Toni Cruanyes: “Em fa mal pensar que un dia TV3 ja no es dirà TV3”

Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) està a punt de complir una dècada presentant el Telenotícies de TV3. Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, també ha fet ampliacions d’estudis a la Universitat de Stirling (1996) i la Universitat de Florència (1998). De ben jove va traslladar-se a Londres per fer de reporter del servei mundial de la BBC, i des del Regne Unit va col·laborar amb diversos mitjans catalans (El Temps, El Punt, Ona Catalana i RAC1). També va treballar a la ràdio de les Nacions Unides, a Nova York. Es va incorporar a TV3 per ser corresponsal a Londres i després ho va ser a París. Des de fa 10 anys treballa des dels estudis de Sant Joan Despí. A Comunicació 21, Cruanyes explica com afronten la nova temporada els informatius de Televisió de Catalunya.

Has tornat de vacances amb un canvi de look. Quanta gent t’ho ha preguntat?
Molta, molta gent [riu]! Imaginava que tindria un cert impacte, i fa un parell d’anys que ho estava meditant… Efectivament, ha estat molt impactant.

Com afrontes una nova temporada al capdavant del Telenotícies vespre?
Hem canviat la meitat de l’equip, s’han jubilat dos tòtems, i la substitució generacional és un estímul. Em feia una mica de por, però estem començant molt bé la temporada i, amb aquest equip, ja estem provant alguns canvis.

A quins canvis fas referència?
Tenen molt a veure amb com ens organitzem nosaltres, no tan visual. Hem de respondre algunes preguntes que el teleespectador es pot fer, com el valor extra que aportem a partir de les nou del vespre. N’hi ha d’altres no menys rellevants, com definir bé el nostre territori, afegir més temàtica de l’àmbit tecnològic, i rejovenir cares i continguts.

Des de fa un temps ja s’estan renovant cares i més joves als informatius.
Sí, però aquest any m’agradaria fer algunes proves perquè això es traslladi més a la pantalla.

I des d’una mirada més àmplia, com afronta la nova temporada el departament d’informatius de la casa?
Des del punt de vista organitzatiu, aquesta és una temporada d’impàs, perquè la següent tenim l’objectiu de fer uns Telenotícies nous que ja s’estan començant a definir, i ara hem de començar a treballar-los.

“El nostre to no és hispanocèntric més enllà de quan la política catalana depèn del que passa a Madrid”

Què ens podries avançar del que s’està cuinant en els nous Telenotícies?
Les idees bàsiques són la sobrietat, la confiança i la modernitat, són les principals bases sobre les quals s’assenten. Aquests criteris ens distingeixen de la gran quantitat d’informacions que rep la gent, però no sé de quina manera es traslladarà a la pantalla. Jo tinc una idea molt clara de com ha de ser el TN vespre.

Com ha de ser?
Ha de ser referència, sense fer cap concessió a la frivolitat, ni a la simplificació del que expliquem. La nostra missió és que no ens fa por la complexitat a l’hora d’explicar les coses.

Amb un pes rellevant de la política?
Aquesta temporada la informació política tindrà molt de pes, ja que fins a Nadal estem amb els ulls posats a Madrid. Immediatament després vindrà una certa pressió per a tota la política catalana, per tornar a buscar quin serà el missatge i el to previ a les eleccions al Parlament de Catalunya.

Més enllà de la política, què serà rellevant aquest curs?
Pel que fa a la definició de reptes, són socials i globals, tenen a veure amb migració, emergència climàtica, igualtat de gèneres i diversitat. Poden sonar al que és políticament correcte, però va molt vinculat a la necessitat de renovar el nostre missatge i dirigir-nos al públic més jove, que parla aquest llenguatge.

TV3 acumula més de dos anys líder d’audiència. Com s’explica aquesta confiança cega pels informatius?
Hi ha una petita fórmula –com la de la Coca-Cola– però que no l’explicaré sencera [riu]. Cada setembre, quan torno, penso que serà l’any en què caurem, perquè des de que porto aquest Telenotícies, que al gener farà deu anys, sento a dir que és una fórmula caducada, que la informació a les 9 del vespre no té sentit.

I heu trobat la manera perquè tingui sentit?
Sí, l’audiència ens troba necessaris, malgrat que molta de la nostra informació ja la saben. Busquen algú de confiança que els ordeni aquesta informació i els digui si allò que han sentit és cert o important. En un moment en què la gent s’informa a través de missatges a les xarxes socials, hem intentat ser-hi sempre i fer-ho bé.

“TV3 no és una empresa sobredimensionada, però sí que es podria gestionar millor”

Una de les crítiques que reben els informatius de TV3 d’una part de l’audiència és que tenen una certa mirada hispanocèntrica.
No és així. Hi ha una part del nostre públic que està digerint malament el postprocés i nosaltres els semblem els culpables, som els primers a qui disparen. Sincerament, crec que el nostre to no és hispanocèntric més enllà de quan la política catalana depèn del que passa a Madrid. En aquest sentit, tenim molt clar quina és la nostra missió i el nostre públic; una altra cosa és que a la gent li agradi més o menys la realitat. I també rebem queixes de qui ens veu com a independentistes o agitadors d’una ideologia en concret.

Creus que ha minvat?
Sí, però és molt diferent, perquè hi ha l’espectador que es queixa perquè no som prou catalanistes i ens cita a les xarxes socials. En canvi, els altres no ens citen. I també hi ha polítics que ho fan, segueix havent-hi una part del Parlament de Catalunya que ens veu com a agitadors independentistes.

TV3 va ser pionera a subtitular en els informatius. S’hauria de subtitular aquells qui intervenen en castellà?
No, crec que en el cas de gent que parla llengües que tothom coneix no s’hauria de fer. En canvi, sí que considero que hauríem de potenciar l’aranès, i de vegades no cal que el doblem, perquè s’entén. Ara que hi ha un contacte més directe amb el públic del País Valencià, de la Franja, d’Andorra i la Catalunya Nord, tenim una oportunitat de parlar amb més claredat de la llengua que ens uneix i mirar els catalanoparlants de tot l’espectre lingüístic. Això ens obliga a canviar quan parlem.

Creus que l’audiència va patir un empatx de política durant el procés?
És possible que sí, però crec que era la situació política que hi havia. Catalunya va viure un procés únic.

Vist en perspectiva, com vas viure el procés com a periodista?
Va ser molt interessant, i serà una de les coses més rellevants que hauré fet a la vida professionalment parlant, era la màxima veu d’expressió política d’aquell moment. Vaig tenir la sort que em va arribar en un moment de certa maduresa. Ara, quan veig la literalitat del que dèiem, penso que no ens vam equivocar gens, mai vam perdre la perspectiva informativa del que estava passant.

Amb l’aplicació del 155, vas tenir la sensació que acabarien tancant TV3?
Sí, i en algun moment semblava que ens posarien una direcció des del Govern espanyol, i vam patir perquè es tallés el senyal. Tant, que uns quants professionals van establir un mecanisme, que no sé si hauria funcionat, d’emissió a través de les xarxes socials. Tenien la rèplica tecnològica per si algun dia determinat havíem d’anar a fer el TN a un garatge o a algun plató d’una empresa privada. Nosaltres, a més, teníem una càmera per si venia la Guàrdia Civil connectar automàticament amb el 3/24.

Ara que TV3 fa 40 anys, quin és el teu primer record amb la cadena com a teleespectador?
Els meus records són els dibuixos animats, Pacman. Als informatius, recordo l’Enric Calpena, la Maria Gorgues. També recordo els meus pares mirant Dallas en català.

“M’he acostumat a la pressió, pesa més la responsabilitat pensant en nosaltres mateixos”

3cat i Catràdio són les noves terminologies que està incorporant la Corpo. Cal suprimir marques tan arrelades al subconscient de l’imaginari col·lectiu del país com TV3 i Catalunya Ràdio?
Sincerament, em fa mal pensar que un dia TV3 ja no es dirà TV3, perquè és la feina de la meva vida. Va ser la meva aspiració quan estudiava, poder dir allò de “Toni Cruanyes, TV3, Londres”. Que desaparegui la marca em faria mal. Així i tot, entenc que la Corpo està prenent unes decisions molt meditades i pensades, i que tenen sentit en el món digital. M’agradaria pensar que es farà bé, no tinc cap sospita que no es vulgui fer així.

La Corpo està sempre a l’ull de l’huracà. Sentiu més pressió que responsabilitat?
Crec que m’he acostumat a la pressió, pesa més la responsabilitat pensant en nosaltres mateixos, no en altres opinions. Et mentiria si et digués que no estic pendent de les audiències que tenim, o de l’impacte i de si la gent ens segueix. Els primers anys del TN vespre quan hi era jo ho vam patir una mica, tinc molt present quan les coses no ens anaven tan bé i valoro molt positivament la resposta d’ara.

Com convius amb la crítica?
Estic molt acostumat a això, he fet la pell dura respecte al que la gent diu a les xarxes socials. I intento distingir molt bé el que la gent opina amb voluntat de crítica ben fonamentada de qui només insulta o critica amb un objectiu polític per fer-nos mal.

Un dels moments que més crítiques vas rebre va ser per si es complia l’ètica periodística pel fet de ser el presentador d’un Telenotícies i la teva parella diputat al Parlament per Esquerra. Com ho vas gestionar?
No em va afectar ni a mi ni al meu criteri. Ho vaig compartir a TV3 i no van tenir cap dubte que seguiria tenint el meu criteri propi, així que, si t’haig de dir la veritat, m’afecta relativament. Crec que hi ha crítiques més fonamentades sobre la feina que fem que potser em poden preocupar més, però crec que aquesta és agafar el rave per les fulles. En tot cas, si fem coses malament serà per altres motius.

TV3 està cuinant una nova plataforma de continguts. Quina mirada hi poses?
Tinc moltes ganes que això comenci a funcionar, perquè ja anem tard. El concepte de la plataforma de TV3 ja fa temps que l’hauríem de tenir en marxa, així que estic emocionat perquè comenci ja. Nosaltres ja hem vist un desplaçament de recursos i interès cap aquí, es va desinvertint una mica en la graella tradicional i es va invertint en aquesta plataforma. Té lògica i tinc ganes de veure-ho, ho visc des de la posició de qui perd, perquè jo no deixo de fer el més tradicional que hi ha, l’informatiu de les 9 del vespre.

La televisió convencional té els dies comptats?
Fa molts anys que ho diem, però aquí estem [riu].

TV3 és una empresa sobredimensionada?
Penso que no, però sí que es podria gestionar millor. Així i tot, és molt fàcil dir-ho sense tenir el coneixement global. Jo veig professionals que treballen molt, que porten la professió a les venes, que hi posen les hores que convinguin perquè es creuen el projecte. Ara bé, soc conscient que és una empresa gran i pública, feta en una època determinada. Segurament, si ara es posés en marxa de zero seria diferent. Però no m’apunto a la crítica fàcil de dir que amb la meitat de gent ho faria igual, cosa que molta gent ha fet. En canvi, no ho ha aconseguit a la privada.

Per què no ha quallat mai un projecte de televisió privada a Catalunya?
Perquè a TV3 som massa bons! [riu]. És molt difícil competir amb una televisió que funciona bé, i un pot fer-se terreny quan el rival està en baixa forma, i aquí hi ha hagut intents molt bons. Així i tot, quan Josep Cuní va conduir a 8tv un programa informatiu al vespre, TV3 va patir una davallada de share molt important, potser la més gran que mai hem viscut. Però ni Cuní ni 8tv van ser consistents i nosaltres vam aprofitar l’oportunitat per desmarcar-nos.

“Durant el procés mai vam perdre la perspectiva informativa del que estava passant”

Els teus primers anys a TV3 van ser assumint una corresponsalia. Primer, a Londres, i després, a París. Ara prefereixes el plató?
Sincerament, m’agradaria molt tornar a fer de corresponsal, però familiarment se’m fa gairebé impossible. Ho trobo molt a faltar, i sempre que hi ha la possibilitat d’anar a cobrir una notícia, tot són problemes, jo no puc anar-hi per la meva responsabilitat. La informació és molt traïdora, i si envies el presentador a l’estranger deixes descobertes altres franges.

A banda de periodista, també ets escriptor.
Sí, per a mi és una branca més del periodisme, faig servir algunes llicències literàries, però és una extensió de la feina que faig.

Com has viscut el contacte amb el lector?
Ha estat molt bonic, perquè el llibre que ha tingut més impacte [La vall de la llum, 2022] ha sigut la història del meu avi i molta gent m’ha vingut a fer comentaris dels seus avis. Encara m’atura gent per parlar del llibre i explicar-me les seves històries. El vincle que es genera amb algú que et llegeix és un vincle emocional molt fort.

Hi haurà un altre llibre a curt o mitjà termini?
Espero que sí, però m’està costant molt pels horaris familiars. Estic fent una cosa que no sé si em sortirà bé i l’estic fent ara, però vull aprofundir en la història de l’avi, perquè hi ha més coses. És molt complicat, has de buscar molta informació, però m’ha agradat molt fer-ho, perquè he parlat amb gent gran que va conèixer l’avi i ha sigut com mantenir-lo viu uns anys més.