Andreu Manresa i Montserrat (Felanitx, Mallorca, 1955) és director general d’IB3 des de 2015. Llicenciat en Ciències de la Informació, va ser cofundador i secretari general del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears. Va treballar al Diario de Mallorca, el Diari de Balears i durant 25 anys va ser el delegat d’El País a les Illes. També va ser director de RNE a Balears i a Catalunya, cap de premsa del Consell General Interinsular i director de comunicació del Govern de les Illes Balears. A Comunicació 21, Manresa exposa el full de ruta per reinventar IB3.

El ple del Parlament balear va aprovar, la primavera passada, la seva reelecció amb 31 vots a favor i 27 en blanc. Se sent amb prou suports per afrontar amb garanties aquest segon mandat?
He de dir que he estat més temps al càrrec del que podia imaginar. I, a més, ja fa set anys que soc director d’IB3, soc el que més temps ha estat en aquest càrrec. Aquest fet l’interpreto com un senyal d’estabilitat. No és mèrit meu, és una circumstància fruit d’una necessitat.

En el discurs d’obertura del seu segon mandat assegurava que la prioritat és reinventar i remodelar IB3. En què es basa aquest repte?
Cal reinventar aquell model de ràdio i televisió públiques que va sorgir per una exigència de servei públic, per garantir el dret a la informació, la pluralitat i per preservar la llengua i la cultura pròpies de cada territori. Actualment aquest model viu una transformació dels mitjans tradicionals. I s’ha de fer sense vertigen.

De quina manera?
Acceptant la nova configuració de l’audiència i la societat, i saber quin és el format d’un mitjà multiplataforma. I a més, tenir en compte que els nous públics de generacions més joves llegeixen poc, consumeixen cultura de forma fugaç i consumeixen informació de manera fragmentada.

Un dels grans projectes cabdals serà el procés d’internalització de la plantilla que afecta 450 treballadors, i és previst que s’executi durant el 2023. Aquest procés forma part del projecte de remodelació d’IB3?
Sí, aquest procés d’internalització –que és una decisió presa per la majoria política del pacte de Progrés– és per vèncer una anomalia, que és tenir la redacció i els periodistes fora de l’empresa mare. Mentre totes les redaccions dels mitjans tradicionals d’arreu del món pateixen una crisi profunda, IB3 es reinventa consolidant el seu futur.

Com ho fan?
Garantint el lloc als treballadors i sense que hagin de patir retallades en la seva condició salarial. Per això, estem revertint cinc contractes d’informatius que gestionaven empreses diferents. Quan s’acabi el termini del primer contracte deixarà de renovar-se i els treballadors quedaran automàticament integrats a la plantilla mare d’IB3, que avui compta amb 108 treballadors.

“A IB3 mai li hem retirat el micròfon a ningú perquè s’expressi en castellà”

Així pot confirmar que el procés d’internacionalització està avançant amb bon peu?
Sí, ens n’estem sortint prou bé, i és així gràcies a la complicitat de tothom. Algú va dir que és un repte complex, però no molt complicat.

L’1 de febrer de 2023 és la data fixada perquè finalitzi el procés d’internalització a IB3. A partir d’aquella nit, dormirà millor?
Generalment sempre he dormit força bé. I això que com a periodista durant molts anys vaig treballar en el tancament del diari, així que em posava al llit a les tres de la matinada. Segur que dormiré bé.

Una de les empreses externes que gestiona una part de l’equip de treballadors d’IB3 és Dalton Audiovisual. N’està satisfet de la feina feta?
La professionalitat de Dalton Audiovisual està fora de dubte.

Tot i la polèmica que s’ha generat algunes vegades quan el segell extern imposava els professionals a passar per sobre de la marca d’IB3?
Quan es conviu enmig d’una anomalia amb demandes i plets judicials es generen situacions paradoxals, i que s’han vençut amb el pas del temps. En el seu moment vaig considerar que tot plegat era una mica de comèdia.

“He estat més temps al càrrec de director del que podia imaginar”

El seu segon mandat presenta novetats en l’estructura d’IB3. Una de les cares noves és Maitane Moreno com a directora IB3 Ràdio i liderant la comunicació corporativa. Què està aportant?
Maitane Moreno està aportant un nou dinamisme, un nou estil i una nova mirada a IB3 Ràdio al que fins ara estàvem acostumats a l’emissora. Té una llarga experiència en l’àmbit privat en una cadena com la SER a les Balears i ara té aquest repte en l’àmbit públic. És una motivació afegida per a tothom.

Joan Carles Martorell es manté al capdavant de la direcció d’IB3 Televisió.
És un professional que sempre ha treballat al meu costat, té el sentit del seny i té una mirada privilegiada en el vessant creatiu i d’entreteniment.

Xavier Garcia Tur, com a nou director de continguts informatius d’IB3 ràdio i televisió.
És un professional de tota la vida de la casa, que lidera l’informatiu del migdia de més audiència en els mitjans de comunicació a les Illes Balears. Té una llarga experiència en la gestió i un bon tracte amb els seus companys. Garcia Tur compleix un dels objectius que jo sempre he pregonat: que els treballadors fets a casa puguin progressar i acabar dirigint sense la necessitat d’anar a cercar cap professional extern.

Josep Pons, als esports, tant en ràdio com en televisió.
És un professional de confiança i de bon tracte. La prioritat és que cada àrea sigui compartida en ràdio i en televisió amb la finalitat d’integrar les dues redaccions.

Francesc Ferrer, com a nou responsable de continguts d’IB3 Ràdio.
Va ser redactor i coordinador d’informatius en una anterior etapa, i ha treballat en ràdio, televisió, esports i entreteniment. Hem aconseguit que hagi tornat després que en els darrers anys ha treballat a la Conselleria de Cultura del Govern balear. Estem a l’espera de determinar qui assumirà la direcció de Mitjans Digitals i el delegat d’IB3 a Menorca.

Com ha evolucionat la marca IB3?
IB3 ha evolucionat de manera amable, sent el mitjà que aplega una majoria i que s’assembla a la seva gent. I aquesta és la prioritat, que la nostra gent s’hi senti reflectida en un mirall. Ha crescut com a mitjà independent i aliè al joc polític, compromesa amb la llengua, el territori i de bracet amb el sector audiovisual i cultural. Me’n sento orgullós.

I avui, com està IB3?
IB3 és el mitjà de comunicació més rellevant de les Illes Balears, som la ràdio i la de televisió de la gent d’un territori (d’1.200.000 persones) que té una singularitat: un arxipèlag fragmentat. Avui ja som el mitjà que més hem crescut entre el públic jove, tot i ser la segona cadena autonòmica amb el pressupost més baix (37 milions d’euros). Farem d’IB3 un element d’atracció simultània per a tota la població.

Una televisió pública com IB3 ha de prioritzar la informació o l’entreteniment, o les dues opcions?
Tant la informació com l’entreteniment, i que, a més, incentivi el teixit audiovisual. Les audiències demostren que l’informatiu del migdia és el més seguit de la població. Hi ha un gran interès també per la informació meteorològica. I les sèries de producció pròpia, no només tenen un gran seguiment, sinó que també atrapen nous públics. Per fer grans audiències no cal emetre westerns ni transmissions de toros.

Aquest estiu, IB3 va registrar les millors audiències dels darrers anys. Quina lectura en fa?
Una lenta i constant consideració pels continguts que emet IB3. Perquè, com a mitjà públic, oferim uns continguts diferenciats de la resta. I hem d’oferir uns continguts amb un sentit culte, però no pedant, un entreteniment que no sigui vulgar i que aposti per la creativitat, i uns informatius marcats pel rigor. Ens hem de sentir orgullosos de fer tot això i, sobretot, que la nostra gent ens faci confiança.

Quant a continguts, quins són els reptes que té IB3?
Tenim un repte pendent: muscular la programació infantil, tot i tenir el canal de YouTube IB3 Júnior. Quant a la ràdio, voldríem disposar d’una nova freqüència a l’FM, però disposem de dos canals digitals: IB3 Música i IB3 Ràdio 2. I també cal fer una aposta pel pòdcast, i continuar consolidant la programació a la carta, que ens permet estar tècnicament preparats en els nous hàbits de consum de la informació i l’entreteniment.

“Si poséssim en marxa una emissió simultània entre TV3, IB3 i À Punt sobrarien dos canals”

En els nous hàbits de consum de l’audiència, les plataformes de pagament estan ocupant bona part de la centralitat. Com a televisió convencional, com pot competir-hi IB3?
En una espècie de disciplina d’interès. Hi podem competir tenint una capacitat tècnica i tecnològica a través del sistema OTT, un dels projectes que tenim previst llançar el més aviat possible. L’OTT ha de ser un aparador que ofereixi bons continguts i, al mateix temps, que garanteixi agilitat i connectivitat a la nostra audiència. Només així hi podem competir, perquè les plataformes de pagament tenen uns pressupostos molt grans. I això fa que sigui un combat desigual.

IB3 pateix una certa centralització en els seus continguts, és a dir, Mallorca té més pes que la resta del territori?
A vegades hi ha una idea integrada que Mallorca té més pes que la resta, però no és així. No ens movem per criteris poblacionals, sinó de diversitat poblacional i per criteris informatius. I sempre o gairebé sempre, qualsevol informatiu o programa ha de visibilitzar la diversitat poblacional que té el nostre territori, que faci de la programació una representació coral. Així i tot, és un repte complex, perquè és un territori molt dispersat.

Més per Mallorca va instar-lo a recuperar les desconnexions insulars a IB3. És viable?
Tant de bo! Però els muts insulars no estan activats, i s’haurien d’antenitzar. A IB3 tenim l’hegemonia de l’emissió, però no pas l’hegemonia tècnica. I això és una llosa que arrosseguem des que el poder polític era en mans dels governs del PP. Com a mínim, des que la majoria d’esquerres governa a les Balears s’han recuperat les emissions dels tres canals de Televisió de Catalunya i IB3 es pot veure fins a la Catalunya Nord.

A Catalunya tot sovint sorgeix el debat de si es manté la quota de català i castellà a TV3. Aquest debat també hi és al voltant d’IB3?
Soc consumidor habitual de TV3, i n’estic al cas. A les Balears, més de la meitat de la població no és autòctona, prové d’altres territoris de l’Estat espanyol, d’Europa i del món. En el cas d’IB3, té la funció de preservar la llengua catalana i, per tant, la primera opció sempre serà aquesta, però mai li hem retirat el micròfon a ningú perquè s’expressi en castellà.

“Tenim un repte pendent: muscular la programació infantil”

Les produccions Treufoc i Gàbia d’IB3 han arribat als Estats Units i el Canadà. Què suposa?
Un èxit que dona visibilitat a escala mundial del talent de la xarxa audiovisual balear.

Creu que l’aliança TV3-IB3-À Punt s’ha d’enfortir més?
És un experiment que vam iniciar amb el canal Bon Dia i funciona, i també s’han fet produccions compartides. Cada mitjà ha d’intentar contribuir en la mesura de la seva capacitat econòmica impulsant produccions que siguin d’interès per a la comunitat lingüística. Actualment hi ha diverses produccions compartides en marxa.

Seria viable una emissió conjunta dels tres canals?
Soc un gran defensor de la cooperació i dels esforços compartits, però si poséssim en marxa una emissió simultània sobrarien dos canals. En els projectes compartits es tracta d’aportar talent, personatges, coneixement, territoris i idees, però el més important és enfortir la singularitat de cadascuna.

Una darrera i més personal. Serà el seu últim mandat?
Seguríssim! Ja he dit a l’inici que he durat molt més del que imaginava. El meu objectiu és que, un cop finalitzi aquest procés de reinventar IB3, marxi.