Foto: Guillem Sánchez
Albert Sales (Benissalem, 1981) és periodista i director de comunicació del RCD Mallorca. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de Sevilla, va treballar durant 12 anys al departament d’esports d’IB3, del qual va ser-ne director. Porta els colors del RCD Mallorca al cor. Prova d’això és que va ser el guionista del documental d’IB3 Cent anys en vermell i negre, i de la pel·lícula del centenari del club balear, Cent anys després. També és vicepresident de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB).
Vostè va passar de ser director d’esports d’IB3 a cap de comunicació del RCD Mallorca amb l’equip a Segona Divisió B. Va ser una decisió presa més amb el cor que amb el cap?
[Riu] Encara hi penso en aquella decisió… Molta gent em va dir que si estava bé del cap! En periodisme, disposar d’una plaça en una televisió pública i com a cap d’un departament és un lloc molt preuat. Però vaig creure que era el moment de fer aquell pas per tot el que significa el RCD Mallorca per a mi. Em sento molt feliç a Son Moix.
Fins a quin punt l’Albert Sales ha contribuït en l’ascens a Primera Divisió?
El més important, també en un departament de comunicació d’un club de futbol, és que la pilota entri dins la porteria. Els qui realment són determinants són els jugadors i el cos tècnic, qui han estat capaços d’assolir dos ascensos consecutius. La meva tasca és d’acompanyament al col·lectiu. Si l’equip guanya, tot funciona.
Des de l’àmbit de la comunicació, com competeix un club modest davant de ‘multinacionals’ com el Barça o el Reial Madrid?
En les darreres dades oficials, el RCD Mallorca és el cinquè classificat de la lliga espanyola d’engagement per darrere de Barça, Reial Madrid, Atlètic de Madrid i Betis. És a dir, comunicativament parlant seríem un equip d’Europa League. Un fet que demostra el grau d’implicació emocional que tenen els nostres seguidors amb els continguts que oferim a les xarxes socials. Si m’ho diuen fa dos anys enrere, quan l’equip jugava a Segona Divisió B, seria inimaginable. Esportivament som en plaça de descens, però la il·lusió de l’afició es manté intacta.
Quin és el secret de l’equip de comunicació del club?
Som un equip de quatre persones que treballem de manera molt coordinada. Hi ha una feina fosca que no es veu i és vital, com és la d’atenció als mitjans de comunicació. Des d’aquesta temporada hem apostat per crear contingut propi i hem reforçat els continguts audiovisuals que ens permeten potenciar les xarxes socials. Amb l’aturada que ha provocat la Covid-19, aquests continguts han anat bé per a molts mitjans que amb la pandèmia no han tingut prou recursos.
Vostè sempre havia treballat la comunicació del RCD Mallorca des de fora. Ara que ho fa des de dins, com ho viu des de la barrera?
El primer any em va costar més i vaig necessitar un temps d’adaptació. El més important és carregar-te d’arguments per entendre com acaben passant les coses. Sense oblidar que és futbol i que hi ha molta passió. Ara bé, no em passaré tota la vida treballant pel RCD Mallorca i algun dia tornaré a treballar en un mitjà de comunicació.
S’imagina Catalunya Ràdio o RAC1 apostant per un professional estable seguint l’actualitat del RCD Mallorca?
M’agradaria moltíssim! Tenint en compte, sobretot aquests dies previs al partit davant el Barça, l’estima que té Catalunya cap al RCD Mallorca. Hi ha una connexió incondicional entre Catalunya i les Balears més enllà del futbol i de la llengua i seria una aposta molt positiva.
Enyora la televisió d’IB3?
A IB3 vaig gaudir moltíssim, però enyoro molt més la meva primera etapa quan era redactor d’esports viatjant i seguint l’actualitat del RCD Mallorca. Era una realitat molt diferent, un projecte de televisió pública molt ambiciós. Recordo aquella etapa amb molta estima i romanticisme.
Els ha trastocat el pla de comunicació previst amb l’aturada per la Covid-19?
Mentre la majoria de clubs han recuperat el passat més exitós, nosaltres, tot i ser en zona de descens, som en un present molt positiu perquè venim d’encadenar dos ascensos de categoria i ser a l’elit del futbol espanyol. Ara bé, el RCD Mallorca té un present molt valuós i que ens reforça la figura del ‘mallorqueta’.
Qui és un ‘mallorqueta’?
És aquell qui pot ser seguidor del Barça o el Madrid, però que estima la seva terra i que acaba sent seguidor del Mallorca. Ara bé, en funció de la classificació i del que es jugui cadascú, animarà un o l’altre… I si ens juguem la permanència, segur que seran al nostre costat.
El tenista Rafa Nadal n’és el prototip?
Al marge de Nadal, que és una referència mundial de l’esport, Mallorca és una terra amb molt talent esportiu per metre quadrat: Jorge Lorenzo, Rudy Fernández, Elena Gómez, Albert Riera… per dir-ne només alguns. No sé si és fruit d’una qüestió genètica de la terra. Tots ells són ‘mallorquetes’.
Dissabte torna la lliga a Son Moix després de l’aturada obligada per la pandèmia sanitària. Té l’estratègia comunicativa per vèncer el Barça?
L’estratègia del RCD Mallorca és clara: què som i qui som… i que no tenim Leo Messi en el nostre equip [riu]. El Barça, tot i el seu arrelament a una terra, és una multinacional. I el que pot aportar el RCD Mallorca és l’esperit de ferro com ens ha unit en les últimes dues temporades. Tant de bo que la pilota entri d’aquí al final i serveixi per consolidar, encara més, el nostre projecte esportiu i comunicatiu.
