Tània Carrobé (Torres de Segre, Segrià, 1995) és la directora del diari Analític Lleida, una capçalera del Grup Comarques que va néixer fa menys de dos mesos i la qual pretén ocupar l’espai buit d’informació especialitzada en economia i empresa a la província de Lleida. Llicenciada en Comunicació i Periodisme Audiovisual per la Universitat de Lleida, s’ha format com a especialista en màrqueting digital. A Comunicació 21, Carrobé reivindica l’espai que ocupa el sector econòmic de Ponent.
Com estan sent les primeres setmanes de vida de l’Analític Lleida?
De moment, molts intenses [riu]. Portàvem molts mesos treballant-hi, sobretot per acabar d’estructurar la idea i fer-la realitat, i a partir d’aquí ens vam presentar en societat al novembre, vam treure un número zero en paper i la feina forta va ser a partir d’aleshores. Ja ha sortit el primer número i estem molt contents!
Suposa enfrontar-se a l’hora de la veritat, publicar el primer número?
Sí, el número zero va ser una prova pilot. Ens servia per saber si ens compraven la idea, però no té res a veure amb el que després és la realitat.
Com heu començat, quant a tiratge, distribució i formats?
La nostra idea és tenir una edició en paper que surti cada dos mesos on hi haurà més reportatges, entrevistes i radiografies d’empreses, tot una mica més atemporal i en profunditat. I pel que fa a l’edició en digital, està activa des que ens vam presentar en societat i s’hi poden llegir les notícies del dia a dia, on hi combinem el que passa amb el que hàgim publicat en paper.
Fa uns mesos es parlava de la crisi del paper i de les dificultats que comporta. Vosaltres teníeu clar que volíeu sortir en paper?
Sí, és difícil, perquè hi ha mitjans en paper que estan vivint moments durs, però crec que hi ha de tot. Jo vinc d’un sector 100% digital i potser no soc la persona que llegiria un diari de paper. Quan vam anar parlar amb el públic per explicar la idea, vam adonar-nos que necessitaven el diari en paper. Creiem que fa falta llegir el diari, els lectors hi donen molt més valor.
Què voleu aportar com a tret diferencial?
Volem celebrar trobades, perquè Lleida és un territori on interessa que un cop al mes puguin fer-se esmorzars o trobades amb empresaris i portar-hi alguna persona rellevant que aporti temes interessants.
“Hem buscat experts del territori que siguin ells qui donin valor afegit a la informació”
Quin és el territori que cobriu?
Volem centrar-nos, sobretot, en Lleida, on hi ha el motor econòmic més important de la província. A la capital hi viu molta població de les empreses que estem buscant, però si mirem una mica més enllà, al Pla d’Urgell, a la Segarra o a Guissona, hi ha molts pobles que tenen potencial i són presents en les notícies que fem. Pel que fa al Pirineu, ens queda més lluny, però estem parlant de província i també volem incloure’l.
Compteu amb experts externs a la plantilla per tractar els temes?
Sí, hem buscat experts del territori que siguin ells qui donin valor afegit a la informació. Per això, vam decidir crear un consell editorial on tenim diferents membres de PIMEC Lleida, de la Universitat de Lleida o d’associacions rellevants del territori que mouen força empreses o entitats dins del seu grup i que són les que ens donen la informació. Ells en donen la seva visió i ho compartim entre tots.
La plantilla de redactors que elabora l’Analític Lleida no està especialitzada en economia, és per això que heu buscat aquests experts?
Sí, nosaltres venim del món de la comunicació i el periodisme i podem saber escriure i redactar, però no tenim per què ser experts en economia o en altres temàtiques. Per això, intentem combinar l’expertesa d’uns amb la dels altres i formem un bon tàndem oferint informació de valor i de qualitat, i de moment està funcionant, creiem que és necessari.
Tània Carrobé, directora d’Analític Lleida, i Josep Ramon Ribé, president del consell editorial.
Com està Lleida, en clau econòmica, i per què era necessari comptar amb un diari com l’Analític Lleida?
Des de la meva experiència, que he tractat amb empreses des de la visió del màrqueting, quan parlava amb elles coneixia les seves històries i m’adonava que no s’estava explicant què feien, aquestes companyies. Es parlava molt de les empreses de sempre, però a Lleida ens falta creure’ns-ho, i en això coincidim, perquè es fan moltes coses a Lleida però el públic no les coneix. Considero que és rellevant tenir un espai comunicatiu on s’abordi la magnitud econòmica i d’empresa de Lleida. Per això, Analític Lleida és un encert.
Amb quins mitjans podeu competir?
Bé, mitjans de Lleida especialitzats en economia i el món empresarial no n’hi ha, i ens trobem amb mitjans generalistes de molts anys de trajectòria, però era un espai buit que vam decidir ocupar. No m’agradaria ser competència de ningú, crec que tots podem tenir el nostre espai.
I teniu precedents a Lleida, en mitjans d’aquest tipus, o era un nínxol a explorar?
A Lleida, i que jo sàpiga, no n’hi ha hagut. Tenim els diaris Segre i La Mañana, però eren seccions i potser compartim algunes notícies, tot i que nosaltres les tractem amb més profunditat.
“És positiu que naixin capçaleres, la premsa no s’està morint”
Parleu de Lleida des de Lleida, això quin valor té?
Crec que a Lleida som molt nostres, i ens agrada que, si s’ha d’explicar alguna cosa, es faci des d’aquí. Per tant, tenim una visió de casa i podem arribar a saber què està passant d’una manera més fàcil.
Què creus que podeu aportar a aquest tipus de periodisme més especialitzat?
Crec que és positiu que naixin capçaleres, la premsa no s’està morint, és una frase que trobo molt lletja. Es tracta de sumar, al públic li agrada estar informat, i a cadascú li interessen unes temàtiques o unes altres, així que nosaltres anem a buscar un públic molt concret que potser necessitava aquest espai.
Com a directora, i si ens veiéssim d’aquí a un any, quins trets d’identitat t’agradaria que tingués el diari?
Poden passar moltes coses [riu] i ara tot just acabem de fer els primers passos, però tant de bo hàgim arribat al públic adequat. M’agradaria que els qui estan interessats en aquesta temàtica pensin en nosaltres per explicar-ho i analitzar-ho en profunditat. Pel que fa a les trobades, serà el següent pas i m’agradaria que ens considerin un punt de connexió entre companyies, institucions i empresaris.
Del 2024, què n’espereu?
Ens agradaria, sobretot, aconseguir estabilitat. A partir de gener serà el moment per establir connexions, entendre el feedback del públic i establir mecanismes per encarar el proper número.
Fotos: cedides
