Gabriel Serra (Artà, 1996) és el director de Revista Bellpuig, una capçalera que forma part de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Programador informàtic, creador de continguts digitals i jugador professional de bàsquet, està liderant una nova etapa amb la posada en marxa del portal de la capçalera. Després de 63 anys d’història, Revista Bellpuig fa un salt a l’aparador digital per obrir noves mirades, especialment les més joves. A Comunicació 21, Serra explica la bona acollida que està tenint l’edició digital de Revista Bellpuig.
63 anys de recorregut. Què és avui Revista Bellpuig?
És la revista del poble d’Artà i de la colònia de Sant Pere, és la suma de centenars de persones que han treballat i col·laborat al costat de la revista, i de diferents generacions que l’han rebut i llegit a casa seva. Ha donat veu, i en dona, a centenars de persones, i informa de tot el que passa al nostre poble.
La Revista Bellpuig ha fet el salt al digital. Com ha estat aquest procés?
Som conscients que venim d’una tradició de revista en paper, amb una audiència d’una mitjana d’edat de 60 anys cap amunt. Des de fa uns anys, tenia l’objectiu de posar en marxa una edició digital per adreçar-se a un públic més jove. I això és el què hem fet.
Amb la versió digital, la capçalera guanya immediatesa?
Els mitjans de premsa forana com el nostre no podem competir amb el factor de la immediatesa. La nostra prioritat continua sent la proximitat i, sobretot, l’arrelament. Tot i viure en un territori marcat pel turisme, la demanda d’aquestes notícies de proximitat és molt gran, i té molt mèrit. No som conscients del valor social i cultural que aporten les capçaleres de la premsa forana.
Com s’han adaptat els continguts de les versions paper i digital?
Intentem que els continguts d’un i altre siguin complementaris. En la versió digital hem apostat per oferir nous continguts dirigits a un públic infantil i més jove. Aquells continguts de darrera hora que no han estat inclosos en el paper també passen al digital. Els continguts al paper són textos d’informació, però també té molt pes la reflexió amb els articles d’opinió de col·laboradors, o l’aportació que fa l’escola del poble, que té un espai reservat.
Quina acceptació ha tingut la versió digital en aquestes primeres setmanes?
Molt bona! Millor del que podíem imaginar. Quant a lectors, hi ha molta gent del poble que ens ha felicitat i ens ha dit que era una necessitat, tot i que mai ens ho havia dit abans. Quant a publicitat, els anunciants també ho han agraït. A mesura que passin les setmanes veurem què pot aportar de nou i què caldrà modificar. Les necessitats avui varien molt de pressa.
“No som conscients del valor social i cultural que aporten les capçaleres de la premsa forana”
En la versió paper, la periodicitat ha variat al llarg d’aquests anys.
Hi ha hagut diverses etapes que també s’han vist traduïdes en la periodicitat. Revista Bellpuig ha estat de periodicitat bimensual, mensual i quinzenal. Tenint en compte els pocs recursos humans que tenim, la periodicitat de la revista ha de ser mensual.
La viabilitat passa per enfortir la comunitat de subscriptors?
Tenim una comunitat forta, prop de 600 subscriptors. Editem 600 exemplars; és a dir, que pràcticament només en queden una trentena per vendre. L’objectiu és que la capçalera sigui rendible, que perduri en el temps.
Amb el portal web al sac, quin és l’objectiu de Revista Bellpuig pel 2023?
La prioritat és consolidar el web i seguir creixent en l’àmbit digital. Ha estat un canvi rellevant, que també va lligat al relleu generacional. Hi ha gent que ha estat al peu del canó durant molts anys i ara toca que ho fem uns altres. Renovar-se és necessari, especialment aportant idees noves.
Que la direcció de Revista Bellpuig l’assumeixi un jove de menys de 30 anys simbolitza el relleu generacional que necessiten les capçaleres de la premsa forana?
[Riu] La premsa forana de Mallorca ha de veure la digitalització com una oportunitat per mantenir viva la seva essència. I a més, per apropar-se a un nou públic que ja no consumeix paper, vull pensar que en som tots conscients. I diré més: fins i tot mitjans escrits que aposten per aportar continguts audiovisuals per captar aquest públic nou.
