La Revista Bellpuig d’Artà i la Colònia de Sant Pere es troba entre les cinc capçaleres de més antiguitat de la premsa de la part forana de l’illa de Mallorca. L’any passat va sumar 60 anys de recorregut i acaba de publicar el número 1.050.
“Alguna vegada la capçalera ha estat a l’UCI, però podem dir amb orgull que fa més de 60 anys que la Revista Bellpuig surt al carrer. És una responsabilitat compartida”, assegura el director Tomeu Caldentey a Comunicació 21.
La publicació l’edita la Fundació Revista Bellpuig i forma part de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Sent una de les capçaleres de referència, Caldentey considera que “el valor de la Revista Bellpuig és l’estima i la proximitat amb el territori”.
En paper i en blanc i negre
De periodicitat quinzenal, la capçalera va ser mensual durant les primeres dues dècades (de 1960 a 1981). Des d’aleshores, suma més d’una vintena de números cada any.
Té una mitjana de 58 pàgines en blanc i negre –la portada, la contraportada i les pàgines centrals de publicitat, a color– i té un cost de 2,30 euros. “Que la revista sigui íntegrament a color no és una opció que tinguem sobre la taula”, diu Caldentey. Una de les pàgines més agraïdes és la contraportada: “hi col·loquem una fotografia antiga que agrada molt als lectors”, subratlla.
“Intentem ser una revista oberta a tothom, independent i amb una particularitat: la defensa de la cultura i la llengua catalanes. Pel que fa als continguts, posem l’accent en l’actualitat, la història i l’oferta cultural”, destaca Caldentey. La Revista Bellpuig compta amb més de 500 subscriptors que “refermen la continuïtat del projecte”.
Relleu generacional del mitjà
Caldentey (Artà, 1987) és director de la capçalera des de fa 6 anys. Ho compagina amb la ràdio municipal d’Artà. És tècnic superior de realització d’audiovisuals i espectacles i anteriorment va treballar a IB3, TVE Balears i uns anys a TVE a Madrid. “La capçalera necessitava un relleu generacional, i vaig posar-m’hi encantat. Ara bufen temps de canvis amb l’entrada de gent jove a la Fundació”, assegura.
Durant aquests anys, la capçalera compta amb perfils a Twitter i Facebook, però té l’assignatura pendent de fer el salt definitiu a l’espai digital. El director subratlla que “estem estudiant la possibilitat de comptar amb un web que ens aproparia als més joves. Però no puc assegurar que sigui aquest any”.
Mentrestant, els subscriptors i lectors de la Revista Bellpuig seguiran gaudint del paper. “Majoritàriament prefereixen llegir la capçalera tocant el paper”, recorda. La revista també es distribueix per a subscriptors de Barcelona, Madrid i… Badajoz.
