Soraya Rodríguez (Cerdanyola del Vallès, 1977) és periodista i acaba de ser nomenada nova directora de Ràdio 4. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, Rodríguez ha fet carrera a la corporació pública. Es va incorporar el 2003 com a redactora d’informatius del Telediario a TVE Catalunya. Durant un any i mig va ser editora adjunta de La 2 noticias a Madrid, i el 2008 va passar a RNE Catalunya com a redactora d’informatius. Des de 2015 era sotsdirectora d’informatius de RNE Catalunya. A Comunicació 21, Rodríguez traça el full de ruta que té previst al comandament de Ràdio 4.

Aquest juliol t’has estrenat com a nova directora de Ràdio 4. Com ho afrontes?
Amb molta il·lusió i vertigen al mateix temps. Arribo a la direcció després d’una carrera de 13 anys als informatius de la casa. Ho faig amb l’experiència acumulada de tots aquests anys a RNE Catalunya i també de l’etapa breu i molt intensa a Madrid. Tot plegat m’ha fet nodrir del coneixement necessari que ara posaré a disposició de l’empresa.

Quin valor té que el nou lideratge de Ràdio 4 l’encapçali una dona?
Sempre ens trobem en la mateixa tessitura. Quan el fet que una dona lideri un lloc de responsabilitat sigui irrellevant és quan haurem normalitzat la igualtat. No em sento més o menys que ningú pel fet de ser dona. I des d’una mirada professional, crec que té més rendibilitat integrar els valors de la dona en tota la programació que no pas comptar amb un o dos programes a la graella dedicats a les dones o al col·lectiu LGBTI. Serà l’única manera de deixar de visualitzar la diferència i promoure la igualtat.

Quin llegat t’ha deixat Vicenç Sanclemente?
El seu entusiasme. Disposar d’un periodista que als seus 60 anys generi tanta energia i tanta creativitat no és massa habitual en aquesta professió. És un cul inquiet, una persona vital que acaba sent un actiu valuós per a l’empresa. Amb Sanclemente Ràdio 4 ha recuperat la fórmula del radioteatre, una aposta que seguirem potenciant tenint en compte com està patint la cultura en plena pandèmia. Sanclemente ha impregnat la programació de cultura, coneixement i intel·ligència, tres valors imprescindibles en un mitjà públic.

Quina és la graella de Ràdio 4 que projectes com a directora?
La graella és una recepta antiga i, més enllà que hi hagi bons programes, la meva prioritat serà adaptar la ràdio a la nova manera de consum. Perquè la ràdio convencional tal com la coneixem s’ha acabat, l’audiència s’està morint. Com a directora d’un mitjà públic vull dedicar molts esforços a dibuixar un horitzó que ens permeti fer un pas endavant en els continguts a la carta i els podcast. Perquè en aquest aspecte ja fem tard.

“La rendibilitat dels mitjans públics no s’hauria de mesurar a través de les audiències, se’ls hauria d’exigir una altra cosa”

Has pogut fer un esbós d’aquest horitzó?
És massa aviat, però a la casa tenim un referent: Radio 3. És una emissora pròpia de RNE que compta amb Radio 3 Extra, un canal amb la seva programació pròpia que només s’emet en format digital i que suma un tràfic d’1.800.000 persones, mentre que l’audiència de Radio 3 és de 400.000 oients. Aquesta és la recepta que vull per a Ràdio 4, i la meva tasca serà trobar l’encaix entre la programació que emetem per la ràdio convencional i la que hauríem d’emetre en format digital.

Un pas endavant és la nova aposta de RTVE Play Radio, que s’ha posat en marxa en fase de proves?
Sí, aquesta és una gran aposta. RTVE Play Radio és una nova plataforma que conté continguts per als àudios sota comanda i directes de RNE. Una eina disponible en versió web i per a dispositius mòbils que ve a fer un pas endavant dels continguts a la carta amb un disseny més pràctic, millores tècniques i noves funcionalitats. Estarà en fase de proves i a la tardor se’n farà el llançament oficial.

Com es viu aquesta revolució digital i tecnològica de portes endins?
Tenim un hàndicap: una plantilla envellida, la mitjana d’edat supera els 50 anys, i en una empresa on hi ha una certa rigidesa. I fruit d’aquesta revolució digital i tecnològica, cal fer una reconversió de la mentalitat del periodista. Cal dotar de les eines als professionals perquè siguin capaços d’elaborar els continguts de forma atractiva en funció del canal. És adaptar-se a la nova realitat que viu la comunicació. No és el futur, és el present. Per això cal dedicar-hi molts esforços.

La nova programació és a la cantonada. Pots avançar alguna novetat del que oferirà Ràdio 4?
De cara al setembre no hi ha temps suficient per fer massa canvis, per tant, anem a contrarellotge. Els serveis informatius seguiran sent el puntal de la casa. La principal novetat és la incorporació de Samanta Villar amb un programa als matins (de 10 a 13 hores) i em fa molt feliç que hagi triat Ràdio 4. El De boca a orella de Sílvia Tarragona avançarà el seu inici, que serà de 15 a 18 hores. La resta de programació la completaran professionals de la casa, cadascun amb la seva especialitat.

Gemma Nierga ha superat amb escreix totes les expectatives al capdavant de Cafè d’idees en la seva primera temporada.
Així és, per això seguirà sent un puntal de la programació. Ha estat una temporada d’aprenentatge amb aquest nou espai de forma simultània per a ràdio i televisió. Una aposta que ens ha permès comprovar que, més enllà de la repercussió que els continguts han tingut en altres mitjans, el consum d’aquests continguts ha tingut un impacte estratosfèric a través de les xarxes socials –amb milers de descàrregues i feedback– i que no s’ha traduït en l’audiència clàssica de la ràdio. És una experiència que a Ràdio 4 no havíem viscut mai.

I quina lectura en fas?
Referma el que explicava abans i té una altra conseqüència: els EGM han perdut valor, l’audiència consumeix la ràdio per altres vies. I aquesta audiència no queda reflectida en els EGM.

Què ha de fer Ràdio 4 per aparèixer en el rànquing d’emissores més escoltades a Catalunya?
Possiblement no és una prioritat, perquè la missió d’un mitjà públic no té a veure en tenir més audiència. Si fos així, ens dedicaríem a parlar de xafarderies i dels personatges del cor. Crec que la rendibilitat dels mitjans públics no s’hauria de mesurar a través de les audiències, se’ls hauria d’exigir una altra cosa. La prioritat com a mitjà públic és oferir continguts amb rigor, pluralitat i objectivitat, i posant en valor l’alta cultura, l’educació o la intel·ligència emocional. Potser no té tant ganxo com altres emissores, però aquesta és la finalitat.

Això explica el lideratge inqüestionable de RAC1 a Catalunya?
RAC1, com a mitjà privat, té una finalitat comercial, molts recursos econòmics, grans comunicadors i una línia editorial que els ha funcionat a la perfecció.

“La meva tasca serà trobar l’encaix entre la programació que emetem per la ràdio convencional i la que hauríem d’emetre en format digital”

Tornant a la redacció d’informatius, com es compagina la tasca compartida entre l’emissió a Madrid i Barcelona?
És una esquizofrènia volguda i molt integrada per a tothom, elaborant continguts en les dues llengües, català i castellà. Des de la meva experiència als serveis informatius, puc assegurar que hi ha molt bona entesa entre Madrid i Barcelona, i que acaba convertint-se en una sola redacció amb un objectiu clar: fer el millor periodisme possible. No hi ha hagut mai cap mena de subordinació, ni des d’una banda ni de l’altra.

Els darrers cinc anys has estat la cap d’informatius de RNE a Catalunya, en el moment més convuls que ha viscut el país. Com ho has viscut?
Explicant els fets tal com els hem vist, amb una mirada catalana. Som conscients que expliquem els fets que passen a Catalunya des de Barcelona i no des de Madrid. I des de la redacció de RNE Catalunya ens sentim orgullosos i amb la consciència tranquil·la de la feina feta. I voldria agrair la confiança, el respecte i el suport que hem rebut dels companys de Madrid. És una relació que s’ha forjat amb els anys i en els moments més crítics es va refermar. Mai vam rebre cap instrucció d’explicar els fets d’una manera intencionada.

T’has hagut de sentir a dir allò de “premsa espanyola, manipuladora”?
Sí, una dona se’m va adreçar a mi en una manifestació a Lledoners. Amb tota l’estima possible, li vaig preguntar si mai havia escoltat Ràdio 4, i em va reconèixer que no ens escoltava. Durant aquest temps hi ha hagut mitjans que s’han dedicat a informar de manera honesta i crítica, i han volgut situar-se al marge del conflicte. Perquè mentre els polítics passen, els periodistes ens quedem.

Has fet carrera a la corporació pública i gairebé sempre a la ràdio. Vas treballar un temps a televisió, a La 2 noticias des de Madrid.
[Somriu] Sí, va ser una experiència inoblidable, perquè havia complert un somni. Ara bé, des de l’àmbit familiar va ser insostenible. Aleshores el meu fill gran només tenia un any i mig, i em va aparèixer aquell sentiment de culpabilitat que tenim les dones i vaig decidir tornar a Barcelona per estar a prop d’ell. És cert que vaig plorar més que mai, però estic convençuda que si hagués estat un home la carrera l’haguera feta a Madrid.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram