Toni Fuster Aparicio (Palma, 1971) és la veu dels partits del RCD Mallorca a IB3 Ràdio des de fa 17 anys. Apassionat de l’esport i la ràdio des de ben jove, abans d’aterrar a IB3 Ràdio va treballar a Ràdio Popular de Mallorca, Ràdio Balear –com a cap d’esports–, La Voz de Baleares, RNE i Som Ràdio, a més de Telenova i Canal 4. Tot i l’àmplia oferta que tenen els aficionats del RCD Mallorca, la veu de Fuster és la més influent. A Comunicació 21, el locutor mallorquí reivindica el periodisme esportiu fet des de la fórmula del contrast d’informació.

Has passat pràcticament tota una vida lligada a la ràdio i al RCD Mallorca.
Sí, tant la ràdio com el Mallorca formen part de mi. Tot i que fa anys que soc la veu principal de les transmissions del primer equip a IB3 Ràdio, he fet tot els papers de l’auca: des del futbol base fins a ser a peu de camp.

Has tingut algun referent al llarg de la teva carrera radiofònica?
La meva referència és la ràdio que escoltava quan només tenia 12 anys. M’agradava escoltar Miquel Bosch, un locutor mallorquí que narrava els partits del Mallorca per a la Cadena COPE. Vaig tenir la sort de treballar-hi, em va ajudar a créixer i va ser tot un referent per a mi.

Amb els anys t’has convertit en una de les veus per excel·lència dels partits del RCD Mallorca.
Crec que sí, la majoria d’aficionats del RCD Mallorca segueixen els partits del seu equip a través d’IB3. Oferim una transmissió molt participativa amb els aficionats mitjançant WhatsApp i Twitter. Ens escriuen i ens expliquen les seves impressions. Alguns altres s’apropen fins a la nostra posició a l’estadi. Quan el RCD Mallorca juga lluny de Son Moix –ara se’n diu Visit Mallorca Estadi– és quan tenim més audiència.

Tot i que l’oferta i la competència cada cop és més forta.
Sí, especialment des que el RCD Mallorca va posar en marxa una ràdio pròpia integrada en els mitjans de comunicació del club. Així i tot, IB3 Ràdio té una llarga tradició amb l’esport balear i, especialment, amb l’equip de referència del futbol d’elit.

Quin valor té el fet que la transmissió sigui en mallorquí?
No tindria cap sentit que la ràdio pública de les Balears utilitzés una llengua que no fos la nostra, per això sempre hem emprat el mallorquí.

En la teva fonoteca, quins són els tres moments més especials que has explicat als oients d’IB3 Ràdio?
El primer i el més especial va ser l’ascens a Primera Divisió contra el Deportivo de la Corunya, amb el gol d’Abdón Prats a Son Moix, ara fa dues temporades. El segon, també d’un altre ascens que es va produir fora dels terrenys de joc a Santa Cruz de Tenerife. Van ser dues hores de ràdio en directe des del carrer, amb els jugadors celebrant l’ascens el dia abans de jugar el partit contra el Tenerife. I el tercer, la transmissió de la final de Copa del Rei entre el Reial Madrid i el FC Barcelona a Mestalla amb la victòria dels blancs amb un gol de Cristiano Ronaldo.

“La majoria de periodistes estan aferrats a les xarxes socials com a simples administratius. I l’audiència ha acabat aferrada a les xarxes”

Quin és el paper que juga IB3 Ràdio en matèria esportiva?
A IB3 Ràdio apostem per l’esport de proximitat. Fem seguiment de tots els clubs i les modalitats esportives que es juguen a les Balears, però també d’aquells qui competeixen en l’àmbit estatal i juguen fora de les illes. Darrerament hem fet una aposta clara i decidida per l’esport femení, ja que durant molts anys hem estat molt injustos.

L’aposta per l’esport femení és un nou ingredient en el periodisme esportiu. Tu que ets de la vella escola, què ha canviat més?
Ha canviat d’ençà de l’arribada de la digitalització. El periodisme esportiu ha canviat, l’hem d’intentar salvar entre tots. Hem de tenir periodistes que facin bons programes, que no oblidin la investigació, que facin bones locucions i que hi posin emoció. Que la gent pugui gaudir d’una bona retransmissió i que sigui participativa.

La figura del periodista s’ha devaluat amb l’aparició de les xarxes socials?
Avui tothom es veu capaç de fer de periodista, i encara més si l’especialització és en l’àmbit d’esports. Tothom en sap de futbol! [riu] Només cal fer-se un nom a les xarxes i tenir molts seguidors. Avui les xarxes socials s’han convertit en l’espai de buscar notícies. Ara bé, jo soc dels qui vam fer la mili en el periodisme: agafar telèfons, remenar agendes o trepitjar una redacció.

En això ha canviat la professió?
Ara les redaccions són espais administratius, no pots aixecar-hi la veu pràcticament, només hi ha silenci. La majoria de periodistes estan aferrats a les xarxes socials com a simples administratius. I l’audiència ha acabat aferrada a les xarxes.

Una de les xarxes que amenacen la ràdio convencional és Twitch. IB3 Ràdio pujarà al carro?
De moment, no està previst. Ara bé, IB3 està a tot arreu i segurament també farà el salt a Twitch. El món avança molt de pressa i, malgrat que siguem periodistes de carrer, ens haurem d’habituar a tot el que és modern que arriba ara. Els joves ens passaran per sobre i no queda més remei que adaptar-nos a les noves tecnologies. Has d’estar-hi present. Però més enllà de les xarxes socials, en l’àmbit del periodisme esportiu hi ha un abans i un després amb la protecció que fan els clubs dels seus jugadors.

Creus que la bunquerització dels clubs ha perjudicat seriosament el periodisme?
Sí, perquè el protagonista ha de ser el jugador, i cada cop aquesta veu la sentim menys. Per contrarestar-ho, les ràdios omplen espais de tertúlia amb comentaristes que són exjugadors o exàrbitres, però no ve a ser el mateix. Així es fa bullir l’olla, però els aficionats a qui volen escoltar de veritat és als protagonistes. Aquí hi hem perdut tots, especialment el periodisme.

I es pot recuperar?
És pràcticament impossible, perquè els clubs cada cop estan més sotmesos als criteris que marca LaLiga. És com els horaris dels partits, és un negoci que s’estén arreu del món, i s’adapten a les franges horàries de l’Àsia o els Estats Units perquè genera més seguiment. Al final, qui hi guanya és el futbol del sofà. El futbol familiar, el d’anar tots junts al camp s’ha perdut. Com a mínim, el consol que ens queda és que hi ha molts aficionats que miren el futbol a través de la televisió i l’escolten per la ràdio al mateix temps.