Foto: Joanna Chichelnitzky

Xevi Xirgo i Teixidor (Cassà de la Selva, Gironès, 1964) és periodista i, des del febrer passat, el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. És llicenciat en Magisteri per la UdG (1987), en Humanitats per la UOC (2006) i màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC (2011). Va ser un dels fundadors de l’emissora municipal Ràdio Cassà (1985), de la qual va ser-ne director (1986).

La seva activitat com a periodista l’ha desenvolupat principalment al diari El Punt, on es va iniciar com a corresponsal. Ha estat cap de la secció de política, director de la revista Presència i director de l’edició gironina d’El Punt (2002-2009). L’any 2009 va ser nomenat director del diari Avui i, a partir de 2011, quan El Punt i l’Avui van fusionar les seves capçaleres, va ser nomenat director d’El Punt Avui, càrrec que va ocupar fins al gener de 2022. De 2014 a 2019 va ser director d’El Punt Avui TV. El 2020 va publicar, conjuntament amb Carles Puigdemont, els llibres M’explico. De la investidura a l’exili i La lluita a l’exili, dietari polític en dos volums del 130è president de la Generalitat.

A Comunicació 21, Xirgo avança els reptes que s’ha fixat per al CAC en aquesta nova etapa marcada per la confecció d’una nova llei audiovisual catalana.

12 anys al capdavant d’El Punt Avui. Quin llegat ha deixat?
El llegat no és exclusivament meu, sinó de tot l’equip. No és un llegat ni un projecte personal. El llegat és que hem fet periodisme i que hem deixat el diari en la tercera posició del rànquing de premsa en català. El periodisme que hem fet i l’equip –que sortosament continua– és el que m’emporto i del que em sento més satisfet.

Continua sentint-se periodista?
Me’n sento, i crec que és un avantatge. El periodisme et dona molts avantatges, des de processar les immediateses, entendre que res és blanc o negre, fins a tenir la capacitat de contrastar els fets. Tenir aquesta experiència a la motxilla et permet tenir una visió de tot de manera més tranquil·la. Soc periodista i no descarto tornar-hi.

Troba a faltar la dinàmica de tants anys en una redacció?
L’aterratge al CAC ha estat tan intens que no he tingut temps de trobar-ho a faltar. Des del primer dia que vam arribar hem intentat conèixer l’ens per dins al més aviat possible, i la dedicació està sent molt intensa. Ara bé, sí que em miro l’actualitat des d’una altra perspectiva. Ara puc mirar-me un informatiu des del sofà sense estar pendent del mòbil [riu]. Així i tot, la intensitat no la trobo faltar perquè la tinc aquí, al CAC.

“No hi ha més remei que produir més i produir més en català”

Com es va gestar la seva incorporació al capdavant del CAC?
Ho haurien d’explicar aquells qui van pensar en mi per ocupar aquest càrrec. No m’he entretingut a conèixer les interioritats dels qui van confeccionar la proposta. El que puc dir és que un dia vaig rebre una proposta i en un decalatge de tres setmanes o un mes vaig dir que sí, no té cap més secret. Vaig pensar que era un repte i una bona ocasió per conèixer un altre àmbit que no era desconegut, i vaig acceptar-la. Si m’hagués arribat una proposta d’un altre àmbit professional, probablement l’hauria rebutjada.

Accepta la proposta de presidir el CAC per un cert esgotament al capdavant d’El Punt Avui?
No. Jo, del diari, no n’estava esgotat perquè, entre altres motius, si fa una ullada a la meva trajectòria puc dir que dins la mateixa empresa vaig canviar de feina moltes vegades. És a dir, des de director de la revista Presència a director de l’edició gironina d’El Punt, o quan El Punt i l’Avui van fusionar les seves capçaleres. Ser al capdavant del CAC ho visc com una continuïtat en la meva trajectòria professional.

Què l’engresca a presidir el CAC?
M’engresca tot. D’una banda, que el sector audiovisual és molt viu, pateix per la velocitat que genera l’actual societat de la informació i fa que hi hagi moviments, reptes i solucions a resoldre. I d’una altra, tot allò que el CAC pot fer amb relació als problemes que es deriven de les pròpies dinàmiques del sector; és a dir, com combatem les fake news o com eduquem millor els nostres fills perquè processin la informació actual. Tot plegat és molt estimulant.

Quina lectura fa del macroacord polític (ERC, Junts i PSC) que li va permetre accedir a la presidència del CAC?
No és senzill que es posin d’acord tres formacions polítiques que representen dues terceres parts del Parlament. Em sembla un mecanisme correcte, dels més transparents que hi ha a Europa. Ho visc amb normalitat. Potser el que no era normal era la munió de càrrecs que hi havia que havien passat els seus límits de mandat. Ha sorprès més la quantitat de renovacions encallades fruit de la dinàmica política dels darrers anys que no pas el sistema.

“En l’aprovació de la llei audiovisual espanyola, t’adones que la unitat a Espanya es practica i que a Catalunya costa una mica més”

Accepta les crítiques fetes per l’oposició per la seva connexió amb el president Puigdemont?
Jo accepto totes les crítiques que van amb el nomenament. Que algú opini ho trobo sa. Una altra cosa és que les comparteixi. En tot cas, se’ns ha de jutjar per la feina des del dia que hem arribat al CAC, no pas per prejudicis. Em sento molt tranquil.

Quin és el llegat que ha rebut al CAC?
Des del primer dia, la meva prioritat ha estat aprofundir en els reptes que ens hem trobat, i hem començat una etapa. No hem trobat grans problemes afegits, i els que hi havia eren fruit de la composició i dels anys que el CAC havia allargat amb el mandat caducat.

Quins són els reptes que es planteja l’ens en aquest nou mandat de sis anys?
Estem elaborant un pla de treball per als pròxims sis anys. Un dels principals objectius del CAC és ajudar el sector audiovisual i una de les maneres de fer-ho és que contribueixi a ser vist positivament per tots els actors que hi conflueixen. Per tant, el CAC no hauria de ser vist únicament com el regulador, el controlador o el sancionador, que també. D’una banda, una manera d’ajudar-los és intentar que es compleixi la normativa; és a dir, revisar algunes de les concessions que s’han atorgat en els darrers anys, no pas de manera negativa. Ho farem per controlar si s’estan complint les condicions amb les quals s’han atorgat les llicències. De l’altra, cal traslladar les reflexions sobre el sector de l’audiovisual a l’àmbit educatiu.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Com condiciona a l’hora d’elaborar un full de ruta el fet que el sector de l’audiovisual sigui tan viu i canviant?
La legislació sempre va un pas enrere de la realitat. Però ens passa a tots a la vida. Avui consumim els continguts d’una manera i possiblement, d’aquí a cinc anys, ho farem d’una altra manera que no coneixem. Però la meva prioritat són els continguts, pels quals el CAC ha de vetllar. Des del CAC, el que ens ha de preocupar és què mirem els catalans, no pas per quin canal ho fem.

En la seva primera compareixença al Parlament com a president del CAC va dir que “la supervisió dels continguts que ha de fer el CAC ha d’anar més enllà dels mitjans tradicionals”. Què volia dir?
Cada minut a internet es publiquen 500 hores de contingut de YouTube i 167 milions de vídeos. Aquestes xifres demostren la dimensió i la velocitat on ens trobem avui. Si el CAC ha de vetllar pels continguts de l’FM o la TDT –els que hem associat sempre al CAC– i els usuaris també consumeixen continguts per internet o a la carta, demanem tenir el control o poder opinar d’alguns d’aquests continguts. Perquè allò que incompleix la llei o que va en contra de determinada legislació no es produeix només en televisions i ràdios, sobre les quals tenim competència, sinó sobre tot el conjunt de la producció audiovisual. Hem de poder fer anàlisis en aquests terrenys.

Fa referència als nous aparadors digitals com Twitch o YouTube?
Sí, és on reclamem tenir competències. Des del CAC no deixarem de fer informes en allò que afecti la societat i el consumidor, que avui consumeixen a Twitch o YouTube, i que possiblement d’aquí a uns anys ho faran en altres plataformes. La nostra prioritat és dir-hi la nostra, perquè el que ens preocupa és com els nostres fills processen els missatges o com es poden saltar la legislació de forma conscient o inconscient i crear perjudicis sobre el consumidor. Per això, el CAC no es pot limitar competencialment en els mitjans tradicionals. Perquè, si no ho fa el CAC, qui ho farà? Com a organisme regulador ens sentim obligats a monitorar tot allò que passa, siguin youtubers o influencers. Perquè, insisteixo, tan important és l’emissor com el contingut.

“Una de les maneres d’ajudar el sector audiovisual és que el CAC contribueixi a ser vist positivament per tots els actors que hi conflueixen”

El CAC té la pretensió de controlar-ho tot?
Hi ha tants emissors que elaboren continguts que pretendre controlar-ho tot és impossible. Per això, els reguladors d’arreu del món hem de posar-nos d’acord per vetllar que els continguts no siguin perjudicials i no se saltin la legislació. Per això, en l’àmbit educatiu, des del CAC ens hem plantejat ampliar el programa eduCAC a la gent gran. Tenint en compte la velocitat amb què vivim, cal millorar la nostra cultura. Perquè hem detectat que ens cal més informació per saber com es detecten les fake news i altres aspectes que, especialment els més joves i la gent gran, han de conèixer per adquirir sentit crític. A més, també volem ampliar-ho a mestres i educadors, que juguen un paper rellevant en el nostre sistema educatiu.

El Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya que el CAC va aprovar el 2017 ha servit per enfortir més el sector?
En aquell moment va servir per a una bona reflexió, però, justament per la velocitat que viu l’audiovisual, des d’aleshores fins avui hem viscut, entre d’altres, una pandèmia i una crisi econòmica fruit del conflicte a Ucraïna. En aquest sentit, hi ha aspectes que el sector ha d’anar actualitzant. Una de les feines pendents no és tant el fet d’elaborar un altre Llibre blanc, sinó que en l’informe que el CAC fa anualment anem actualitzant el que va succeint.

Com s’adaptarà l’espai comunicatiu català al nou paradigma digital i globalitzat?
S’ha d’adaptar en els màxims possibles. No hi ha més remei que produir més i produir més en català. Fent-ho, perquè no està prohibit fer-ho, i intentant que en la legislació espanyola s’hagués anat més a màxims, però en aquest cas hem perdut un llençol i una oportunitat. Ha estat una ocasió perduda no només en la llengua, sinó també en la producció audiovisual, que han d’anar de bracet.

“Hi ha tants emissors que elaboren continguts que pretendre controlar-ho tot és impossible”

Què s’ha fet malament des de l’òrbita catalana en el procés de negociació de la llei audiovisual espanyola?
No ho sé perquè no hi he estat. Potser la ingenuïtat de no haver pensat que, en segons quins àmbits, l’Estat espanyol sempre es posa d’acord, com ho demostra l’entesa entre el PSOE i el PP encara que sigui a través d’una abstenció. Quan això passa, t’adones que la unitat a Espanya es practica i que a Catalunya costa una mica més.

Com pot contribuir el CAC a potenciar més l’ús del català en el sector?
Vetllant pel compliment de la llei i perquè, en les decisions futures sobre la llei catalana de l’audiovisual que vindrà, la presència del català estigui garantida. I això no vol dir que els catalans tinguem una fixació per la llengua, sinó que un dels objectius de la directiva audiovisual europea és garantir la diversitat lingüística i cultural de la Unió.

La llei de l’audiovisual catalana, per a quan?
La consellera de la Presidència ens ha fet arribar l’avantprojecte de la llei audiovisual catalana i a partir d’ara el CAC disposa de tres mesos per elaborar un informe preceptiu. Hem iniciat el tràmit parlamentari per a la nova llei audiovisual catalana, és un bon senyal. Personalment, penso que la millor esmena a alguns aspectes de la llei espanyola hagués estat impulsar la catalana abans. Així i tot, hem de convertir-ho en una oportunitat i mirar que s’aprovi amb el consens més gran possible de les formacions polítiques catalanes, tenint en compte que la darrera llei ha tingut una vigència de 17 anys.

Què aporta aquest avantprojecte?
Ens trobem en la fase de la primera lectura i seria massa agosarat donar-ne una opinió sense fer-ne una lectura pausada.

Foto: Joanna Chichelnitzky

El sector de l’audiovisual català seria més fort si Catalunya fos un estat independent?
No sorprendré ningú si dic que Catalunya seria molt millor si fos un estat independent, no només en l’àmbit audiovisual, sinó en molts altres. En tot cas, tindríem unes eines per dotar-nos d’un contingut legislatiu molt diferent de l’actual. Unes eines que no tenim.

Fa unes setmanes va participar en l’assemblea de l’EPRA, la plataforma europea de regulació de l’audiovisual. Quin paper hi juga el CAC?
El CAC té un alt prestigi entre els ens reguladors europeus audiovisuals, perquè històricament sempre ha estat a primera línia de tot allò que es cou a Europa i aporta valor afegit. I fruit d’aquestes experiències, el sector audiovisual català es troba en un bon nivell, perquè genera molt intercanvi arreu.

De portes enfora, el CAC té prou reconeixement per part de la societat?
El nivell de coneixement del CAC és alt, la ciutadania sap que el CAC és aquella finestra a la qual pot adreçar-se per presentar una queixa, una observació o un suggeriment sobre un contingut audiovisual. Sí que hem previst en els mesos vinents que, si el ciutadà detecta algun contingut que no compleix amb la legalitat, sigui el més ràpid possible acudir al CAC. Actualment, el CAC rep una queixa cada tres dies. El ventall de queixes és molt ampli, i nosaltres el que podem fer és continuar potenciant-ho.

S’ha convocat un concurs públic per a l’adjudicació de 17 llicències de televisió local de titularitat privada que es troben vacants. A què respon?
Aquest procés l’hem fet fruit d’una resolució judicial que ens hi ha obligat. Soc absolutament partidari d’un nou mapa de la TDT a Catalunya, que tingui el màxim de consens possible. Des del CAC considerem que el mapa de la TDT a Catalunya és caduc i cal fer-ne una actualització. I, en aquest sentit, tant el Govern català com l’espanyol ja hi treballen a partir d’una proposta que va matisada amb aquestes 17 llicències que han sortit a concurs. En funció de com es resolguin, modificaran més o menys el mapa actual. El termini de presentació de candidatures ha finalitzat i ara estem rebent els candidats que s’hi han presentat. És previst que l’octubre vinent el concurs estigui resolt.

“El CAC té un alt prestigi entre els ens reguladors europeus audiovisuals, perquè històricament sempre ha estat a primera línia”

La Corpo –sobretot TV3– sempre està en el punt de mira, especialment pels partits polítics de l’oposició. És acceptable que Televisió de Catalunya sempre estigui en el punt de mira?
Fet l’aclariment que no soc el president de la Corpo, entenc que és normal que tinguin crítiques i les processo amb normalitat. Que hi hagi crítiques vol dir que és molt vista i que en molts casos aconsegueix ser líder d’audiència.

Una de les tasques de les quals s’encarrega el CAC és que els mitjans de comunicació garanteixin la pluralitat. Ho compleix TV3?
No he trobat cap informe del CAC que posi en relleu que a TV3 no hi ha pluralitat. N’hi ha molta més que en altres cadenes.

Vostè és partidari que s’injectin més recursos econòmics a TV3. Serà així?
No ho sé perquè no depèn de mi. El que sí que sé és que el CAC, com a organisme, és partidari que TV3 disposi d’un bon finançament que li permeti complir amb la missió de servei públic i que pugui fomentar la producció audiovisual. Per tant, si hi ha finançament, no només serà en benefici de TV3, sinó també del sector audiovisual.

Actualment, a TV3 hi ha més presència de castellà en les seves emissions?
No és que no tingui una opinió, però per poder dir si a TV3 hi ha més o menys castellà caldria tenir el referent anterior. Quan dic les coses m’agrada dir-les no pas per una impressió subjectiva, sinó amb dades. Així i tot, no tinc la impressió que sigui així.

“En la nova la llei audiovisual espanyola hem perdut un llençol i una oportunitat”

La ràdio en català suma cada cop més oients.
Em satisfà, i molt. Perquè la suma de diferents opcions de ràdio en català és molt gran. I aquest creixement va lligat directament a la nova manera de consumir la informació i l’entreteniment que ofereix la ràdio, ja sigui en l’emissió en viu, a la carta o en pòdcast. Sense anar més lluny, el consum de pòdcast a Catalunya va créixer un 69% l’any passat.

En plena revolució digital i tecnològica, la ràdio s’ha enfortit respecte a la premsa escrita i la televisió.
No hi ha cap mitjà tradicional que no rebi les conseqüències de la tecnologia i l’accessibilitat. Els diaris en paper han perdut vendes, però, en canvi, s’han transformat en digitals. Cadascun té una anàlisi diferent i caldria fer-ho de forma més àmplia, amb dades a la mà i de manera pausada.

D’aquí a sis anys és previst que finalitzi la seva etapa al CAC. Com li agradaria que fos l’ens aleshores?
[Somriu] Queda molt de temps, i no sé com es trobarà el sector audiovisual d’aquí a sis anys. Així i tot, m’agradaria que el CAC sigui reconegut socialment com una finestra oberta per als ciutadans, que hàgim contribuït en l’àmbit educatiu i que el sector audiovisual consideri en positiu les nostres intervencions.

Quan acabi la seva etapa al CAC tornarà a la trinxera del periodisme?
No ho sé, és massa aviat per dir-ho. Em sento còmode allà on soc ara. No descarto un retorn al periodisme, la vida dona moltes voltes. En tot cas, a l’hora d’analitzar els fets, el periodisme no l’he abandonat. I com a periodista he viscut els millors anys de la meva vida; són tants que per força han de ser els millors.

 

Entrevista publicada al número d’estiu 2022 de la revista Comunicació 21.