Francesca Marí Suñer (Manacor, 1976) és la directora del setmanari Sóller, d’Ediciones Jemma, que pertany al Grup Serra. Tot i fer estudis de Dret, sempre s’ha dedicat al periodisme i a la comunicació. Va treballar a dBalears i El Económico. Actualment és la cap de la part forana d’Última Hora, que combina amb la direcció del setmanari Sóller. A Comunicació 21, Marí explica que el doble repte que té la capçalera per aquest 2023 és l’aposta digital adreçada als joves i la informativa, amb unes eleccions municipals a l’horitzó.

Com aterra al setmanari Sóller?
Tot just abans que arribés la pandèmia, vaig donar-los un cop de mà amb el projecte d’un nou disseny i maquetació del setmanari, que ens va generar més subscriptors. Fruit d’aquesta col·laboració, primer vaig passar a ser directora en funcions, i després ja com a directora.

Quin llegat li va deixar Lluc Garcia, el seu predecessor?
En Lluc ha estat una peça clau per al setmanari, podria dir que fins fa poc temps ell era el setmanari [somriu]. Va ser el cap visible de la capçalera. Sempre he tingut una relació molt estreta, perquè en Lluc també és col·laborador a Última Hora.

137 anys d’història. Quin és el recorregut de la capçalera?
La història centenària de Sóller té tres etapes rellevants. Una primera, a finals del segle XIX, en la qual l’edició de la capçalera va aturar-se temporalment per millorar la impressió. Una segona etapa, que s’allarga fins als anys 70, i es produeix el canvi de propietat, que fins aleshores era dels Marquès com a família fundadora. I una tercera, en la qual s’obre una redacció a Palma i s’arriba a un acord amb el Grup Serra.

Quin paper juga el Grup Serra per a la capçalera?
Té un paper determinant, cabdal. Des que la família Serra va adquirir la capçalera va aportar una estabilitat que es manté fins avui. Comptar amb una marca tan consolidada com el Grup Serra al darrere fa que el projecte es pugui desenvolupar amb moltes garanties.

La direcció sempre l’havia assumida un home: Joan Marquès, Miquel Marquès, Andreu Vivas i Lluc Garcia. Vostè és la primera directora dona. Quin valor té?
No és un cas excepcional del setmanari Sóller, està passant en molts mitjans de comunicació. Però, en el meu cas, diré que Sóller té una directora dona i que no és sollerica [riu]. Això sí que té valor. Tot i que jo lidero un equip de redactors, ells són el múscul del setmanari, perquè trepitgen el carrer i coneixen millor el terreny.

“Tenim la peculiaritat de disposar d’una diàspora de sollerics a l’estranger”

A més de la informació local, quin és el distintiu de Sóller?
La informació de proximitat és l’essència del setmanari. Però també ho és la llengua catalana, un distintiu inequívoc del setmanari Sóller, que sempre s’ha editat en català. Prova d’això és que, a principis del segle passat, l’aposta per la cultura era rellevant amb la secció De l’agre de la terra, que era l’aparador de la majoria d’escriptors i poetes mallorquins en llengua catalana. La cultura és una aposta que es manté.

L’abast geogràfic del setmanari comença i acaba a Sóller?
No, a més de Sóller s’hi sumen altres municipis de la comarca com Deià, Fornalutx i Escorca. I tenim la peculiaritat de disposar d’una diàspora de sollerics a l’estranger, especialment aquells que van emigrar a França i Amèrica. El setmanari és una eina que els permet mantenir el contacte amb el poble.

El setmanari sempre s’havia publicat en dissabte. Des de fa un any i mig ha passat a divendres.
La majoria de setmanaris surten al carrer els divendres, que és el dia que comença el cap de setmana i la gent té més temps per llegir. Una decisió empresarial que ha tingut molt bona acollida entre els lectors.

Com es compagina la informació en les versions digital i en paper?
He d’admetre que l’aposta digital de la capçalera va arribar tard, però va arribar. Comptem amb un portal web i xarxes socials que ens permeten informar a l’instant. Ara bé, els continguts de reflexió són la base de l’edició en paper.

Quins són els reptes que té el setmanari en aquest 2023?
Consolidar l’aposta digital, especialment a les xarxes socials. Ens han de permetre incrementar la visibilitat del setmanari, atraure el públic jove i sumar nous subscriptors, que majoritàriament són d’edat avançada. Pel que fa als continguts, és un any d’eleccions municipals i la informació de proximitat tornarà a tenir més protagonisme que mai.

Sóller és el degà de la premsa forana de Mallorca. Quin valor tenen les publicacions que aglutina l’Associació de Premsa Forana?
Tenen un valor rellevant en el relat de cada poble de l’illa. La premsa forana és la més genuïna, l’autèntica, la del carrer. És la connexió més estreta i directa amb el lector. La premsa forana és viva perquè hi ha una demanda, si no, no existiria.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram