Foto: Belén Ruiz
Xantal Llavina (Barcelona, 1975) és periodista i presenta el programa Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3, i el nou Revolució oberta al YouTube de Catalunya Ràdio. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i Diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra, va iniciar-se en els informatius de l’antiga betevé. Va incorporar-se a TV3 on va participar a El club i En directe, entre d’altres. Abans de Revolució 4.0 va presentar Directe 4.0 a Ràdio 4 i Autèntics.cat a El Punt Avui TV. Ha rebut nombrosos reconeixements per la seva tasca periodística i l’any passat va publicar el seu segon llibre: #SomDigitals juntament amb Jordi Portals, guionista de Revolució 4.0. A Comunicació 21, Llavina explica com és de rellevant la tecnologia en la societat actual i aplaudeix Catalunya Ràdio en l’aposta pels continguts temàtics i digitals.
Diuen que l’especialització és un grau. Fa temps que vas reivindicar-te com a comunicadora en l’àmbit tecnològic, emprenedor i digital. D’on et ve?
Fa més de 10 anys a El Punt Avui i a El Periódico vaig escriure periòdicament sobre internet, xarxes socials, emprenedors digitals i start-ups, quan gairebé ningú en parlava. Els grans mitjans han trigat molt temps a parlar sobre la digitalització i, mirant-ho amb perspectiva, vaig obrir un meló que poca gent hi havia pensat. Ara la tecnologia és més present que mai i de forma transversal. M’agrada analitzar com la tecnologia està transformant la nostra societat i com ens afecta en diferents àmbits socials. És des d’aquesta mirada que em sedueix i que em motiva a fer-ne divulgació. Ens agradi o no serem digitals tota la vida. A més, també m’agrada l’actualitat informativa i la segueixo constantment.
La pandèmia ha accelerat la digitalització?
La vida normal, tal com la coneixem, s’ha vist afectada per una pandèmia mundial, establint les bases per a una normalitat completament nova que definirà la manera en la qual viurem durant els anys que venen, on les noves tecnologies juguen un paper crucial. Ho hem experimentat fent videotrucades per mantenir el contacte amb els nostres familiars i amics per WhatsApp, però en l’àmbit professional s’està imposant el teletreball, les trobades virtuals en la majoria de sectors. La pandèmia ha obligat a tots els sectors a digitalitzar-se i a posar en pràctica aquesta transformació digital.
S’obren molts interrogants.
Així és. Les revolucions impliquen grans canvis socials, econòmics i tecnològics. Ara és la revolució digital la que ens porta transformacions. Ara hi ha incertesa per saber quins sectors ho tindran més fàcil, com es transformarà el món del treball i com ens hi adaptarem. Tot plegat ho explico en el llibre #SomDigitals, fruit de la meva experiència d’aquests darrers anys a Catalunya Ràdio i TV3, parlant amb més d’un miler d’emprenedors i experts que veuen el món digital com una gran oportunitat. El llibre el vam escriure abans de l’esclat de la pandèmia, i el més bèstia va ser adonar-nos que durant el confinament moltes claus que havíem escrit ja les hem aplicades. La pandèmia mundial ens aboca a un futur en el qual les noves tecnologies són crucials.
“La revolució digital ha transformat tots els aspectes de la nostra vida. Ha canviat l’economia, les relacions socials, la forma en la qual comprem, ens informem i la societat en general”
En el llibre expliques alguns d’aquests canvis.
Sí, el que m’han explicat molts experts al programa: que l’any 2050 ens haurem de crear els nostres propis llocs de treball. Viurem en megaciutats i la mobilitat urbana canviarà molt. Tampoc existirà la premsa en paper i les plataformes digitals triomfaran. Gairebé podrem decidir quants anys volem viure, integrarem noves competències digitals en educació i per a moltes persones soles el sexe virtual serà una realitat. Però no cal anar tan enllà. Aquest 2021 hi haurà 2.000 milions de persones al món que seguiran els esports virtuals.
Expliques que vivim en la quarta revolució, la 4.0.
Sí, hem passat de la primera revolució industrial a la quarta; de les màquines de vapor del passat, de la fabricació en massa i l’automatització dels processos productius a la indústria connectada. La revolució digital ha transformat tots els aspectes de la nostra vida. Ha canviat l’economia, les relacions socials, la forma en la qual comprem, ens informem i la societat en general. Ens ha canviat a nosaltres mateixos com a ciutadans, com a usuaris, com a consumidors, com a votants o, inclús, com a parella.
I aquesta revolució no només la viuen els joves, sinó tota la societat.
Tots formem part d’aquesta revolució digital, això no és una cosa dels millennials, sinó que ens afecta a totes les generacions amb independència de la nostra edat. La revolució digital no va només sobre avenços tecnològics, va sobretot de transformació social i canvi d’hàbits de la nostra societat. Les dades són el petroli del segle XXI i ho veiem cada dia amb molts exemples.
Les xarxes socials han revolucionat la comunicació. Com hi convius?
Les utilitzo majoritàriament per explicar els continguts del programa. La millor xarxa social continua sent un menjador acompanyat de les persones que més estimes. Penso que és un gran error explicar la intimitat a les xarxes. Jo hi soc present, fins i tot a TikTok, perquè faig balls en privat amb la meva filla. Estic convençuda que la feina de la meva filla serà en l’àmbit digital i estic encantada que aprengui robòtica a l’escola, una temàtica que explico a Revolució 4.0.
Foto: Roger Grau
Assegures que l’empoderament de les dones en el món digital serà sense fissures.
Així és, les xarxes socials han provocat l’alliberament de la dona. I ho vam comprovar amb la campanya del #MeToo denunciant milers d’assetjaments sexuals. En l’esfera digital, s’han reivindicat dones amb molt talent que han de transformar l’àmbit professional. Aquesta visualització a les xarxes encara no ha arribat del tot als mitjans de comunicació. Tot i que l’ONU diu que el 2030 hi haurà la paritat desitjada, jo no soc tan optimista que sigui efectiva.
“Més enllà de debatre el gènere de qui ha de liderar els mitjans públics del país, el més essencial és que a l’hora de fer la tria es valori el talent i la capacitat de lideratge”
Quina visibilitat teniu les dones periodistes en l’aparador comunicatiu del país?
S’han fet grans passos, però encara queda molt camí per recórrer. Més enllà de debatre el gènere de qui ha de liderar els mitjans públics del país, el més essencial és que a l’hora de fer la tria es valori el talent, l’experiència i la capacitat de lideratge. Hi ha altres debats que m’inquieten més, com ara la necessitat d’enfortir la presència de les dones al prime time de TV3 i Catalunya Ràdio. Tradicionalment en aquesta franja sempre hi ha hagut molta més presència d’homes. Trobo a faltar més dones.
La Revolució 4.0 als mitjans públics és a les teves mans. El programa –primer a Catalunya Ràdio i després també a TV3– ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la revolució digital?
Ha canviat, sí. Com em deia un dia el mestre Puyal, un programa de ràdio podria ser com una amanida. Pots posar-hi enciam, olives, tonyina, ceba, tomàquet o pipes. I els ingredients s’han d’anar canviant i afegint per donar més riquesa al contingut, i així ho hem fet. Apostant per la divulgació i l’entreteniment. És un programa coral que compta amb convidats coneguts i la presència dels millors especialistes dels àmbits tecnològic, emprenedor i digital.
El programa ha registrat unes dades molt llamineres i el reconeixement del sector.
El Revolució 4.0 és com una start-up, un programa amb una mentalitat emprenedora i sempre amb la intenció de créixer. Durant aquests anys hem tingut les veus referents del país i hem rebut el reconeixement del sector amb quatre premis. Però també 40.000 oients, segons les darreres dades de l’EGM, i 331.000 usuaris únics digitals en el darrer any amb una mitjana de 50.000 usuaris digitals al mes.
Revolució 4.0 s’ha fet un lloc a la graella deTV3.
Sí, sumant 130.000 espectadors de mitjana a TV3. Si ho miro amb una certa perspectiva, el creixement i l’evolució del programa ha estat molt bèstia. No oblidem que Revolució 4.0 va néixer el 2017 a Catalunya Ràdio en format podcast; nou mesos més tard va incorporar-se a la graella, i un any més tard al primer time de TV3, on s’hi han fet dues temporades. A més, aquesta temporada hem engegat al YouTube de Catalunya Ràdio el format de vídeo-podcast amb el Revolució oberta. Si hi sumem el llibre, puc assegurar que mai un espai d’una hora m’havia donat tanta satisfacció!
Hi haurà tercera temporada a TV3?
Ho estem treballant amb la productora El Terrat i TV3. La versió televisiva de Revolució 4.0 és una oportunitat d’apropar-nos al gran públic i mostrar-los el paper rellevant que tenen i tindran les noves tecnologies en la nostra societat.
“La manera de consumir ràdio ha canviat. Els joves consumeixen des de Youtube. Jo que soc de la generació dels 40 he abandonat el transistor de ràdio, l’escolto a través de l’app del mòbil o l’ordinador”
La versió radiofònica de Revolució 4.0 ha vingut per quedar-s’hi?
Sí, això espero. No m’imagino exercint de periodista lluny dels mitjans públics del país, i de moment ja caminem en la cinquena temporada. M’agradaria que el programa evolucionés cap a un espai més obert temàticament i amb més freqüència.
La posada en marxa de Revolució oberta és la nova manera de veure i escoltar la ràdio al mateix temps?
Revolució oberta és un debat que es pot seguir des del perfil de YouTube i digital de Catalunya Ràdio, i és una nova modalitat de consumir ràdio. És la ràdio del futur, que serà més visual. I serà així perquè els joves consumeixen des de YouTube. Jo que soc de la generació dels 40 he abandonat el transistor de ràdio, l’escolto a través de l’app del mòbil o l’ordinador. Per tant, la manera de consumir ràdio ha canviat. El futur de la ràdio estarà estretament lligat als bons continguts i a la imatge i a la veu alhora. Ho demostra El búnquer, un programa que s’ha fet fort en una aposta innovadora de Catalunya Ràdio. A més, tinc la sensació que els programes temàtics i especialitzats són el futur.
Laura Rosel assegurava en una entrevista a Comunicació 21 que “Catalunya Ràdio no està anant a remolc ni copiant RAC1, sinó creant un model propi”. Ho comparteixes?
Sí, hi estic molt d’acord. El que ha fet especialment bé Catalunya Ràdio des de 2017 –amb Saül Gordillo, Jordi Borda i Santi Faro al capdavant– és posar en marxa el nou model de ràdio digital, amb programes temàtics com Crims, Adolescents XL, Revolució 4.0 i molts d’altres. En aquest sentit, cal felicitar-los, perquè Catalunya Ràdio s’ha avançat a RAC1 en continguts digitals, que fa uns mesos va posar en marxa la fórmula RAC+1. Prova d’això és que Catalunya Ràdio compta amb més de 700.000 usuaris únics i té un equip digital molt innovador. Però Catalunya Ràdio també s’ha avançat a RAC1 en altres aspectes.
Quins?
En la paritat. Catalunya Ràdio aposta molt més per les dones al capdavant dels programes. I és un missatge clar dirigit al país com a ràdio pública. Pel que fa als continguts, crec que tant Catalunya Ràdio com RAC1 n’ofereixen de qualitat amb una mirada diferenciada. La competència és bona i qui en surt beneficiat és el país, que compta amb dues emissores molt potents i en català.
