Bep Al·lès (Ciutadella, Menorca, 1966) és el director i editor del setmanari El Iris, de l’empresa editora Setmanaris i Revistes. Forma part de la tercera generació familiar de la capçalera, que va impulsar el seu avi Josep Al·lès. Des de 1989 n’és el director i a través de l’editora compta amb altres capçaleres de paper i digitals a Menorca. També va treballar a Radio Popular, Antena 3 Radio, Radio Voz i ha col·laborat a IB3 (ràdio i TV). És el president de l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Illes Balears i el representant balear a la junta de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació. A Comunicació 21, Al·lès posa en valor l’esforç que suposa treure al carrer una publicació a Menorca.

Amb una família d’editors, el seu camí professional havia de ser lligat al periodisme?
No era la meva intenció, de fet sempre he volgut dedicar-me al sector del turisme, com vaig fer en els meus inicis. Però des que el meu pare va deixar la direcció del setmanari El Iris per dedicar-se a la política vaig assumir, uns anys més tard, el repte de tirar endavant la capçalera. Des d’aleshores que estic lligat als mitjans de comunicació.

Després de tres generacions Al·lès al capdavant d’El Iris, hi haurà continuïtat amb la quarta generació familiar?
[Somriu] Per part meva no perquè no tinc fills. Ara bé, els altres socis que formen part de l’empresa Setmanaris i Revistes tenen els fills més petits, però potser per aquí sí que assegurem la continuïtat. Però, en aquest cas, es trencarà el llinatge familiar.

El Iris és una de les capçaleres més longeves de les illes. Com s’uneix la família Al·lès i la capçalera?
El Iris neix el 8 d’abril de 1913 com a diari catòlic i editat pel Bisbat de Menorca. Com a fet anecdòtic, el primer repartidor del setmanari de paper que té la capçalera és Josep Al·lès Quintana –que és el meu avi–, que treballava en una impremta i que posteriorment es dedica professionalment a la impressió i a l’edició de capçaleres periodístiques. Va ser el primer menorquí que va traslladar-se a Barcelona per estudiar als Salesians de Sarrià per formar-se com a topògraf.

I quan torna a Menorca, què?
L’any 1935, l’avi va impulsar Katacrac, la primera capçalera esportiva a les Balears, i posteriorment, un cop finalitzada la Guerra Civil, el setmanari Ondero, que va acabar sent l’embrió d’El Iris; era de les poques capçaleres que hi havia aleshores a Menorca. Ara bé, el govern li prohibeix inicialment l’edició d’aquest setmanari al·legant que ja hi havia una altra capçalera –Diario Menorca– que formava part de la premsa del movimiento.

I com se’n surt?
Llegint la lletra petita, troba una llei que assegura que no es prohibeixen els mitjans de comunicació que ja havien existit abans de la guerra. Així és com entra en contacte amb el Bisbat de Menorca i compra la capçalera El Iris.

El seu avi va ser un referent del sector a Menorca el segle passat?
Ho va ser en l’àmbit de l’edició de capçaleres i de llibres a través del seu vessant més d’impressor. Molt més que en l’àmbit del periodisme, tot i que no va perdre mai la seva vocació de periodista. Aquesta vocació me la va encomanar des de jove, sempre he viscut apassionadament el periodisme. Després de més de 80 anys, El Iris és una capçalera molt arrelada a Ciutadella.

“Som l’única capçalera digital de Menorca feta íntegrament en català”

Des de finals dels 80 i amb la seva direcció, quins han estat els grans canvis que ha viscut la capçalera?
Més enllà de l’actualització del logotip i la capçalera, els principals canvis han estat el pas de l’offset al digital, la catalanització de tots els continguts (des de l’any 1994) i la presència del color a la portada de paper. També cal destacar l’adaptació als nous canvis digitals i tecnològics, amb la posada en marxa del format digital el 2018. Som l’única capçalera digital de Menorca feta íntegrament en català.

Un canvi rellevant pot ser impulsar un mur de pagament al lloc web. Ho tenen previst?
Arribarà com ho faran la majoria de capçaleres digitals. Actualment, el coixí que manté la supervivència d’El Iris són els subscriptors, més de 800. Així i tot, vam arribar a ser-ne 1.500, cosa que el projecte també se n’ha ressentit. Aquella tradició de passar la subscripció de pares a fills gairebé ha desaparegut. Amb el portal web anem més enllà de Menorca i hi ha força seguiment arreu de les Illes i a Catalunya.

El setmanari surt al carrer els divendres. Com s’adapten els continguts de paper al format digital?
Per deferència als subscriptors, els continguts de paper acaben al web deu dies més tard de la publicació al paper. La prioritat en el paper són peces de contingut propi per desmarcar-nos de la pròpia actualitat per no acabar publicant el mateix que Diari Menorca. L’edició digital ens permet actualitzar en cada moment aquelles notícies d’última hora que no han tingut cabuda al paper.

Quin és el repte fixat per El Iris aquest 2022?
El repte ja l’hem assolit, que era la contractació de dues noies que reforcen l’equip de redacció. Fruit d’això ens ha permès consolidar la resta de capçaleres temàtiques que té l’empresa editora Setmanaris i Revistes. I també la posada en marxa de Nua, el març passat, una nova capçalera feta exclusivament per dones.

Com es troba el sector del periodisme a Menorca i a les Illes Balears?
Com arreu del món. El cas de Menorca i les iIlles no és aïllat. Contractar periodistes cada cop és més complex, i a les Illes és més habitual que els periodistes acabin en capçaleres digitals com a freelance, cosa que allibera les empreses de suportar més despeses. Més enllà d’això, la crisi del paper i la tendència que cada cop el digital s’està imposant en el consum de la informació fa que ens haguem de replantejar la supervivència de capçaleres de paper en un futur.

El Iris és una de les capçaleres associades a l’AMIC. Què representa aquest paraigua?
L’AMIC juga un paper determinant, no només per a les capçaleres de la nostra editora, sinó també per a altres publicacions de les Illes. I diré més: si El Iris sobreviu és gràcies a l’aportació decisiva de l’AMIC, donant-nos un cop de mà a l’hora de gestionar subvencions institucionals. I fruit d’això, avui l’editora Setmanaris i Revistes és una empresa solvent, i ha permès consolidar el diari digital, el portal Foodies Menorca i la posada en marxa de Nua. Cal posar en valor el paper que juga l’AMIC en capçaleres com la nostra.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram