Victòria Morell Salom (Palma, 1986) és la directora del projecte Nude. El porno i l’anatomia del poder, que s’ha estrenat a IB3 en format documental de televisió i pòdcast, i a partir del qual es vol mostrar l’impacte de la pornografia en els joves i els qui en són usuaris. Produïda per Espaitemps, és una proposta realista i innovadora on es posa a sobre de la taula un tema polèmic i sovint poc tractat. La seva directora, formada en periodisme i ciències polítiques, ha liderat produccions per a 3Cat, RTVE i IB3, i el 2022 va estrenar el seu primer llargmetratge, Petricor. A més, és professora de cinema documental a la Universitat Ramon Llull i membre del Consell de la Cultura de les Illes Balears. A Comunicació 21, explica els detalls del projecte, la intenció amb què s’ha fet i el recorregut que podria tenir.
Com s’ha cuinat el projecte Nude?
Ha estat un projecte llarg, perquè el 2019 vaig dirigir el documental Prostitució i tracte: qüestió de poder, on vaig entrevistar investigadors i professionals que començaven a alertar sobre la manera en què la pornografia estava educant els més joves. El porno encara no es mencionava en els mitjans, però sí que hi havia investigadors que parlaven sobre les dones que exercien la prostitució, les quals rebien nois joves que els demanaven pràctiques que havien vist en vídeos pornogràfics. A partir d’aquell moment vaig començar a entendre que no n’hi havia prou amb denunciar l’explotació sexual al carrer, sinó que també era necessari obrir un espai de debat social sobre pornografia.
Per què era necessari aquest espai?
Perquè la pornografia no és només un producte de consum privat, sinó que és una pedagogia cultural que modela les relacions i la forma d’entendre la sexualitat de moltes persones. Així, vaig presentar aquest projecte a IB3 i em van proposar fer-lo en format televisiu com a documental i en pòdcast per a la ràdio.
Com varia Nude en un format o en un altre?
El documental aporta la potència de la imatge, mentre que el pòdcast permet una escolta més íntima i aporta més testimonis, que són uns 25 en total. La versió pòdcast s’ha ampliat respecte dels temes que es tracten al documental.
“És important que IB3 impulsi el projecte Nude, perquè no només té la missió d’entretenir, sinó de servir a la societat i visibilitzar problemes per oferir alternatives”
Nude s’adreça a un públic en concret?
Crec que el projecte està pensat per a un públic ampli, perquè la pornografia ens afecta a tots independentment del gènere, el sexe, la raça o la orientació sexual. Per això, vaig intentar fer un projecte amb un llenguatge fàcil d’entendre i que expliqui la gran quantitat de dades que s’hi donen.
Participen testimonis de perfils molt diferents, era la teva intenció?
Sí, i en el pòdcast n’hi ha encara més. Vaig trobar important que també hi hagués veus de l’àmbit sociosanitari i de l’ensenyament, i tot plegat fa que aconseguim un relat coral de veus que es complementen entre elles.
El procés de rodatge ha estat dur?
Sí, ho ha estat, perquè ha implicat submergir-me en moltes pàgines pornogràfiques i veure, constantment, com es repeteixen escenes de violència i cosificació de les dones. Com a dona, visualitzar aquestes pàgines pornogràfiques em va generar molta angoixa i vaig estar exposada a un contingut molt agressiu, i treballar amb testimonis tan íntims ha estat impactant, perquè són relats que remouen. Però ha estat un rodatge molt enriquidor, perquè hem comptat amb veus expertes en l’àmbit estatal i autonòmic, i ha confirmat que era un projecte necessari que havíem de fer per obrir un debat que la societat no podia posposar més.
Quant de temps t’ha portat enllestir Nude?
La veritat és que el més difícil és tenir el mapa amb tota la informació i ordenar-la. El procés ha estat de dos anys, perquè implica fer trobades amb els experts, entrevistar-te amb ells, documentar-te, fer un guió i rodar-lo.
El 2019 es començava a alertar sobre el perill de la pornografia, però darrerament sembla que aquesta veu ha crescut i segueixen havent-hi veus que ho expliquen. Ets optimista quant a la conscienciació que es fa sobre aquest tema?
Quant a les conseqüències del consum de pornografia, es comencen a conèixer ara, perquè els nens la comencen a rebre a partir dels 8 anys i modelen les seves relacions i el seu imaginari eròtic a partir d’ella. Traslladar això a la salut mental provoca ansietat, depressions i addicció, mentre que de cara a la societat vivim en una etapa de pornificació; la pornografia impregna la publicitat, la música i les xarxes socials. Dit això, començar a alertar sobre aquests perills fa que se n’hagi començat a parlar.
I creus que és suficient?
Penso que encara no hi ha consciència, però de mica en mica se’n parla, ja no és invisible com passava fa uns anys.
Parlant sobre Nude, deies que calia desestigmatitzar. A què et referies?
No em referia a legitimar la pornografia, sinó a trencar el silenci i a parlar-ne sense prejudicis des d’un lloc crític, perquè si es fa amb vergonya no podrem parlar amb els joves i donar una formació completa i amb eines.
“No n’hi havia prou amb denunciar l’explotació sexual al carrer, sinó que també era necessari obrir un espai de debat social sobre pornografia”
Quina ha estat la rebuda per part de l’audiència?
Quan estàs molt submergida en un projecte, hi ha poques coses que t’impressionin. Però hi ha moltes persones que m’han escrit donant-me les gràcies per difondre aquest material. La veritat és que el feedback és molt positiu i m’han arribat molts missatges de sorpresa en saber que això encara està passant.
A la societat encara li sorprèn el que passa en aquest món?
Sí, i crec que és perquè, tot i que vivim en una societat que normalitza el consum de moltes coses, seguim evitant mirar de cara allò que se’ns mostra. Sabem que la pornografia existeix, però no ens aturem ni a mirar els seus continguts ni a parlar sobre ella. Per això, quan posem el debat sobre la taula, hi ha molta gent que se sorprèn. I passa una cosa curiosa, perquè els qui van créixer en les dècades dels 60, els 70 i els 80 no van rebre una educació sexoafectiva des de la pornografia, tot i que sí que existia i tenia més limitacions. Els nens d’ara no en tenen tantes, de limitacions.
Què suposa que una cadena com IB3 doni veu a aquest contingut?
Crec que és important que sigui una televisió pública qui impulsi aquest projecte, perquè no només té la missió d’entretenir, sinó de servir a la societat i visibilitzar problemes per oferir alternatives. Nude és un projecte híbrid i això demostra que els mitjans públics poden innovar i explorar noves formes d’explicar i narrar històries a diferents públics, reforçant el seu paper com a espai de referència cultural i educatiu.
Fotos: cedides
Andreu Buenafuente: “Tenia la sensació que no tornaria a fer televisió de primer nivell”
