Foto: Joanna Chichelnitzky
Sonia Urbano (Barcelona, 1976) és la nova directora de RNE Catalunya i Ràdio 4 rellevant Pere Buhigas. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster de Reportatge de Ràdio i Televisió per la Universitat Pompeu Fabra, Urbano fa 28 anys que treballa a RNE Catalunya. Ha estat directora i presentadora de programes durant 15 anys a RNE Catalunya i editora dels informatius durant nou anys. A més, ha presentat per a tot Espanya els programes No es un día cualquiera i La tarde en vivo. Fins ara, exercia com a coordinadora de l’equip d’informatius de Ràdio 4. A Comunicació 21, Urbano reivindica el servei públic de Ràdio 4 en l’any del 50è aniversari de l’emissora.
Vostè respira ràdio pels quatre costats. D’on li ve aquesta passió?
De la meva mare. Ella era locutora a SER Manresa, però va haver de deixar-ho abans de renunciar-hi perquè va perdre visió en un accident de cotxe. Això va passar abans que nasqués jo. Per això, la ràdio sempre ha estat molt present a casa.
Quin va ser el seu primer contacte amb un micròfon?
Vaig ser molt prematura! [somriu]. El primer contacte va ser a 8 anys en un magazín per a nens i nenes a MK3, que posteriorment va passar a Radio Salud. La ràdio i el periodisme, de retruc, és vocació pura. Quan vaig entrar per primera vegada als antics estudis de Ràdio 4 al passeig de Gràcia vaig saber que volia dedicar-m’hi tota la vida. És absolutament vocacional.
I així ha estat. Vostè és una periodista amb l’ADN Ràdio 4. És la casa on ha crescut professionalment. Què significa ara ser la directora?
És una responsabilitat molt gran i, alhora, una etapa molt emocionant. He crescut escoltant Ràdio 4 i RNE a casa. Vaig néixer el 1976, el mateix any que Ràdio 4, i aquest 2026 fem 50 anys. Sembla que els astres s’hagin alineat [somriu]. Per a mi, dirigir Ràdio 4 és defensar el servei públic en català, una ràdio que ha estat l’escola de moltes generacions de periodistes i la primera emissora de ràdio en català a Catalunya.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com li arriba la proposta de dirigir Ràdio 4?
En els darrers quatre anys i mig jo vaig ser sotsdirectora d’informatius a RNE Catalunya i em sentia molt a gust. En cap cas m’havia plantejat fer un salt a la direcció. Però vaig rebre una trucada fent-me la proposta. M’ho vaig pensar, però l’empenta definitiva va ser el suport intern que vaig rebre de companys i professionals de la casa. Em van engrescar del tot. Ara bé, vaig posar alguna condició.
Quina?
La meva condició va ser clara: poder comptar amb el meu equip de confiança format per gent de ràdio, sense rebre cap imposició. Agraeixo que se’m donés llibertat per fer-ho així. El meu equip l’integren Rosa de Diego com a coordinadora de programes; David Figueira com a cap d’informatius, i Quim Esteban com a coordinador d’informatius. Així és com vaig acceptar ser directora de Ràdio 4.
“Dirigir Ràdio 4 és defensar el servei públic en català”
Què suposa, ara, dirigir companys amb qui ha treballat durant tants anys?
Continuo sent la Sonia de sempre! [somriu]. Fa 27 anys que treballo a Ràdio 4 –si hi sumo la beca universitària, un més– i hem compartit tota una vida professional. Ara bé, ser tants anys a la casa em permet conèixer de primera mà les necessitats, les inquietuds. No sempre es pot fer tot el que es voldria, però intentarem que el màxim de gent pugui créixer i desenvolupar projectes que fins ara no havien pogut fer.
El relleu a la direcció de Ràdio 4 ha coincidit amb un canvi en l’organigrama de la casa. Ara els informatius depenen directament de la ràdio i no com fins ara que també penjaven de la tele a Sant Cugat. És millor així?
Sí. Tot i que he tingut una experiència excel·lent treballant conjuntament amb la tele. Així i tot, ara funcionalment és més fàcil organitzar l’equip i la feina, garantir coherència i treballar conjuntament des de la direcció de Ràdio 4. Les sinergies amb la tele continuaran, perquè han funcionat molt bé.
El relleu a la direcció de la ràdio es produeix a mitja temporada, aterra amb una programació atractiva i renovada. Quin llegat li deixa el seu antecessor Pere Buhigas?
M’he trobat una graella definida i renovada que es mantindrà fins al juny. Amb Buhigas ja vam insistir, plegats, que hi havia una manca de directe de dilluns a divendres, cosa que ara sí que reflecteix la programació, i ho aplaudeixo. Aquesta temporada s’han incorporat cares externes que ja han aportat més audiència.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La seva direcció serà continuista?
Depèn, encara és aviat per dir-ho. Fa poques setmanes que soc directora, i amb el meu equip de confiança portem poc temps. No serà una direcció rupturista, però tampoc una continuïtat automàtica. És a dir, hi ha aspectes de la programació actual que ens agraden i n’hi ha que no, però hi ha temps per acabar de decidir-ho. Les decisions per a la programació de la temporada vinent encara no estan preses.
Què voldria aportar més en la pròxima graella que ja portarà exclusivament el seu segell propi?
Volem que hi hagi una certa transversalitat entre informatius i programes. I, al mateix temps, volem una programació més continuada, que els butlletins i els informatius vagin lligant de programa en programa.
Aquesta temporada s’han incorporat comunicadors externs de molt recorregut –Xavi Freixes o Vador Lladó, per citar-ne dos–. La seva prioritat és continuar amb l’aposta de comunicadors coneguts o per potenciar el talent propi de Ràdio 4?
En la pròxima graella de Ràdio 4 haurem d’equilibrar la presència entre els externs i el talent de la casa. Hi ha molt talent i cal donar-hi més visibilitat.
“Sembla que quan es parla de ràdio pública només hi hagi Catalunya Ràdio, però Ràdio 4 també és ràdio pública, i la més antiga”
En una entrevista fa uns mesos a Comunicació 21, Xavi Freixes –que presenta El matí de Ràdio 4– assegurava que “avui a Ràdio 4 hi ha la il·lusió dels primers anys de RAC1”. Quina lectura en fa?
Que, a mitja temporada, la il·lusió ha anat a més! [somriu]. Sincerament, vivim un moment de molta il·lusió, de reforçar la marca i de mirar endavant. Ràdio 4 és present i futur.
Gemma Nierga és el pal de paller d’aquesta casa?
Aquesta és una pregunta maliciosa [somriu]. Nierga és una de les grans periodistes del país, prova d’això és que cada matí el Cafè d’idees marca l’agenda política i informativa. Però no m’agrada l’expressió ‘pal de paller’. Ràdio 4 és la suma de totes i tots els qui formen part de la plantilla i els externs.
Sílvia Tarragona és una de les grans icones de Ràdio 4 i fa un temps que medita si ha de posar punt final a la seva trajectòria radiofònica. Li agradaria que continués una temporada més?
Sí, m’agradaria.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quines prioritats s’ha fixat des de la direcció?
Tenim tres prioritats: apostar pel servei públic, que no està renyit amb buscar audiència; reforçar la marca, i que el 50è aniversari sigui una oportunitat per explicar el present i el futur de Ràdio 4. Quant a continguts, la prioritat passa per un equilibri entre la informació de servei públic i l’entreteniment de qualitat. Tenim un repte compartit: treballar perquè Ràdio 4 torni a tenir l’espai que es mereix.
El pressupost de la programació 2025-2026 és el més alt de la història de Ràdio 4 amb més d’un milió d’euros. Des de Madrid li han assegurat que es mantindrà la temporada vinent?
Sí, i és una bona notícia! Així i tot, continuem lluny dels recursos econòmics que tenen RAC1 o Catalunya Ràdio.
Quin paper ha de jugar Ràdio 4 dins l’ecosistema radiofònic català?
El de ràdio pública, que és més necessari que mai. Som l’única ràdio sense publicitat, no ens devem a anunciants. Ràdio 4 ha de ser una veu propera, escoltar la ciutadania, parlar de problemes reals com la solitud, l’habitatge o l’economia. I a partir d’aquí, oferir informació i entreteniment de qualitat. Sembla que quan es parla de ràdio pública només hi hagi Catalunya Ràdio, i no és així. Ràdio 4 també és ràdio pública, i la més antiga!
“L’audiència no pot ser l’única finalitat. Les ràdios públiques han de garantir espais per a tothom, també per a les minories”
L’acrònim RNE –amb l’E d’Espanya– pot generar una certa distància amb una part de l’audiència catalana?
Jo crec que no. A Catalunya som Ràdio 4. Tenim una programació 24/7 íntegrament en català des del 1976. A més, penso que és un valor afegit que el talent català que generem acabi tenint una projecció professional a tot Espanya des de les diferents emissores de RNE.
Des de Madrid li han posat els deures a l’hora d’incrementar encara més l’audiència?
No, en cap cas. Ara bé, sí que volem créixer i visibilitzar-nos més. Però l’audiència no pot ser l’única finalitat. Les ràdios públiques han de garantir espais per a tothom, també per a les minories. Si Ràdio 4 només hagués pensat en l’audiència, avui no hi seríem.
“Créixer i visibilitzar-nos més” vol dir que Ràdio 4 ha de posicionar-se molt més en l’EGM?
Sí, per descomptat. Et donaré una dada: el dia de l’apagada Ràdio 4 va emetre una programació especial en directe durant nou hores. Segons un estudi, Ràdio 4 va situar-se aquell dia com a novena emissora més escoltada de tot Espanya. Farem tot el possible per captar com més oients millor.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Actualment per a Ràdio 4 és impossible competir amb RAC1 i Catalunya Ràdio?
És difícil, però no impossible. La prioritat, però, és que Ràdio 4 sigui una ràdio atractiva, que oferim espais d’interès i de qualitat per a tothom. No es tracta tant de competir en un sentit de guanyar com de fer una bona carrera i que tothom ocupi el seu lloc.
Vostè ha estat una peça cabdal en els informatius de la casa. Quin pes tindran a partir d’ara?
Un pes transversal. No només amb butlletins i informatius, sinó que ja estem implementant l’entrada dels informatius dins els programes. Volem una ràdio amb una programació més continuada i transversal. I, al mateix temps, sortir més al carrer, copsar què diu la gent.
Ràdio 4 és una ràdio amb moltes dones al capdavant. És casualitat?
No ho sé, però Ràdio 4 és l’única emissora on totes les direccions territorials som dones! [somriu]. Gemma Esteve (Girona), Pilar Ribas (Tarragona) i Pepa Sangenís (Lleida). Ja va passar una vegada quan la direcció a Barcelona va anar a càrrec de Soraya Rodríguez. És una realitat de la qual ens sentim orgulloses.
“Estem implementant l’entrada dels informatius dins els programes. Volem una ràdio amb una programació més continuada”
Com s’està adaptant Ràdio 4 als nous hàbits de consum i quina mirada hi posa en la innovació digital i tecnològica?
Ens hi estem adaptant cada cop més i millor, i forma part d’una estratègia de RNE. Disposem de plataformes com RNE Audio i RNE Play, cosa que ens situa en una posició privilegiada. Ara bé, hem començat a incidir en l’estríming. Soc conscient que el món va cap aquí, però jo encara em considero una romàntica de la ràdio i m’agrada la ràdio que s’escolta, no la que es veu.
Què suposa per a Ràdio 4 la posada en marxa de La 2Cat?
Suposa establir noves sinergies i, al mateix temps, reforçar la marca plegats. Fa un parell d’anys vam fer una aposta amb la retransmissió en català per primer cop del Festival d’Eurovisió, que vaig presentar conjuntament amb Xavi Martínez. Actualment, estem preparant la gala dels Goya i altres projectes que aniran venint.
L’experiència híbrida del Cafè d’idees –que s’emet conjuntament per ràdio i televisió– és extensible a altres programes de la casa a partir de la temporada vinent?
Hi ha la possibilitat que algun altre programa de Ràdio 4 faci el salt a La 2Cat, de forma híbrida també. No puc avançar res més, però és una proposta que s’està estudiant i que està sobre la taula.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Aquest 2026 estan de celebració: 50 anys de Ràdio 4. Buhigas lidera el comissariat de l’efemèride. Ens pot avançar alguns detalls dels actes de commemoració?
Quant a la ràdio, volem fer una programació especial, i sobretot amb molta ràdio al carrer, arreu del territori: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Ràdio 4 sempre ha fet territori, i això ho reforçarem encara més. Tot plegat, es complementarà amb dues accions que no puc avançar, a més de les cites anuals, del Disc Català de l’Any o els Premis Sant Jordi.
Vostè té una veu molt reconeixible. Com a directora deixa definitivament el micròfon, l’audiència la perd definitivament?
No del tot. Soc la veu corporativa de RNE (Radio 1) i La 2Cat, una cosa que em fa molta il·lusió [somriu]. Aquesta és una manera de no desvincular-me del micro, però faré coses molt puntuals. Aquest any no hi haurà Eurovisió, però espero l’any vinent repetir l’experiència. Així i tot, la direcció de Ràdio 4 requereix estar al cent per cent, hi estic totalment bolcada.
Dagoberto Escorcia: “Joan Laporta és el president del Barça més intrús amb la premsa i els periodistes”
