Cosme Brull (Palma, 1999) és el director adjunt del diari digital Tot Balears, impulsat conjuntament amb Xavier Serven López. Ha col·laborat en mitjans de les Illes des de ben jove. Brull té un perfil polític lligat a la dreta balear. Va ser un dels joves més actius de la Fundació Jaume III en la seva defensa del trilingüisme durant la polèmica del Tractament Integrat de Llengües (TIL). Fill de pare catalanista, va abandonar la Fundació per “discrepàncies personals” i va fundar Sociedad Cívica Balear, actualment denominada Foro Baleares de la Solidaridad y del Progreso. Tot Balears posa l’accent en la diversitat lingüística del territori en una aposta altruista en la premsa digital de les Illes Balears.

Fa tres anys naixia Tot Balears. Amb quina intenció?
Apareix amb un sentit crític tenint en compte el panorama que viu el sector dels mitjans de comunicació a les Illes Balears. La premsa, aquí, sempre es decanta cap a un costat polític, més de dretes o d’esquerres i estretament lligada a la publicitat institucional que serveix per finançar el mitjà. Tot Balears és una capçalera lliure, independent, feta des del teletreball i que no rep subvencions públiques ni privades.

Sense subvencions ni ajuts externs, com sobreviuen?
Amb els diners de les nostres butxaques. Som un projecte altruista, on no cobra absolutament ningú, i la prioritat és oferir una altra visió del món que vivim a les Illes Balears. És l’única manera que ens permet poder oferir una mirada crítica sense cap càrrega al damunt.

Vostè és un defensor del trilingüisme. El Tot Balears s’edita en castellà. Quan arribaran les edicions de català i anglès?
Sí, serà un dels trets diferencials de la nostra capçalera a curt termini. Som en una terra en què conflueixen diverses llengües i així volem reflectir-ho, perquè tothom se senti més a gust amb la que parla a casa. I ho fem des del primer dia. L’anglès ja l’hem introduït a través d’una secció al web que es diu English area, i abans d’acabar el 2020 tenim previst incorporar el mallorquí per fomentar els trets característics d’una parla tan nostrada a les Illes.

Com es conviu en un territori amb més d’una llengua?
El conflicte lingüístic que alguns ens volen fer creure, ja sigui des dels mitjans de comunicació com des de les institucions públiques, no existeix a les Illes. Hem de fugir de lluites estèrils que no porten enlloc, tant d’aquells que renuncien a consumir mitjans en castellà com en català. Des de Tot Balears volem quedar-nos al marge dels interessos d’uns i altres a l’hora de promoure una llengua per sobre de l’altra.

Aquests dies han sorgit veus autoritzades criticant la decisió del Govern balear d’excloure el castellà en la categoria de periodisme dels Premis Ciutat de Palma.
Estic totalment en desacord amb la decisió que ha pres el Govern balear. Només una dada:els dos principals diaris de paper –Diario de Mallorca i Última Hora– editen en castellà i en anglès. Per tant, el premi hauria d’incloure, també, aquestes dues llengües i no només el català. Seria bo minimitzar la tensió que s’ha generat en els darrers anys en l’àmbit de la llengua a les Balears. Un clima de crispació i de divisió de la societat balear que no porta enlloc.

Quin escenari s’obre per a la premsa a les Illes amb la pandèmia sanitària?
Hi ha una crisi que ve de lluny i que pateixen, sobretot, els mitjans de comunicació grans i tradicionals que van estretament lligats al paper. En canvi, des de fa uns anys s’ha obert un nou aparador en el qual els diaris digitals a les Illes que estan a l’alça. És el cas, per exemple, de Crónica Balear, que ha pogut visualitzar-se durant el confinament per intervenir en les rodes de premsa del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb un corresponsal a Madrid. L’escenari és optimista, sobretot per a aquells qui editem en digital.

El Tot Balears també ha crescut en lectors durant la pandèmia?
Sí, hem arribat als 280.000 usuaris únics, segons les dades del mes de maig. És una xifra molt bona i que ens permet consolidar el nostre projecte i, el més important, donar-nos confiança per continuar endavant.