Julian Assange ha tornat aquest dimecres a Austràlia després de 12 anys tancat. El fundador de WikiLeaks ha aterrat a Canberra procedent de les veïnes illes Marianes del Nord, on hores abans havia comparegut davant d’un tribunal federal dels Estats Units per formalitzar l’acord de culpabilitat pactat amb el Departament de Justícia, pel qual dilluns va sortir en llibertat.

A la pista d’aterratge s’ha retrobat amb la seva dona i advocada, Stella Assange, i el seu pare, John Shipton. Posteriorment, en una roda de premsa en un hotel de la capital d’Austràlia, Stella Assange ha explicat que l’activista necessita “temps” per recuperar-se i “acostumar-se a la llibertat” després de 12 anys de tancament, els darrers cinc en una presó de màxima seguretat. Per això, ha demanat “espai i privacitat” abans que l’activista decideixi pronunciar-se públicament.

Un precedent perillós per al periodisme

Stella Assange ha apuntat que les autoritats dels EUA van acceptar el pacte quan es va complicar la petició d’extradició al Regne Unit. Segons l’advocada, d’aquesta manera han volgut evitar que el fundador de WikiLeaks pogués al·legar en un tribunal el seu dret a la lliure expressió. “Aquest cas és un atac contra el periodisme, contra el dret de la ciutadania a saber”, denunciat. “En Julian no hauria d’haver passat cap dia a la presó, però avui és un dia de celebració, perquè és en llibertat”, ha reblat.

La dona d’Assange espera que periodistes, editors i mitjans s’adonin del “perill” d’un cas que ha aconseguit una condemna per “recopilar notícies i publicar informació que era certa, que el públic mereixia saber”. “Aquest precedent es pot fer servir ara i serà utilitzat en el futur contra la resta de la premsa”, ha alertat. Davant d’aquesta situació, ha instat a treballar per reformar la Llei d’espionatge.

Per la seva part, el Departament de Justícia dels EUA ha assenyalat en un comunicat que, en la vista d’aquest dimecres, Julian Assange ha admès “el seu paper en la conspiració per violar la Llei d’espionatge”, i ha estat condemnat a 62 mesos de presó, que han quedat coberts pel temps que ha restat empresonat a Anglaterra mentre esperava la possible extradició.

12 anys tancat

Les autoritats dels Estats Units acusaven Julian Assange de 17 delictes contra la Llei d’espionatge i la seguretat nacional i un per frau i abús informàtic, pel seu paper en obtenir i publicar documents militars i diplomàtics secrets el 2010.

La filtració de WikiLeaks, batejada com a Cablegate, va treure a la llum 251.000 documents del Departament d’Estat dels EUA que destapaven “casos de corrupció, escàndols diplomàtics i afers d’espionatge a escala internacional”.

Assange es va refugiar al Regne Unit, on el 2012 l’ambaixada de l’Equador a Londres li va concedir asil polític. S’hi va estar set anys refugiat, fins que el nou govern equatorià li va retirar l’asil i va ser detingut per la policia britànica.

Des de 2019, l’activista ha estat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, en una cel·la de 2 x 3 metres i aïllat 23 hores al dia, mentre la seva defensa pledejava per evitar l’extradició reclamada per les autoritats dels EUA.

El pacte amb el Departament de Justícia s’ha formalitzat a Sapian, a les illes Marianes del Nord, territori d’Oceània associat als Estats Units, per estar a prop d’Austràlia i perquè Assange es negava a trepitjar el continent nord-americà.

181
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram