Xavi Martínez: “L’emissió d’Eurovisió en català per Ràdio 4 i La 1 serà històrica, em sento molt afortunat”

Xavi Martínez (Sant Cugat del Vallès, 1987) és presentador, locutor, periodista i creador de continguts i formats. Va formar-se en Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, va iniciar-se a la ràdio a Ona FM, i posteriorment va treballar a Los 40 Principales i a Europa FM, a Barcelona. Tot seguit va fer el salt a Madrid, on va incorporar-se a la nova emissora musical MegaStarFM, del Grupo COPE. Després va tornar a Los 40 per presentar i dirigir Lo+40 i l’espai d’entrevistes #Real. El 2018 s’acomiada de Los 40 en el seu moment més dolç com a professional. Així, es reinventa com a creador de continguts i formats amb el pòdcast Seven. De tornada a Barcelona, l’estiu de 2022, fitxa per Ràdio 4 rellevant Samanta Villar per presentar el magazín Avui sortim. A televisió, va treballar com a reporter a Divinity, va participar com a jurat expert a Objetivo Eurovisión de TVE, com a jutge a Factor X de Telecinco, i presentador a Dúos increíbles a TVE. Actualment presenta Xavifòrnia, un magazín diari a Ràdio 4. A Comunicació 21, Martínez viu amb molta passió l’oportunitat de presentar el Festival d’Eurovisió, per primer cop, i en català.

Aquest dissabte té lloc el Festival d’Eurovisió. Per primer cop en la història, el programa s’emetrà en català a Ràdio 4 i per La 1 de TVE. Com es va coure el projecte?
Va ser fruit d’una idea de Sonia Urbano, que quan s’apropava Eurovisió deia que havíem de fer un programa de ràdio comentant el festival en directe. Aquest any va tornar a comentar-ho, i la direcció de RTVE a Catalunya li va comprar. I no només això, també s’ha ampliat a la ràdio. La nova direcció de RTVE Catalunya i RNE Catalunya han apostat molt fort per emetre Eurovisió en català per primer cop. És l’esdeveniment musical més important del planeta!

Què suposa fer parella amb Sonia Urbano?
No havíem treballat mai, no hem fet mai un programa junts, però ella és d’aquelles persones amb qui saps que tot flueix. Sabem que si hi ha un espai en blanc, l’omplirà ella o l’ompliré jo, que no ens trepitjarem. I això et passa amb persones puntuals. En el meu cas, em passa amb la Sonia.

No heu fet cap prova abans, aneu a pèl?
Sí, anem a pèl. La Sonia, a més, és la directora d’informatius, l’endemà ha d’estar al peu del canó amb les eleccions catalanes [riu].

Quins papers tindreu durant la transmissió?
Es tracta d’acompanyar l’audiència de Catalunya i també d’aquells que viuen fora que vulguin escoltar el festival en català, però a Eurovisió el més important és la música. Nosaltres utilitzarem les pauses entre les actuacions per aportar dades i curiositats als espectadors, però ho farem des del nostre punt de vista i el nostre caràcter, no serà molt formal.

Què suposa per a Ràdio 4 emetre Eurovisió en català per primer cop?
Jo ho visc amb molta passió, em sento molt afortunat de poder formar part de la transmissió d’Eurovisió en català, perquè serà històrica.

“La radiofórmula d’ara em sembla molt freda, m’agrada quan el prescriptor o la prescriptora m’explica coses, quan la ràdio té vida”

Tu ja coneixes Eurovisió, no et ve de nou.
Sí, soc eurofan des de fa molts anys, tot i que vaig deixar de ser-ho durant uns anys arran d’una experiència difícil.

Què et va passar?
El 2017, quan presentava Lo+40, a Los 40 Principales des de Madrid, em van convidar a ser jurat per escollir qui era el representant d’Espanya d’aquella edició. Ara bé, a un sector d’eurofans no va agradar que jo ni Virginia Díaz (de Radio 3) fóssim membres del jurat, perquè a les nostres respectives ràdios posàvem la cançó de Manel Navarro, un dels participants. A la ràdio estava obligat a fer-ho perquè així m’ho marcava la direcció. Els fans van dir que hi havia favoritisme i em va fer molt de mal, va acabar fatal i vaig marxar d’aquell plató dins d’una furgoneta escapant, va ser molt violent.

Com ha rebut l’audiència la possibilitat de viure Eurovisió amb l’emissió en català?
He de reconèixer que he notat un impacte molt bèstia, està tenint molt ressò. Des que soc a Ràdio 4, fa tres anys, és l’emissió que està tenint més transcendència de portes enfora. Em fa feliç, perquè entre tots estem fent una gran feina. T’he de confessar que els professionals d’aquesta casa són els millors que he conegut en tota la meva carrera.

Què està aportant Pere Buhigas al capdavant de la direcció de RNE Catalunya?
És valent, té una experiència enorme, té ambició i vol arriscar. I RNE té un potencial descomunal. Per això, és la barreja perfecta. Crec que amb Buhigas tirarem projectes molt engrescadors.

A Catalunya, l’audiència de la ràdio generalista se la reparteixen majoritària entre RAC1, Catalunya Ràdio i Cadena SER. De quina manera RNE s’hi pot fer un lloc entre les emissores més escoltades segons l’EGM?
Crec que tenim un problema amb la mostra de l’EGM. Trobo que és un model caduc, i és que hi ha altres països on ja compten les IP dels equips que escolten la ràdio des dels ordinadors o telèfons mòbils. Quan mirem les dades digitals, estem molt contents, perquè aquest mes passat hem tornat a fer rècord de dades en línia.

Aquesta temporada lideres la franja de 15 a 18 h amb el magazín de tarda Xavifòrnia. Què vol aportar a la graella de Ràdio 4?
Xavifòrnia és un magazín de tarda des del qual hem de fer servei públic des d’una mirada a l’entreteniment. Posem molta èmfasi en el llenguatge que utilitzem i busquem la participació dels oients. Volem ser un programa de ràdio convencional, però que no soni a ràdio convencional. Per això, intentem trencar patrons que potser teníem d’abans, crec que arrisquem.

Com es pot competir amb Versió RAC1 de Toni Clapés, el programa líder de la franja a la tarda de la ràdio a Catalunya?
No sé si sonarà malament, però no penso en competir, sinó en fer un molt bon producte de ràdio i intentar millorar diàriament. Volem parlar d’una forma en què la gent t’abraci més i siguis part de la seva família. M’exigeixo molt per aconseguir convidats de nivell, tenir rellevància i, sobretot, que la marca Ràdio 4 agafi volada. Fem programes molt diferents respecte de Versió RAC1, crec que hi ha espai per a tothom, podem conviure-hi.

“Pere Buhigas és un director valent, té ambició i vol arriscar. I RNE té un potencial descomunal. És la barreja perfecta”

Som a la recta final d’aquesta temporada. Ja has renovat Xavifòrnia per a la propera?
Encara no ens hem assegut a parlar, però les vibracions són molt bones. Em sento com a casa, molt estimat, i aprenc cada dia. Ràdio 4 és el millor lloc on podria estar per continuar creixent com a professional.

Creus que el format de magazín radiofònic manté la seva essència o ha anat evolucionant?
Crec que no la pot mantenir, perquè el consum ha canviat molt. Ara l’oient dedica una mitjana de temps d’escolta d’entre 20 i 30 minuts, així que no podem generar continguts que passin d’aquesta durada, i també pensem en el consum en línia.

Què vol dir això?
Quan sona en antena, ha de sonar a ràdio, al directe. Però també has de pensar si es pot consumir després, a RTVE Audio, i no tenir l’egocentrisme de pensar que hi ha oients que ens escolten les tres hores de programa. El públic varia, no és el mateix el de les 3, les 4 o les 5 de la tarda, així que has de pensar en la ràdio fragmentada. Així que el llenguatge ara és molt més directe, i les seccions han de ser molt més frenètiques.

Tota una vida lligada a un micròfon. Què és per tu, la ràdio?
La ràdio ho és tot, és el primer record de quan era petit i sentia el meu pare matinar i preparar-se per marxar a la feina, la meva mare fent l’esmorzar, els viatges al poble a veure la família.

Quan vas començar a veure que t’hi podries dedicar?
Crec que quan gravava els locutors de Los 40 presentant cançons, esborrava les seves veus i hi posava la meva [riu], o quan feia entrevistes als meus pares i al meu germà. Jo ja projectava que seria locutor.

A Los 40 Principales vas treballar-hi només quatre anys, i capaç de sumar audiències molt bèsties: 846.000 oients en l’EGM de 2016. Quin record en tens?
Aquesta és la dada més bèstia, perquè vam arribar a superar la SER!

Què recordes de l’etapa del programa #Real de Los 40?
#Real va ser una producció que vaig proposar a Prisa pensant en el consum audiovisual online a la carta amb la marca de Los 40, però fora de la graella. Vam treballar molt per aconseguir les entrevistes que fèiem, amb Ed Sheeran o Coldplay, però també vam recollir tot el treball de la ràdio dels anys anteriors i el bon vincle amb els artistes i les companyies discogràfiques. Estic molt content d’allò, perquè va ser un caramel, podia decidir tot i m’imaginava la marca Los 40 fent televisió, donant la importància que mereixen els artistes.

Vas deixar una empremta a milers d’oients d’arreu de l’Estat espanyol. Encara t’identifiquen com a locutor de Los 40?
Sí, em passa molt! A Twitter, fa dos anys encara em demanaven que posés una cançó o una altra. És fruit de la potència d’una marca, tot i que és una etiqueta que ja no porto penjada, he tingut un període de producció de pòdcasts sense fer ni ràdio ni televisió.

“Tenim un problema amb la mostra de l’EGM, és un model caduc”

Recordes què va passar el 6 de juliol de 2018?
L’últim programa de Lo+40?

Sí, van acomiadar-te de l’emissora. Com ho vas viure?
Portava quatre anys, i quan va arribar la nova directiva el contracte no va renovar-se, perquè volia retallar per tot arreu i només volia deixar un programa i la radiofórmula.

Va ser el teu pitjor moment com a professional?
Sens dubte, perquè aquell any havia fet Factor X a la televisió i va ser un dels millors anys a la ràdio fent Lo+40. De sobte, em vaig quedar a zero, i després de picar tanta pedra tenia la confiança que podria fer coses a altres ràdios, però passaven els mesos i no es movia res. Ho vaig passar malament, però vaig aprendre molt d’aquella experiència. Em vaig conèixer molt més a mi mateix, i l’educació que m’han donat els meus pares és el regal més gran en situacions així, no s’havia mort ningú, tot i que per a mi va ser un xoc.

Tenies la sensació que t’escapçaven en el teu millor moment professional?
Sí, era un moment de projecció absoluta. Teníem la sensació que ho teníem tot per fer i va ser una decisió que no m’esperava.

Aquella aposta de radiofórmula a Los 40 els ha funcionat millor?
Suposo que la poden pagar, perquè hi ha menys producció. En aquella casa hi ha comunicadors per fer més continguts, s’han quedat amb molta música. La radiofórmula d’ara em sembla molt freda, m’agrada quan el prescriptor o la prescriptora m’explica coses, quan la ràdio té vida.

Et coneixem com a locutor de ràdio musical, però estàs presentant un magazín en una ràdio convencional. Com ho encaixes?
Bé, això no és nou, perquè els darrers anys de ràdio musical van ser molt de magazín, amb Lo+40; va coincidir amb l’arribada d’Eva Cebrián a la direcció de la ràdio i que es va recuperar l’esperit de fer ràdio amb contingut, més enllà de la radiofórmula. Quan vaig arribar a Ràdio 4 vaig poder-ho aplicar.

Quan va venir-te a buscar l’aleshores la directora de Ràdio 4, Soraya Rodríguez, què et va proposar?
Em va preguntar si em venia de gust fer un programa d’estiu i jo hi vaig accedir encantant. Des de la pandèmia que no havia fet ràdio, i tenia moltes ganes de tornar. Soraya Rodríguez em va donar molta llibertat, i vaig intentar aplicar el coneixement i l’experiència d’aquell magazín amb totes les eines d’estar en una ràdio pública convencional.

A Xavifòrnia surten molts continguts musicals?
Intento posar-n’hi, i també m’agrada descobrir el nou panorama musical català. Penso que és un programa de ràdio convencional que té un punt de ràdio musical, i m’agrada.

Quant a qualitat, com veus els mòrnings que es fan a Catalunya de ràdio musical?
M’agraden El matí i la mare que el va parir i el Matina, Codina! Crec que a Flaixbac són valents, intenta ser una ràdio propera a la gent i ho ha aconseguit. És una altra mena de radiofórmula, té personalitat, i no tenen por.

“La ràdio a Catalunya se segueix escoltant molt i s’escoltarà sempre, tot i que es consumeixen menys hores”

Què ha aportat el pòdcast a la ràdio convencional?
Crec que té un altre llenguatge, és un altre format, i pots posar-lo a la graella, però ha de tenir una intenció molt clara.

Què creus que vol l’audiència que escolta un programa de ràdio?
Sempre estarà la necessitat d’informar-se, perquè la ràdio és immediatesa. I també és una companyia brutal, especialment a casa i al cotxe. La ràdio ofereix un contingut gratuït i que pots accedir a cultura, política, música i tot el que tu vulguis.

Quan surten els EGM, les ràdios musicals queden relegades a un segon pla?
Sí, i es pensa que és una ràdio reservada només als joves, quan el target és per a persones d’entre 30 i 50 anys.

Creus que la ràdio a Catalunya viu un moment dolç?
Sí, perquè la ràdio a Catalunya se segueix escoltant molt i s’escoltarà sempre, tot i que es consumeixen menys hores. Hem de ser conscients que hi ha molta més gent treballant i el consum ha variat molt, afegint-hi que tenim molts més impactes.

Has treballat a Madrid i a Barcelona. Canvia molt, l’una de l’altra?
Sí, molt.

Per què?
Perquè aquí estem adormits, no creiem en l’star system, però a Madrid és tot molt expansiu. Sempre hi ha concerts, esdeveniments culturals, estrenes de pel·lícules, podies fer-hi negoci i s’hi movien moltes coses. I aquí he recordat el que era, Barcelona és una ciutat més freda, però m’encanta.