Araceli Bosch (Palma, 1972) és periodista i al gener s’ha estrenat com a presentadora del programa El replà d’IB3 Ràdio, un nou magazín de tarda que comparteix amb David Oliver i Maria Pons. Llicenciada en Dret i graduada en Periodisme a la Universitat Ramon Llull, ha treballat en diferents mitjans a les Balears: El Día 16 de Baleares (Diario 16), Cope, Radio Voz, TVE Balears i Diario de Mallorca. També ho ha fet a l’administració pública a l’Ajuntament de Calvià i el Govern de les Illes. Després de tres anys al capdavant de Vitamina 3 a IB3 Ràdio, Bosch afronta un nou repte dins la nova graella de l’emissora pública balear. És l’entrevista a Comunicació 21.

El 2021 has començat amb un nou programa sota el braç. Com ha anat l’estrena d’El replà?
El programa pretén ser un espai molt dinàmic i amb seccions curtes amb la intenció d’entretenir l’audiència. Tot i que encara l’estem vestint, comencem berenant amb un personatge i a través d’una postal sonora donem la possibilitat de fer partícips els oients. Amb David Oliver -que mai havíem treballat plegats a la ràdio- i Maria Pons -ella, més jove-,a més de col·laboradors setmanals, volem aconseguir que El replà sigui una programa on la ràdio es pugui veure.

El replà s’emet en una franja horària, de 17 a 19 h, de màxima competència.
Així és. Però tenim clar que no podem competir amb els mitjans nacionals. Ara bé, en proximitat i entreteniment podem atraure aquells oients que vulguin una proposta diferent, més propera. És un gran repte que ve molt de gust i que des de l’exigència intentarem que sigui un programa que agradi als oients.

Com vas digerir la supressió de Vitamina 3 de la graella?
Tot va anar molt de pressa. Recordo la primera reunió en la qual se’m va informar que hi hauria una reestructuració de la graella a IB3 Ràdio, però en cap cas vaig imaginar que afectaria Vitamina 3. I no va ser fins a la segona reunió que vaig preguntar directament si el meu era un dels programes que cauria de la programació. He d’agrair la confiança de la direcció de proposar-me fer un programa diari.

Amb Vitamina 3 vas rebre el reconeixement en forma de premi per un espai dedicat íntegrament a la salut.
Sí, així és. Quan vam rebre el Premi de Periodisme #InfermeriaVisible hi va haver un partit polític que reclamava que es tanqués IB3. En aquell moment vaig recordar la munió d’històries de molta gent que va aportar el seu testimoni en l’àmbit de la salut. I si no hagués estat per IB3 aquelles històries no hagueren transcendit mai. Per aquest motiu em sento orgullosa de treballar en un mitjà públic. La IB3 més primerenca, més dels inicis, estava sotmesa a un control polític més accentuat. Per això és recomanable mantenir-hi la distància necessària per garantir la funció de servei públic de l’ens.

Quins reptes té IB3 com a ens comunicatiu amb relació al territori?
Balears és una província formada per quatre illes. I això representa un gran hàndicap per a IB3. Per tant, el fet d’unir les petites realitats que representen les illes continua sent el gran repte. Però n’hi ha d’altres, com ara enganxar l’audiència més jove –que és un repte comú per a la majoria de mitjans– i, sobretot, donar una empenta en la digitalització dels continguts d’IB3 per captar nova audiència.

I de portes endins?
L’externalització de periodistes s’arrossega des de fa molts anys. Sense anar més lluny, jo soc autònoma i treballo a IB3 des d’una productora. Crec que s’ha d’escoltar molt més els qui treballen a l’hora de revisar el model televisiu i radiofònic públic de les Balears. Perquè hi ha bona voluntat.

El teu nom sempre anirà lligat a la història d’IB3 Ràdio. L’any 2005 vas tenir el privilegi de ser la veu que va estrenar les emissions amb aquell “benvinguts a IB3 Ràdio”.
Va ser un gran orgull per a mi, sobretot en els inicis, on hi havia una barreja d’il·lusió, de desconeixement i d’incertesa. Treballar en un mitjà públic, com és el cas d’IB3, t’exigeix una responsabilitat afegida perquè ens devem als ciutadans. Tot i ser la primera veu de la casa, em queda l’espina clavada de no haver pogut desenvolupar la meva carrera a la ràdio pública des de la primera temporada.

Abans de tornar a IB3 Ràdio, fa tres anys, vas experimentar el periodisme des de dos àmbits diferents: primer a Diario de Mallorca, i després a la Direcció General de Comunicació del Govern sota la presidència de Francesc Antich.
Al Diario de Mallorca vaig descobrir la importància que té treballar per a un mitjà escrit. En aquella època, que em dedicava a la informació política, allò que quedava escrit tenia molta repercussió. L’experiència al Govern balear va ser molt enriquidora, sobretot perquè vaig poder comprovar el periodisme des de l’altra banda. Vaig tenir una actitud proactiva amb els meus col·legues periodistes i no pas actuant com a barrera. Respecte als polítics, vaig mantenir una certa distància, sense ser col·legues.

Actualment Balears viu una crisi que està afectant directament el sector del periodisme i la comunicació.
És una crisi que ve de lluny, que no ha aparegut ara amb la pandèmia, tot i que l’ha agreujada. És una crisi de model del sector i les direccions estan fent provatures d’allò que pot funcionar o no. Més enllà d’això, és prioritari que hi hagi periodistes i que actuem amb professionalitat, perquè els mitjans de comunicació han d’existir per salut democràtica.

Sempre has fet periodisme a les Balears. L’única pinzellada fora de les Illes va ser mentre vas fer els estudis de Periodisme.
Sí, van ser dos anys a Barcelona molt emocionants pel fet de viure al costat del mercat de la Boqueria, i perquè vaig tenir l’oportunitat de fer les pràctiques al Telenotícies de TV3, que aleshores presentava Carles Francino, i al programa 135 escons de TVE Sant Cugat. Però l’amor em va empènyer tornar a Palma i sempre he acabat vivint i treballant aquí.

Has tingut la temptació de tornar a marxar alguna vegada?
Acabo de començar una nova aventura amb un programa diari de dues hores a la ràdio pública de les Balears. Fer ràdio em dona molta energia i ho faig com ho he fet sempre, amb responsabilitat i honestedat. Per tant, ara mateix tinc la possibilitat de seguir fent periodisme a Palma i em sento agraïda de poder-ho fer des d’IB3 Ràdio.