Foto: Ismael Velázquez / Ara Balears
Cristina Ros (Palma, 1964) és la directora de l’Ara Balears des de l’agost passat, càrrec que ja havia ocupat entre 2014 i 2016. Llicenciada en Humanitats i especialitzada en gestió de projectes culturals, ha estat lligada a l’Ara Balears des que es va fundar. Abans d’exercir de nou com a directora del diari, era la presidenta del consell editorial. Té experiència en altres mitjans de comunicació, com ara Última Hora i Diario de Mallorca, i també ha participat en programes i continguts audiovisuals. A Comunicació 21, Ros veu “necessari” que l’Ara Balears continuï consolidant-se com a mitjà de comunicació a les illes.
És la seva segona etapa com a directora de l’Ara Balears després del relleu de Maria Eugènia Quetglas.
Així és. La decisió del canvi va ser empresarial, amb el suport del consell editorial, que és molt ampli i que ens ofereix una mirada més enllà de la mateixa redacció. Era un relleu necessari, i el meu compromís amb el projecte de l’Ara és màxim. Per això me’l vaig agafar amb tota la il·lusió del món, posant una condició.
Quina?
Que fos un lideratge compartit amb un equip format per Maria Llull –anteriorment, cap de redacció de l’Ara Balears– com a subdirectora i Jaume Perelló –un dels fundadors del mitjà– com a coordinador del setmanari. D’aquesta manera, em permet tenir una mirada més assossegada del dia a dia, i pensar molt més en com elaborar les temàtiques, els continguts de collida pròpia.
El relleu en la direcció es va produir a mitjan agost, i l’anterior directora va romandre només 16 mesos al capdavant de la capçalera. Va sorprendre a la redacció?
Ho hauries de preguntar a la redacció. A mi, personalment, no em va sorprendre. Era necessari fer un canvi editorial, que anés més lligat als criteris del manifest fundacional de l’Ara Balears. I en tot cas, no vull valorar la feina d’altres.
Es compleixen vuit mesos del relleu. Què ha aportat vostè en aquest temps?
Hem recuperat les temàtiques que són marca de la casa: l’educació, el medi ambient, la cultura i la llengua. Els mitjans vivim esclavitzats amb el minut a minut, però, en canvi, hem percebut que el lector té més interès pels continguts que són fora de l’agenda. Els continguts propis i de collita pròpia ens singularitzen com a mitjà, i aquesta és una de les prioritats que tenim com a capçalera.
“L’aposta per l’edició en paper els caps de setmana és un model que defensem sense fissures”
L’aposta per editar la capçalera en paper únicament els caps de setmana continua vigent?
Sí, és un model que defensem sense fissures. Durant tota la setmana l’actualitat és en l’edició digital, que acompanya l’edició en paper els caps de setmana en un producte que posa una certa distància de l’actualitat per oferir continguts que puguin fer reflexionar més als lectors.
La llengua catalana és una de les eines estructurals de l’Ara Balears.
Així és. Però l’Ara Balears no és una trinxera de la llengua, ni tenim cap pretensió que ho sigui. La llengua no és el motiu de la nostra existència, sinó que som un mitjà que exemplifica la normalitat. Usem la llengua pròpia del territori, i l’únic que intentem és que la llengua sigui més present arreu, també en els mitjans de comunicació.
Creu que la capçalera que dirigeix ha normalitzat l’ús de la llengua catalana en els mitjans de les Illes, tenint en compte la forta presència del castellà?
Els mitjans de comunicació reflecteixen una societat i un territori. A les Illes Balears hi ha una llengua (de les dues oficials) que està minoritzada. Per llei, el català hauria de tenir visibilitat en tots els àmbits, i no és així. Soc de les que penso que el català té molt recorregut, no s’està morint, però cal normalitzar-lo molt més.
Foto: Isaac Buj / Ara Balears
Qui ha liderat la defensa i l’ús de la llengua catalana en els mitjans ha estat tradicionalment la premsa forana de Mallorca. Com hi lliga l’Ara Balears amb aquest conglomerat de capçaleres locals?
En anys anteriors s’hi van promoure un seguit d’enllaços des del nostre portal. Soc una enamorada de la premsa forana, juguen un paper imprescindible i reconec que hauríem de parar-hi més atenció. Ara bé, no tot passa a Mallorca, hi ha més territori. Des de l’Ara Balears hem fet molt pel periodisme de proximitat.
Els dos diaris de referència a les Illes continuen sent Última Hora i Diario de Mallorca. L’Ara Balears s’ha fet un lloc?
Sí, per descomptat. Més enllà de les xifres, que són bones, hem de mesurar aquest posicionament en l’interès i la repercussió que tenen els continguts que oferim. I en aquest cas, en moltes ocasions, l’Ara Balears ha liderat les Illes.
Posi’m un exemple.
En el moment més crític amb l’educació en l’etapa de Bauzá, vam ser la capçalera de referència per a l’àmbit educatiu amb una defensa de l’educació pública, de qualitat i en català. I en altres àmbits com l’habitatge o el turisme, també.
“El lector té més interès pels continguts que són fora de l’agenda”
Aquest 2023 se celebra el desè aniversari de l’Ara Balears. No tot han estat flors i violes.
Han estat deu anys amb complexitats, ens hem anat adaptant de la millor manera possible al territori. Tenint en compte els recursos de què disposem i la qualitat que oferim, és per estar molt satisfets de la feina feta. I això és mèrit de tots els qui hi han participat, d’un esforç col·lectiu important. Per tot plegat, l’Ara Balears és una capçalera consolidada i necessària per al territori, per la seva mirada a les Illes i també amb la seva visió del món.
Han recuperat els Premis Ara Balears.
Sí, els premis s’havien aturat durant la pandèmia i coincidint amb el desè aniversari creiem que és un bon moment per reprendre’ls. Es tracta del Premi Toni Catany de Cultura, el Premi Bartomeu Picornell d’Educació, el Premi Ara Balears a l’Acció Social i el Premi Ara Balears a la Iniciativa Econòmica. L’acte de lliurament dels premis serà el 27 d’abril al museu Es Baluard.
Què han previst per bufar les espelmes del desè aniversari?
L’any del desè aniversari no inclourà únicament la celebració especial dels Premis Ara Balears, sinó també un conjunt d’actes que aposten per dos dels eixos propis del diari: l’anàlisi de la realitat illenca i la cultura. En aquest sentit, s’organitzaran una sèrie de debats amb experts en diferents àmbits i que estaran completament oberts al públic.
En què consistiran aquestes debats?
Són unes converses que s’organitzaran arreu de les Balears i que permetran posar al dia qüestions de la màxima actualitat vinculades amb el medi ambient, el territori o la cultura. Paral·lelament, s’està treballant per organitzar també un seguit d’actes específicament culturals, en els quals la música jugarà un paper molt destacat. I també oferim importants avantatges per als subscriptors.
Quins?
Després de la ruta guiada del 18 de febrer passat pel passeig del Born, s’ha convocat per al 25 d’abril una experiència guiada a l’hort d’Ecovinyassa. A través del programa Ara Coneixem proposem rutes guiades per pobles i passejades amb història i curiositats. Així, és prevista una excursió a Lloret de Vistalegre (6 de maig) i al museu Es Baluard de Palma (8 de juny).
