Toni Guerrero (Vila Real de Santo António, Algarve, Portugal, 1965) és el coordinador dels mitjans de comunicació de l’Ajuntament de Vilafant. Va iniciar-se en el món radiofònic de forma autodidàctica i treballa a Ràdio Vilafant des de fa gairebé 40 anys. A Comunicació 21, Guerrero reivindica el valor que té la ràdio i aposta per obrir-la el màxim possible a les oportunitats que ofereixen les xarxes socials.
Has après la ràdio de forma autodidàctica. Avui, els joves tenen el mateix anhel d’aprendre i descobrir el mitjà?
No és el mateix, i s’entén, perquè el món d’avui no és el que teníem aquells qui fa 40 anys érem joves. Avui als joves que comencen només els demano una cosa: responsabilitat i compromís amb la ràdio. Si es comprometen a col·laborar, a tenir el seu propi espai, que compleixin. M’agraden aquells qui són complidors, i durant tot aquest temps hi ha hagut casos de tota mena.
La ràdio d’avui és la mateixa d’abans?
No, i especialment ha perdut a les nits. La ràdio s’ha empobrit perquè ha perdut la programació de nit. I té una explicació clara: avui, el prime time televisiu i sobretot l’oferta de les plataformes de pagament han allunyat la gent de la ràdio. Abans, la nit i la ràdio eren una combinació màgica, gairebé perfecta. En canvi, durant el dia es manté viva, perquè continua acompanyant aquells qui usen el cotxe.
I posant la mirada a casa, quina evolució ha tingut Ràdio Vilafant?
Ha evolucionat moltíssim, especialment gràcies a l’evolució digital i tecnològica. Hem deixat de ser una ràdio molt musical a ser diversa en continguts. Hem consolidat una programació molt rica, amb continguts de producció pròpia i música, on es veu reflectit tothom. I sobretot l’hem obert al poble, sent presents al carrer.
Quines són les potes de la programació?
Als matins hi ha dos programes de referència: una tertúlia molt participativa i un espai magazín d’entrevistes. A la tarda, la programació s’adreça a la gent jove amb el programa Fem campana, on s’inclouen entrevistes a joves de diversos àmbits: esportiu, cultural i d’oci. Al vespre, la música agafa tot el protagonisme.
Quin és l’escenari radiofònic a l’Alt Empordà?
Ràdio Vilafant és de les poques que sobreviuen, a més de L’Escala i Llançà. Per garantir la continuïtat d’una emissora municipal cal disposar d’un mínim de tres o quatre treballadors a jornada completa. Si no es fa impossible, tot i que la digitalització ho ha posat molt més fàcil. Aquesta continuïtat també cal reflectir-la en la programació, els oients necessiten saber quins continguts s’ofereixen en cada hora de la graella.
Més enllà de la ràdio convencional, les noves tecnologies han fet que l’aparador hagi crescut en els darrers anys.
Sí, a més de fer programes de ràdio, hem de donar continuïtat a l’emissora a través de les xarxes socials i al portal web. I aquí hi ha una tasca afegida que fins fa uns anys no existia.
Què aporta La Xarxa?
Des de fa uns anys juga un paper determinant per a les emissores municipals, especialment en el moment en el qual molts ajuntaments van tenir la temptació de clausurar-les fruit d’una modificació de la llei estatal. Des d’aleshores, la funció de La Xarxa és clau pels recursos que genera i pels continguts que aporta.
“Als joves que comencen només els demano una cosa: responsabilitat i compromís amb la ràdio”
Aquest 2022, Ràdio Vilafant celebrarà els seus 40 anys.
Sí, sembla que el temps ha passat massa ràpid, després que un veí de la urbanització del Camp dels Enginyers, radioaficionat, va començar cap al 1982 a emetre música des de casa seva als veïns del barri i a Figueres per la seva proximitat, i a un frankfurt que regentava al mig de la ciutat. Aquella aventura va agradar molt als veïns que el felicitaven per les emissions.
Hi ha un punt d’inflexió: quan s’hi suma l’Ajuntament.
Aquella música amb estèreo agradava molt, i això va fer que juntament amb dos amics, un pintor i el promotor de la urbanització, es van adreçar a l’Ajuntament de Vilafant amb la idea de crear una emissora de ràdio i, mira per on, va néixer Ràdio Vilafant.
Què en destacaries d’aquestes quatre dècades?
Podem dir que hem viscut una revolució en què hem passat dels Revox, vinils, cassets als CD i a l’MP3. De les connexions per telèfon o microfòniques a l’XDSI, i ara a internet. D’un estudi ple d’equips de tota mena a una taula, un micròfon i un ordinador. La nostra il·lusió després de 40 anys és la mateixa de sempre, fer ràdio local i de proximitat per al nostre poble i la nostra comarca.
I quins són els reptes de futur?
Seguir al costat dels que volen sortir a les ones de la freqüència modulada o a internet, i que els veïns escoltin el que passa al seu carrer, al seu barri, al seu poble. A través de les xarxes socials i internet hem de recuperar aquells oients que a poc a poc deixen d’escoltar la freqüència modulada. I Ràdio Vilafant ha de continuar sent una escola per aquells joves que els apassioni la ràdio.
