Antoni Riera Vives (Manacor, 1971) és el director de Cent per Cent, un mitjà de comunicació de Manacor que acaba de complir 20 anys. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears, es dedica professionalment a la docència com a professor de secundària a l’IES Porto Cristo de Manacor. A Comunicació 21, Riera traça els reptes que té la premsa forana de Mallorca en un món digital i tecnològic.

És el director de la capçalera des dels inicis.
Sí, va haver-hi un petit parèntesi, però qui em va substituir va ser per unes setmanes fins que vaig tornar-hi. Un temps en el qual, fins i tot, vaig continuar col·laborant-hi.

Quina tradició periodística té Manacor?
Manacor és un municipi mediàticament molt actiu, sempre hi ha hagut més d’una capçalera en paper de periodicitat setmanal. Antigament hi havia una capçalera, Manacor Comercial, que era exclusivament en castellà; més tard, va aparèixer una altra capçalera, 7Setmanari, com una alternativa a la tradició periodística, però va acabar en mans conservadores. Actualment, no existeix, va desaparèixer.

Com va sorgir la voluntat de treure al carrer una revista?
Davant d’aquest escenari, un grup de persones vam creure que era necessari posar en marxa una publicació totalment en català, amb un esperit independent i amb la intenció d’aportar uns nous valors de sa manera d’informar que hi havia a Manacor.

Com sorgeix el nom de la capçalera?
Perquè en el projecte ens vam aplegar 100 persones aportant 100.000 de les antigues pessetes. Amb una única condició: que tots érem cofundadors, però no podíem comprar ni vendre accions a la resta per evitar acumular poder.

Com van ser els primers anys?
Molt durs i difícils, especialment perquè no comptàvem amb un comercial que ens garantís publicitat. Era i continua sent un projecte molt coral, però aleshores érem molt joves i inexperts tant en l’àmbit empresarial com en el comunicatiu. Amb el temps ho vam anar corregint.

Com ho va rebre la ciutadania?
El projecte va ser rebut amb molt entusiasme per part de la ciutadania de Manacor. Tenim una audiència molt fidel, prova d’això és que ens ha permès arribar fins aquí. Tot i que els primers anys el projecte va costar de surar, actualment està completament consolidat. És humil, però viable.

“Mai ens hem caracteritzat per ser ambiciosos. La prioritat és ser sa veu de Manacor”

La periodicitat sempre ha estat setmanal?
Sí, tot i que als inicis vam plantejar-nos la possibilitat de publicar la capçalera de periodicitat quinzenal. Ara bé, la gran majoria de revistes d’aleshores eren setmanals i, a més, per donar continuïtat a la roda informativa seria més senzill apostar per fer-ho cada setmana en lloc de cada quinze dies. Tot i les dificultats, va ser un encert.

Quin és el secret per resistir durant 20 anys?
Sa constància. Després d’uns primers anys on es manté l’espurna inicial d’il·lusió, cal continuar picant pedra. Sobretot sent conscient que cada setmana no aconseguiràs el millor producte, la millor portada o la millor exclusiva. La prioritat és ser-hi, sa constància fidelitza els lectors.

L’aposta per una capçalera en català és un dels senyals d’identitat de Cent per Cent?
Sí, i tenint en compte els temps que corren, la lluita continua present. Així i tot, mai hem fet bandera lingüística, perquè entenem que no és un acte de resistència, sinó que per a nosaltres publicar una revista setmanal en català és com un acte de normalitat.

Cent per Cent és una publicació en paper. Com s’han adaptat a l’aposta digital?
Fa una dècada que vam apostar per un portal web, que vam renovar i actualitzar fa quatre anys. El web és l’aparador digital, però als lectors i als subscriptors els agrada el format en paper.

La viabilitat del projecte passa pel model de subscripció clàssic?
Sí, així és. Comptem amb uns 600 subscriptors, és una xifra força estable al llarg d’aquests 20 anys. Hi ha hagut un degoteig d’altes, però també patim baixes per defunció o d’altres que marxen a viure fora de Manacor.

Quins canvis més rellevants destacaries en aquests 20 anys?
La manera d’elaborar els continguts i la revista. Hem passat d’elaborar la revista de forma molt artesanal a fer-la totalment digitalitzada. Recordo que abans dúiem la revista en format PDF en una impremta de Palma que s’encarregava de fer-nos les planxes per a la impressió. En canvi, ara, amb una impressió digital tota la dinàmica és més àgil.

I l’equip de redacció?
Fa 20 anys vam impulsar un projecte molt professional amb un equip de redacció molt presencial. Amb el teletreball el contacte amb sa realitat és més fred i més distant. Així i tot, la nostra és una capçalera de proximitat i sempre hem tingut aquest esperit de ser a prop de la gent i de les associacions de Manacor.

Els lectors han canviat?
No han canviat gaire, potser el més rellevant és que el gruix de la nostra audiència ha anat envellint amb el pas dels anys. Per això, hem de captar gent jove a través de les xarxes socials. És la via per arribar-hi.

“El gran repte és trobar la fórmula per aconseguir un rendiment econòmic a través d’internet”

Quins són els reptes que s’han fixat pels pròxims anys?
Mai ens hem caracteritzat per ser ambiciosos. Ningú s’ha plantejat fer-se ric ni tenir quotes de poder. La prioritat és ser sa veu de Manacor, per això, volem continuar-hi sent. Com a repte, m’agradaria encomanar el públic jove i en català, que hi és.

S’han plantejat l’aposta decidida pel format digital?
El gran repte que tenim com a publicació és trobar la fórmula per aconseguir un rendiment econòmic a través d’internet. Actualment és testimonial, i ens obligaria a impulsar un canvi de paradigma: l’aposta total d’una capçalera digital. Ens generaria un estalvi molt rellevant quant a impressió, però necessitem assegurar-nos uns ingressos a través d’internet que no hem assolit fins ara.

Com han celebrat els 20 anys?
El 20è aniversari ha estat un baló d’energia per a tots que ens ha de permetre treure força quan vinguin temps més difícils. Però tornar-nos a veure, ha estat un regal per continuar endavant.

Quin paper ha de tenir l’Associació de Premsa Forana de Mallorca en l’actual escenari?
Té una batalla complexa en tres aspectes. El primer és l’efecte globalitzador, en una societat cada cop amb més interès per les notícies d’àmbit internacional que contraposa amb el distintiu de proximitat. El segon és la supervivència de les publicacions de paper, que algunes s’han perdut pel camí i d’altres han apostat pel format digital, fent molt bona feina. I un tercer aspecte, l’aposta d’un periodisme més pausat que defineix la premsa forana en contraposició al periodisme accelerat que es respira a les xarxes socials.