Jaume Martorell (Montuïri, Mallorca, 1952) és el director de la revista Bona Pau de Montuïri, una capçalera que forma part de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca i que compleix 70 anys de recorregut. Assistent de banca de professió, sempre ha estat vinculat a Bona Pau (la revista i ell van néixer pràcticament al mateix moment). El 2017 va agafar el relleu en la direcció a Nofre Arbona, el primer director i fundador de la revista. A Comunicació 21, Martorell vol allargar la tradició d’un mitjà proper com és Bona Pau adaptant-lo a la nova realitat digital.

70 anys d’història i només dos directors. Aquesta dada és molt rellevant.
Ho és pel mestratge de Nofre Arbona, qui va ser director de la revista durant 46 anys. Ell ha estat un mestre d’escola vocacional, actualment té 97 anys i és el veí de Montuïri de més edat. Només un problema a la vista va impedir que Arbona continués al capdavant de la direcció de la revista.

Vostè va recollir el testimoni.
Sí, quan em vaig jubilar vaig agafar l’encàrrec de ser director de la revista, tot i que sempre hi he estat vinculat, especialment pel meu pare, qui va ser un dels primers col·laboradors de la revista. Ell va publicar-hi moltes entrevistes, a mi també m’agradava fer-ho. L’any 2011, l’antic director em va convidar a seguir el llegat del pare, i a més de fer entrevistes, vaig ajudar Arbona en l’elaboració de la revista.

Què simbolitza Nofre Arbona per a Bona Pau i Montuïri?
És un símbol per a Montuïri. Arbona no només va impulsar la revista Bona Pau, sinó que també va ser un dels fundadors de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. En plena dictadura franquista, Nofre Arbona no va exercir oficialment de director per les vicissituds del règim, i no va ser fins al 1978 que, amb l’arribada de la democràcia, va ser oficialment el director. Tot i que durant el franquisme va haver-hi un altre nom a la direcció, Arbona és qui s’encarregava de tot. Des del primer número mai ha fallat a l’hora de sortir al carrer.

I què simbolitza Bona Pau per a Montuïri?
La revista del poble, tothom la té damunt de la taula de casa. És una revista que la gent espera per poder-la llegir. Montuïri és un poble dispersat, i això genera més dificultats comunicativament parlant. La revista ha tingut sempre una doble funció: d’una banda, comunicativa, apropant l’actualitat a veïns i veïnes; i de l’altra, educativa, ja que va ser una eina per a molta gent gran que no havia tingut l’oportunitat d’anar escola i aprendre a llegir i escriure.

“Properament Bona Pau comptarà amb un portal web”

Bona Pau va ser als inicis un full parroquial.
Sí, Bona Pau va ser una capçalera que formava part del bisbat i els seus fundadors s’integraven a Joves d’Acció Catòlica. Més endavant, es va integrar a l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Fa cinc anys es va produir un canvi important: forma part de l’Associació Bona Pau Montuïri.

A més d’aquest canvi rellevant, què ha aportat vostè com a director de la capçalera?
Hi ha més col·laboradors (més d’una vintena, alguns de més joves), i la revista ha passat a publicar-se íntegrament en color. També hem ampliat el nombre de pàgines (de 42 a 58 o 62 pàgines). Tot i els canvis, hi ha més necessitats.

Com s’està adaptant Bona Pau a la revolució digital i tecnològica?
Coincidint amb la pandèmia, la revista va incorporar el format digital, sense que el paper perdés força. Però a Montuïri és molt rellevant el format paper, perquè som un poble on vivim majoritàriament gent gran. Actualment només disposem d’una pàgina a Facebook, però properament la capçalera comptarà amb un portal web, si tot va bé serà l’any vinent. Però hem de tenir en compte que és una tasca totalment altruista.

La revista s’ha mantingut durant 70 anys gràcies a l’altruisme del poble de Montuïri.
Així és, aquí ningú ha cobrat mai. Per això vull donar les gràcies als col·laboradors, que són la part fonamental de la revista. Com també un grup de dones que cada mes s’encarreguen de repartir la revista per les cases, això és molt important.

Els subscriptors també deuen ser rellevants per mantenir viu el projecte.
Sí, indiscutiblement. Actualment comptem amb més de 650 subscriptors. Fem un tiratge de 700 exemplars mensuals, perquè hi ha lectors que prefereixen comprar la revista cada mes.

Quins serien els reptes per mantenir viva Bona Pau?
La prioritat és continuar informant, cada cop millor. I sent un actiu i una eina imprescindible per al poble. També cal fer una aposta digital, amb presència a internet amb l’adaptació de la capçalera de paper. D’aquesta manera podem aconseguir un altre repte: apropar-nos als més joves.

“Actualment més de 50 anys de la revista es poden consultar a cop de clic gràcies a un procés de digitalització”

Com veu vostè la salut actual de la premsa forana de Mallorca?
Ho veig complicat. Moltes de les publicacions han desaparegut i d’altres han passat a ser digitals. Els costos de producció i la digitalització han fet mal a uns i han generat noves oportunitats a d’altres. Així i tot, la mirada de proximitat de la premsa forana de Mallorca manté el seu valor, té prestigi i està molt ben considerada.

Més enllà del vessant comunicatiu, des de Bona Pau promouen un concurs literari.
Fa més de 30 anys que promovem un concurs de conte curt i, amb el nom de Quaderns montuïrers, editem uns llibrets que versen normalment sobre la vida de persones o fets ocorreguts a Montuïri. Fa tres setmanes vam presentar el quadern Rafel Ribas Miralles (1902-1936). Pilot d’aviació, de l’historiador Guillem Mas.

El colofó del 70è aniversari ha estat un nou procés de digitalització de la capçalera.
Així és, s’han digitalitzat tots els números des de 1952 fins a 2005 (fins a 663 articles), gràcies a una subvenció de la Universitat de les Illes Balears. La digitalització ha estat possible gràcies a la tasca del president de l’Associació Bona Pau, Guillem Mas; el cap de projectes documentals de la UIB, Miquel Pastor, i el cap de digitalització i preservació digital de la UIB, Eduard del Valle. Aquest procés s’ha completat amb el que es va fer anteriorment i, així, actualment més de 50 anys de la revista es poden consultar a cop de clic.