Foto: Eva Timoner

Itziar Lecea (Ciutadella, Menorca, 1985) és periodista i la coordinadora de la nova revista d’àmbit insular Nua, que edita l’empresa Setmanaris i Revistes (editora d’El Iris), que va presentar-se la setmana passada a Ciutadella. Llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Navarra, va treballar a Warner Bros Entertainment, en mitjans com IB3 i COPE, i com a cap de premsa en una Conselleria del Govern de les Illes Balears. Actualment, Lecea treballa per la capçalera El Iris, a més d’altres projectes corporatius. A Comunicació 21, traça els detalls del nou projecte: Nua, la revista feta íntegrament per dones.

Com sorgeix Nua?
Va ser una proposta de Bep Al·lès i Silve Pons, director i gerent respectivament d’El Iris, aprofitant l’aportació femenina de la redacció. Vaig dir-los que sí, perquè jo gairebé tot el que faig és implicar-me en projectes que van alineats amb els meus valors. Per això, ara és el moment oportú de visualitzar la dona, de reivindicar-la mitjançant Nua.

Com?
És un “aquí som”, clar i contundent, de les empresàries, esportistes, polítiques, cuineres, artistes que fan que la nostra illa avanci cap a una societat més igualitària, inclusiva. En tenim moltes de dones a Menorca que destaquen en els seus àmbits, i ara volem posa’ls-hi cara. Aquesta feina la farem únicament dones, que és un altre dels distintius del projecte.

El nom de la capçalera és una declaració d’intencions.
La tria del nom va crear controvèrsia en la redacció, tot i que coincidíem tots que havia de ser un nom en femení. Però, després de pensar-hi, vam decidir que calia cridar més l’atenció i vam apostar per Nua.

Què simbolitza?
D’una manera metafòrica, volem despullar les personalitats, els projectes d’aquestes dones invisibles, i mostrar els camins que les han duit a ser referents dintre dels seus camps. Volem endinsar-nos a les seves vides professionals perquè, només així, entendrem la meitat del que representa el progrés de la nostra illa.

“Nua està pensada per llegir en calma, per això té sentit editar-la en paper”

Creus que cada cop la dona és menys invisible en la nostra societat?
Sí, hem fet passos rellevants, anem pel bon camí. Cada cop hi ha més dones liderant projectes, associacions i entitats més enllà dels càrrecs institucionals. 20 anys enrere era impensable. Però ara el que cal és que hi hagi referents femenins, aquest és un dels objectius de la revista. Un altre objectiu de Nua és que la revista sigui un espai per explicar aspectes exclusivament femenins, ja que gairebé sempre les capçaleres que ho han fet fins ara s’han tractat des d’una mirada masculina.

Nua també poden llegir-se-la els homes?
Sí, evidentment. Em va agradar molt una reflexió que va fer en Isabel Serrano, de l’AMIC, assegurant que estava satisfeta de veure homes en l’acte de presentació del projecte, i els recomanava llegir Nua perquè els serviria per a conèixer molt millor les dones. La revista Nua defuig dels tics masclistes que s’usen quan es parla de les dones.

En el primer número, la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, pren protagonisme. Aborda, sobretot, la paritat i la conciliació familiar.
Així és, va ser molt íntima. Ella mateixa es va sorprendre que no parléssim de política. Però aquesta és la intenció de Nua, abordar les temàtiques que poden ser comunes a les dones, i des de la mirada d’una presidenta insular, qui explica com van tractar els mitjans de comunicació el seu embaràs sent presidenta, en un capítol de micromasclisme.

Quin?
Li demanaven públicament si seria capaç de ser presidenta, secretària general del partit i mare. I recorda que quan Marc Pons va ser president, secretari general i pare, ningú va demanar-li una cosa semblant ni se li va dedicar cap titular.

Quines seran les temàtiques habituals?
Tracta temàtiques que preocupen a totes les dones i mostrarà diverses personalitats, algunes conegudes i d’altres anònimes, a través de redactores i col·laboradores. Nua vol ser un espai on aquestes mateixes dones trobin un lloc de descans i desconnexió amb elles mateixes.

“A Menorca hi ha molta tradició de llegir en paper, especialment dones d’edat avançada”

Presentar el projecte en el Dia Internacional de la Dona va ser una casualitat?
No va ser precisament per casualitat, sinó per convicció sincera.

La revista s’estendrà únicament per Menorca?
La revista és insular, la mirada és Menorca. Ho exemplifica la fotografia que il·lustra la portada del primer número. La mà i el braç d’una dona amb un tatuatge de l’illa de Menorca. Ara bé, si té prou èxit i demanda en altres territoris, una possibilitat seria eixamplar la mirada per a les Illes Balears.

I la publicació serà exclusivament en paper?
De moment, sí. A Menorca hi ha molta tradició de llegir en paper, especialment dones d’edat avançada, que no tenen l’hàbit de consumir informació en digital.  Nua està pensada per llegir en calma, per això té sentit editar-la en paper. També tenim en compte totes aquelles persones que per edat o per hàbits no consumeix informació en format digital. I volem arribar també a aquest públic.

S’establiran sinergies entre Nua i El Iris?
Sí, és evident, som del mateix grup. Així i tot, la temàtica a Nua és més especialitzada, més reposada que El Iris, on mana l’actualitat. Però, pel que fa a la mirada feminista, El Iris ja té experiència. A bona part de les portades hi apareixen dones.

Nua és una publicació més a Menorca. Quina és la situació actual dels mitjans de comunicació a l’illa?
Hi ha una manca de pluralitat informativa, avui, a Menorca. Malauradament, Última Hora va haver d’abaixar la persiana, em va saber molt de greu. Actualment només hi ha una sola capçalera, el diari Menorca. Ara bé, hi ha revistes d’àmbit més local que tenen el seu pes, i és rellevant.