Toni Miralles (Barcelona, 1968) és el director de Ripollet Ràdio, que compleix 25 anys. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se com a becari a l’agència Efe. Ha treballat en diverses ràdios locals del Baix Llobregat i a la desapareguda COMRàdio. L’any 1997 va ser l’encarregat de posar en marxa Ripollet Ràdio i, 25 anys després, és qui millor coneix la casa. A Comunicació 21, Miralles analitza el moment de transformació que viu la ràdio en convivència amb la tecnologia.
Aterres a Ripollet per posar en marxa el nou projecte de ràdio municipal.
L’Ajuntament va tancar l’antiga ràdio a finals d’agost i l’endemà va començar la ràdio actual. Això va suposar un terrabastall polític i social molt bèstia, jo m’ho vaig trobar.
Com s’organitza una ràdio des de zero?
No va ser des de zero. Els primers sis mesos van ser de prova. El mentrestant va ser feixuc fins que no es va arribar a un acord per salvar tot l’equip de col·laboradors i entitats que participaven en el projecte anterior.
Com van ser els inicis?
Els primers anys, una part de la programació la feia l’associació municipal i una altra la feien efectius municipals, però externalitzats. El model que es va acabar imposant és el que es manté avui: dos professionals de la casa, dos externs, i la resta col·laboradors. Som un model bastant singular.
Com s’han fidelitzat els col·laboradors?
És un gran esforç que passa per anar-los a buscar i impulsar cursos, també a les entitats que són gran part de la bossa de col·laboradors. Entre uns i altres ens ha permès tenir una programació estable de 35 programes propis. Els oferim programes de periodicitat quinzenal o mensual perquè cada setmana es fa gairebé impossible. No és mèrit meu, sinó de la ciutat on vivim.
Què té Ripollet que connecta amb la ràdio?
Ripollet és una ciutat que té molta vida cultural i associativa. Per això, la ràdio es manté viva. I a més, fem diverses activitats al carrer, sortim dels estudis, fem programes de cara al públic.
La majoria d’emissores municipals disposen de col·laboradors que, amb els anys, s’han fet grans d’edat. És el cas de Ripollet?
Aquest és un dels problemes que tenim a les ràdios. Som grans, jo soc el primer. Hi ha gent jove en els programes que ofereixen les entitats, però no és senzill. Un dels grans objectius és que cada cop hi hagi col·laboradors més joves, així és com aconseguirem que la ràdio sobrevisqui. Per això, hem d’anar a les escoles, que són els qui seran els nostres oients en el futur.
“La ràdio és un motor social, per això la prioritat és treure-la al carrer i donar-li visibilitat”
Com s’ha adaptat Ripollet Ràdio des d’una mirada digital i tecnològica?
Els estudis continuen en el mateix espai que fa 25 anys, estan en molt bon estat. Hem incorporat una webcam a l’estudi perquè hi ha programes que es poden veure per YouTube. Properament renovarem l’emissor i incorporarem tres càmeres noves als estudis. Però ens cal molt més, hem d’adaptar-nos als nous temps i a les oportunitats que genera la tecnologia.
De quina manera?
Calen més continguts en vídeo i més multimèdia. Tenim perfils a Instagram i TikTok que no utilitzem. Necessitem ser-hi per arribar a la gent jove. La ràdio s’ha de transformar en un mitjà multimèdia, si no morirà. El directe ja no és tan rellevant, ara la ràdio s’escolta a la carta. Té més valor el nombre de descàrregues dels programes al web que l’audiència de l’FM.
Com es manté un director durant 25 anys al càrrec?
Estimant la ràdio, sentint la mateixa passió que el primer dia. Hi ha directors que estan deixant morir les ràdios municipals.
Aquesta temporada (de setembre a juny) celebren els 25 anys. Com ho estan celebrant?
És una bona oportunitat per obrir la ràdio al carrer. Ho vam fer durant la Festa Major i fa uns dies en el Mercat de Nadal. El principal acte serà pel Dia Mundial de la Ràdio, al febrer. Durant tres dies farem una mostra de tots els nostres programes convidant als excol·laboradors perquè puguin fer una estona de ràdio. Després tenim previst una trobada familiar i tornarem a sortir al carrer per Sant Jordi. La ràdio és un motor social, per això la prioritat és treure-la al carrer i donar-li visibilitat.
