fàcil que els joves trobin referents en català?
Sí, hi ha molta varietat, es fan continguts interessants i cadascú s’està fent el seu nínxol de mercat.
La convivència entre el català i el castellà és sana?
Sí, és natural. Ara ho estan petant The Tyets i la Mushkaa, que tenen parts de les seves cançons en castellà, i és el que hi ha al carrer. A mi també se m’escapen coses, dic alguna paraula en castellà o barrejo les dues llengües.
La Maria Bouabdellah, del Ràndom, ens deia que es podia dir salseo i ningú es posaria les mans al cap. Va una mica per aquí, la cosa?
Sí, ells tenen lingüistes al programa per dir-ho de la manera correcta, i jo també m’hi he trobat amb algunes paraules. De fet, vaig publicar un vídeo que va tenir molta repercussió on m’indignava perquè d’entrada, i veient-me, molta gent em parlava en castellà. Jo a casa meva puc parlar en castellà, amb els meus amics també, però en algun negoci o situació em dirigeixo en català i el vull mantenir, estaria bé que les persones ho facin també. El fet que jo els parlés en català i ells seguissin en castellà era el que em molestava.
