Marta Sanpas (Palma, 1988) és periodista del departament d’esports d’IB3 Ràdio. Graduada en Periodisme al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG) de Mallorca, ha treballat a Ràdio Calvià abans de fer-se un lloc a IB3 Ràdio. Fa un parell de setmanes es va convertir en la primera periodista dona a fer una transmissió del RCD Mallorca, de Primera Divisió masculina. A Comunicació 21, Sanpas reivindica el periodisme de proximitat que representa la ràdio i la televisió pública balear.

Xerres pels quatre costats.
[Somriu] Soc molt xerraire, sí! Per això que el periodisme i la comunicació encaixa perfectament amb mi, és totalment vocacional. Quan era molt més petita volia ser astronauta, però quan vaig posar-hi seny, tenia clar que la professió a la qual volia dedicar-me era la de periodista.

I especialment, dedicada al periodisme esportiu.
Els esports sempre m’han agradat, vaig jugar a tennis quan era més jove. I tinc una gran influència, la del meu pare, qui és un gran seguidor del RCD Mallorca i un apassionat al futbol. Ell és qui va saber transmetre aquesta estima cap a l’esport.

Aquest mes d’abril vas convertir-te en la primera periodista dona a fer una transmissió del RCD Mallorca, de Primera Divisió masculina. Quin significat li dones?
Ha sigut molt especial per a mi, perquè sent de Mallorca i del Mallorca sempre somies un dia en narrar un partit de LaLiga. Però aquest cop ha estat una carambola, ja que Toni Fuster –qui habitualment narra els partits– es troba de baixa, i el segon a bord, Miki Tous, era de vacances. Així i tot, tant de bo que una dona que narri un partit d’homes no sigui notícia ni tingui la repercussió a les xarxes socials com ha generat el meu cas.

No era la primera vegada que narraves un partit de futbol.
No, i ara! A IB3 Ràdio la temporada passada narrava el futbol femení, en aquest cas el Collorense, de la Segona Divisió espanyola. Aquesta temporada narro els partits de l’Atlètic Balears, de la Primera RFEF (l’antiga Segona Nacional B). Sempre dic als meus companys que és més complex narrar un partit de futbol femení d’aquestes categories que de LaLiga, ja que el ritme és molt més lent i hi ha moltes més interrupcions.

“Els mallorquins tenim una identitat molt forta, IB3 és qui millor ens representa”

Ets una especialista del futbol femení balear. Quin seguiment s’està fent de les tres jugadores mallorquines –Patri Guijarro, Mariona Caldentey i Cata Coll– des d’IB3 Ràdio?
Se’n fa molt seguiment, però no només fem seguiment del Barça, sinó també de Maitane i Virginia Torrecilla, dues jugadores formades al Collerense que són a l’Atlètic de Madrid. Ens fan sentir molt orgulloses, tot i que malauradament vius amb una mica de tristor la fuga del talent mallorquí a altres equips. Tant de bo hi hagi un equip potent femení balear d’aquí un temps.

IB3 Ràdio continua sumant oients. En la darrera onada de l’EGM comptabilitza una audiència de 42.000 oients diaris. Quina lectura en fas?
Aquest increment d’oients ens il·lusiona a seguir fent ràdio pública. A vegades tenim la sensació que no hi ha ningú a l’altra banda, però no és així. Els mallorquins tenim una identitat molt forta, IB3 és qui millor ens representa.

Sempre has fet ràdio, és el mitjà amb el qual et sents més còmode?
Sí, la ràdio m’apassiona i li tinc una estima molt especial, a diferència de la premsa escrita, que no em crida gens. Vaig tenir l’oportunitat a la televisió amb Movistar la temporada 2019-2020, però la pandèmia ho va enviar tot en orris, ja que es va aturar la competició. I per acabar-ho d’adobar, a final de temporada el RCD Mallorca va acabar baixant a Segona Divisió.

Et va quedar una espina clavada?
Sí, perquè vaig treballar molt a gust durant sis mesos fent entrevistes als jugadors a peu de camp i en un canal que és un altaveu molt gran. No sé si hi haurà una altra oportunitat en televisió, però a la ràdio soc molt feliç.

Tens algun referent periodístic?
Per les narracions esportives, sí. El tinc ben a prop, és en Toni Fuster, d’IB3 Ràdio [riu]. I ho és perquè és amb qui sempre he crescut escoltant els partits del RCD Mallorca. M’agrada, sobretot, perquè transmet aquest sentiment d’arrelament mallorquí tan nostre. Però hi ha altres veus femenines, com María Escario quan era petita, i Danae Boronat, ara que ja soc més gran.

Tens la sensació que algun dia Mallorca se’t farà petita professionalment?
[Somriu] Vaig viure set anys a Madrid, però quan vaig tornar a casa vaig dir-me a mi mateixa que no marxaria mai més. Em sento molt feliç ara mateix a IB3 Ràdio, però si es presenta una oportunitat professional atractiva, hi donaria dues voltes.