Tània Sarrias (Barcelona, 1975) ha compaginat sempre les seves dues vocacions: d’actriu i de presentadora de televisió. Llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre, actualment presenta el programa Punts de vista de TVE Catalunya, que aquest gener ha passat a emetre’s de dilluns a divendres. Davant de la càmera va presentar Sputnik i Tvist, i va formar part de l’equip de La columna i Tr3s D a TV3, de Las cerezas a TVE, i va ser copresentadora de CQC a Cuatro. A televisió també l’hem vista com a actriu a les sèries Ventdelplà, Rhesus o Mar de fons (TV3) i El Príncipe (Telecinco). A Comunicació 21, Sarrias assaboreix l’aposta diària de Punts de Vista i reivindica que no es minimitzin les dones d’una certa edat en la televisió i la ficció.

Periodisme i art dramàtic, dues vocacions que han confluït sempre en la teva vida.
Sempre vaig tenir clar que volia ser actriu. Bé, de ben petita volia ser pallassa! [riu]. Com que treia molt bones notes, els meus pares em van demanar que estudiés una carrera estàndard. Sortir davant de càmera sempre m’ha agradat, per això vaig estudiar Periodisme a la universitat, però només va ser un curs. Això sí, aquell mateix any vaig fer teatre amateur i un curs de claqué [riu].

Així, et consideres periodista?
No, soc actriu, i en tot cas comunicadora. De fet, és el que també fa una actriu: comunicar. No obstant, hi ha un paral·lelisme entre ser actriu i presentadora de televisió: llegim i aprenem guions, improvisem i emocionem. Després de 20 anys dedicant-m’hi, no sabria triar una per davant de l’altra i, és més, ser actriu m’ajuda a ser presentadora, i a la inversa. I sobretot, ho faig apassionadament.

Tornant a la universitat, després d’aquell primer curs de Periodisme, ho deixes córrer.
Sí, vaig fer el salt a l’Institut del Teatre per estudiar Art Dramàtic. És curiós, perquè la meva primera feina remunerada va ser a la televisió i no pas com a actriu. Aleshores tothom em deia si era periodista, i sempre havia de dir que era una actriu que presentava un programa de televisió.

El recordem tots: Sputnik, al canal 33.
[Somriu] Per tot hi ha una primera vegada i l’Sputnik va ser un regal. Encara recordo l’anunci als diaris del càsting que es va fer a la sala Bikini. Va ser una experiència molt bonica amb un equip meravellós. En aquell moment, l’Sputnik va trencar amb el model de televisió tradicional, sent un programa modern i en directe.

Amb dos presentadors: tant el Bruno Sokolowicz com tu éreu molt joves.
Sí, i sense experiència televisiva. Però aquella naturalitat quan també ens equivocàvem va permetre trencar amb una certa impostura que hi havia fa 20 anys en el model televisiu d’aleshores. Actualment, més enllà de TV3, a la televisió fan falta programes musicals d’aquell format; amb el pas dels anys possiblement s’ha abandonat el format televisiu d’actuacions i de música en viu.

“La televisió està evolucionant i ens hi hem d’adaptar tots. S’ha de trobar la fórmula per coexistir”

I de l’Sputnik a treballar amb tres grans periodistes de TV3: Júlia Otero, Ramon Pellicer i Josep Cuní.
Vist amb perspectiva, em sento molt afortunada. Soc com una esponja, i de tothom n’he après una mica a treballar davant la càmera. A Júlia Otero li agraeixo la confiança que va posar en mi quan jo era molt jove –a La columna–, i l’oportunitat que em va donar de fer el salt a la televisió estatal –a Las cerezas– més tard. Per a mi és una persona inspiradora, em va ensenyar a donar-ho tot a la feina.

La teva consolidació a la televisió va ser amb el Caiga quien caiga, en aquest cas com a copresentadora?
El CQC va ser un repte majúscul, tenint en compte que ja era un format conegut, un referent televisiu i d’abast estatal. Va ser un encert que les tres presentadores fóssim actrius, perquè ens vam complementar perfectament bé. En tinc molt bon record.

Després d’una gran embranzida televisiva, et llences de ple en la teva faceta com a actriu. Què va passar?
Va ser arran d’una entrevista que vaig dir, sense pensar-hi massa: “tinc ganes de fer d’actriu”. Aleshores, una directora de càsting va llegir l’entrevista i va trucar-me per avançar-me que començava el càsting per la sèrie Mar de fons. Estava convençuda que no m’adjudicarien el paper… però, sí! Vaig haver de comunicar-li a en Cuní que deixava el Tvist. Primer a Mar de fons, i després a El Príncipe, han estat de les millors experiències que he tingut com a actriu.

Abans d’aterrar de nou a la tele, publiques el teu primer llibre (i de moment únic): No et rendeixis (2019).
Va ser un llibre en un dels moments personals més difícils de la meva vida, on intento aportar algun missatge d’esperança per aquella persona que ho necessiti. Aquell llibre és una reivindicació que cal continuar lluitant pels teus somnis, un recull de motius que em van permetre recuperar la il·lusió.

“El teleespectador agraeix la bona gent davant de la càmera”

No només no et vas rendir, sinó que et va arribar l’oportunitat de liderar Punts de vista de TVE Catalunya.
Sí, va ser fa un parell d’anys i mig, quan em van proposar ser la cara visible d’aquest programa cultural, que ja tenia un recorregut, però volien renovar el format i introduir alguns canvis. Va ser un moment molt especial, de retrobar-me amb la càmera, i em vaig trobar un equip molt femení, vam connectar ràpidament, cosa que em va fer sentir molt a gust des del primer moment. Quan agafàvem velocitat, va esclatar la pandèmia.

Què va canviar?
Absolutament tot. Però teníem molt clar que havíem d’aixecar més que mai la bandera de la cultura, no podíem desaparèixer en aquell moment. A correcuita, encara en xoc per la situació, vam adaptar-nos a un nou llenguatge audiovisual i televisiu. Així que vaig obrir les portes de casa meva i amb un mòbil vam emetre el programa, l’únic en antena més enllà dels informatius. Punts de vista va fer un salt de qualitat molt gran en tots els aspectes i vam guanyar-nos l’estima de l’audiència.

I l’estima de la nova direcció. Prova d’això és que el programa ha passat d’emetre’s un cop a la setmana a fer-ho de dilluns a divendres.
[Riu] Sí, encara recordo quan al setembre vam iniciar la nova temporada que ja em van avançar que a partir del gener seria un programa diari. És un repte majúscul, però no hem perdut l’essència. Tot i que la cultura abraça moltes disciplines, intentem que totes se sentin reflectides en les seccions de teatre, moda, videojocs, lectura, sèries, cinema i música.

Tenint en compte el vincle que has tingut sempre amb la cultura, Punts de vista és un programa fet a mida?
Fet a mida, no. Bàsicament, perquè no vaig començar-lo jo. Ara bé, amb tots els retocs que li hem fet en els darrers mesos, cada cop me’l sento més meu, especialment en aquest format de conversa. Això fa que cada vegada puc mostrar-me més jo.

Tens algun secret a l’hora de posar-te davant la càmera?
Ser bona gent, ser autèntica. Si no ho fas així, no arribes a connectar amb l’audiència. El teleespectador agraeix la bona gent davant de la càmera, perquè la càmera és com el cotó, ho capta tot. Sempre ho he tingut molt clar, però és una de les coses que vaig comprovar durant la pandèmia quan vam emetre el programa des de casa. Era com obrir casa meva, mostrar-me tal com soc. La pandèmia m’ha fet encara més propera amb el teleespectador.

Per tant, a la televisió no actues, no fingeixes?
No, la Tània que es veu davant de la càmera és la mateixa que en la vida real, un pèl més tímida fora del plató, això sí. Ara bé, l’essència de la Tània és la mateixa. Quan he d’interpretar un personatge no soc la Tània de la tele, és la Tània que fa ficció com a actriu.

“Mai he patit cap experiència denunciable pel fet de ser dona. Ara bé, de micromasclismes? Tots els que vulguis i més!”

T’agradaria recuperar la teva faceta activa com a actriu?
Com a consumidora de sèries de les grans plataformes, m’agradaria molt tenir un paper principal en una sèrie, un personatge amb regularitat. Però no és fàcil, tenint en compte que a partir dels 40 les dones desapareixem, som més invisibles davant de la càmera. És una realitat compartida amb moltes altres companyes que ens trobem en la mateixa situació. No és una opinió personal sense fonaments, ho diuen els percentatges. I aquesta lluita la compartim des de l’associació Dones Visuals.

La dona davant de la pantalla té data de caducitat?
No hauria de ser així, perquè les dones som unes grans consumidores de l’audiovisual. Però té a veure amb la manca de dones en els llocs de direcció. Falten més referents femenins, que facin més partícips a les dones i que tinguin més protagonisme. Falten històries i personatges femenins per a totes les edats, especialment en la ficció.

Tant en la ficció com en la televisió, t’has sentit sempre respectada com a dona?
Sí, he tingut molta sort, mai he patit cap experiència denunciable. Ara bé, de micromasclismes? Tots els que vulguis i més! M’emprenya molt, s’hauria de tenir més respecte. Així i tot, actualment ja s’està prenent més consciència. Però, a banda dels homes, hi ha certes crítiques que també venen de l’entorn femení que no sumen.

Punts de vista va fer un salt de qualitat molt gran durant la pandèmia i vam guanyar-nos l’estima de l’audiència”

Tornant a la tele, creus que la televisió convencional desapareixerà?
No, ni molts menys. La televisió està evolucionant i ens hi hem d’adaptar tots. És cert que hi ha una part de la població que ha desconnectat del model tradicional i que l’ús que en fa és a través del mòbil, i hem de fer l’esforç per arribar-hi. I això té una conseqüència: que la manera com encara es mesuren les audiències en la televisió del nostre país ha quedat obsoleta, perquè no es comptabilitzen les que provenen del món digital. Crec que, més que desaparèixer, s’ha de trobar la fórmula per coexistir.

La televisió pública ha de fer prevaldre l’anomenat èxit d’audiència?
No, em nego a pensar que la continuïtat d’un programa depengui únicament de l’audiència. Sempre ha de prevaldre la qualitat. Ara sembla que tot ho reduïm a una xifra. Ja no importa què representa aquest programa, sinó quina audiència té. Tenir més audiència no significa que el producte tingui més qualitat.

TV3 és líder absoluta a Catalunya per trajectòria i per audiència. TVE Catalunya continua vivint a l’ombra?
TV3 ha estat una televisió a la qual s’hi han dedicat molts recursos i amb professionals molt potents que ha arrelat en la nostra societat. Però crec que aquesta dinàmica està canviant gràcies a l’aposta que s’està fent des de TVE Catalunya en els darrers anys. I sobretot pel projecte a curt i mitjà termini que ha dissenyat la nova direcció.

Pots avançar-nos-el?
[Riu] No, no és cosa meva. Només puc avançar-vos que seran propostes molt atractives per seguir creixent i que atraparan una part de la població que havia desconnectat de Sant Cugat. De debò, venen projectes molt llaminers per a TVE Catalunya, ja ho veureu.