Regina Cortès (Palma, 1981) és la directora i presentadora de No venim amb manual, una proposta d’IB3 Ràdio per a joves, adolescents i famílies que acaba de complir deu anys. El programa ha cobert un espai a la ràdio pública balear amb continguts i temes sobre criança i famílies. Cortés és graduada en Llengua i Literatura Espanyoles, amb un Màster en Formació del Professorat en l’Especialitat de Llengua i Literatura Catalana i Castellana, i ha treballat en la investigació lingüística en l’àmbit del desenvolupament de la competència pragmàtica en nens i adolescents amb trastorn de l’espectre autista. La seva trajectòria professional ha estat lligada al món del periodisme, on ha exercit com a coordinadora de secció a El Mundo / El Día de Baleares i altres publicacions escrites, a més de ser productora, directora o presentadora de diferents espais radiofònics i televisius en emissores locals i a IB3.
Com arribeu als deu anys del No venim amb manual?
Ara mateix estam molt contents i fins i tot una mica eufòrics després de la celebració d’aquest aniversari, que ens ha permès reunir molts dels participants del programa i poder revisar la nostra evolució, a més de recordar els millors moments i animar-nos a fer un poc de festa, que sempre ens agrada.
Vau celebrar el desè aniversari sobre l’escenari. Com va ser aquella celebració?
El nostre objectiu era fer un homenatge als infants, joves i famílies que han participat durant aquests anys, i també als especialistes que col·laboren de manera habitual amb nosaltres. Evidentment, no podíem reunir tothom, però vàrem omplir el Teatre Mar i Terra de Palma i molts dels assistents varen participar en una celebració on hi va haver una mica de tot.
Què vols dir amb què hi va haver una mica de tot?
Doncs que vàrem poder escoltar el que ha suposat per a nins i joves créixer fent ràdio, per als adults tornar a convertir-se en nins, i també hi va haver espai per a l’espectacle i la imaginació.
Quines temàtiques tracta el programa? Ha evolucionat al llarg dels anys?
No venim amb manual combina els espais destinats a donar eines de criança i educació als pares, sempre des d’un to pràctic i realista, amb continguts divulgatius i lúdics en què les famílies es converteixen en protagonistes. Tots hem anat creixent al llarg del programa: els infants, els adolescents i les seves famílies han millorat la seva expressió i han après a escoltar les altres generacions, i els professionals i els especialistes que formem el programa hem anat aprenent a crear continguts que fomentin la participació i la inclusió i que siguin útils per a les persones que escolten.
“No venim amb manual és important per oferir una informació clara sobre estils de criança i d’educació”
Quan dediqueu el programa als més petits i quan el dediqueu als joves i adolescents, canvia molt la preparació?
Una particularitat del programa és que unim diverses generacions en un mateix espai, de manera que, de vegades, els més grans han de baixar el nivell i els més petits també tenen el repte de participar amb al·lots més grans. Quan fem continguts específics per a nins o adolescents sí que adaptem tant la temàtica com el to o la durada de l’espai.
Per parlar de segons quins temes us acompanyeu d’experts en la matèria, què creus que aporten al programa?
Tenim diversos especialistes en educació, criança, noves tecnologies o salut que participen tant de forma individual com en tertúlies. Creiem que és una bona forma que es posin els uns en la pell dels altres, i també és important abordar els temes no només des de la perspectiva de l’expert, sinó també escoltant la veu de pares, nins i adolescents. D’altra banda, comptam amb especialistes en disciplines diverses, des d’arqueologia fins a cinema o astronomia, que ofereixen tallers didàctics i lúdics per a oients i participants.
Heu tingut casos de tertulians que quan van començar amb vosaltres eren petits i han crescut i ara són adolescents. Què opineu sobre aquests casos?
La veritat és que és impressionant veure la seva evolució al llarg del temps, no només per com s’expressen o com controlen el mitjà radiofònic, sinó també per com han après a debatre de forma constructiva, per la seva habilitat per improvisar i per abordar qualsevol temàtica, i, especialment, per les ganes de continuar participant malgrat el pas dels anys.
Per a tots aquells que no sàpiguen com és el programa, com el definiries? Quins diries que són els trets d’identitat del programa?
Per una banda, proporciona eines de criança i educació per a les famílies, abordant temes actuals i intentant aprofundir-hi, però sempre des d’una forma senzilla i propera. I de l’altra, és un espai per aprendre jugant, mitjançant entrevistes, tallers i altres propostes, i per donar veu a nins i adolescents.
Per què creus que és important tenir a la ràdio pública un programa d’aquest tipus?
És important que una ràdio pública ofereixi informació útil i veraç a les famílies. Els pares d’ara tenen moltíssima informació al seu abast, tanta que de vegades és difícil destriar quina és la fiable. D’altra banda, les generacions actuals de pares s’esforcen molt perquè volen educar d’una manera diferent de la que varen ser educats, però fer-ho sense referents els fa caure en incoherències. Un programa com aquest és important per oferir una informació clara i intentar evitar malinterpretacions d’estils de criança i d’educació.
Què has après al llarg dels anys fent aquest programa?
És difícil resumir-ho en unes línies. He après molt tant a nivell personal, coneixent tantes persones tan diferents i d’edats tan diverses, i també a nivell professional, perquè treballar amb nins i adolescents requereix fer-ho a un altre ritme i amb molta cura. A més, les informacions que ens han anat oferint al llarg de tants anys els especialistes han suposat un aprenentatge constant i, personalment, m’han animat a anar ampliant la meva formació en el terreny de l’educació i de la diversitat.
“Treballar amb nins i adolescents requereix fer-ho a un altre ritme i amb molta cura”
Com han canviat els infants i joves?
No noto gaires diferències pel que fa al caràcter ni la manera de pensar dels nins de fa deu anys respecte als d’ara. Si el tema els estimula, continuen participant amb entusiasme, i en arribar l’adolescència, molts es mostren més tímids, d’altres canvien d’interessos, i d’altres es reafirmen com a futurs locutors.
De cara als pares, com els ajuda un programa com aquest?
Durant la gala d’aniversari, una de les preguntes que se’ls va fer va ser què els havia aportat la ràdio, i molts varen contestar que havia estat un espai per compartir temps amb els fills i per parlar obertament de temes que potser no haurien abordat en altres contextos. En el cas dels pares oients, el programa dona l’oportunitat de poder escoltar altres pares amb les mateixes preocupacions, a especialistes que donen resposta a aquestes inquietuds reals, i també a nins i joves que donen la seva opinió i moltes vegades ajuden a trencar estereotips. No podem oblidar la part lúdica, com espais ‘retro’, tallers, escape rooms i tota mena d’activitats perquè pares i fills puguin compartir junts una estona d’oci.
Després de 10 anys, quins reptes es presenten per a l’equip de No venim amb manual?
Haver estat 10 anys emetent el programa, fins i tot durant l’etapa de la pandèmia, en què tots els infants varen haver d’aprendre a participar-hi per telèfon, ja ha estat tot un repte. El que ens agradaria ara és poder seguir emetent continguts útils per a les famílies, continuar comptant amb tanta participació com fins ara i aprendre cada setmana per anar afegint nous capítols al manual.
