
Amb tot, els autors adverteixen que, malgrat la major part dels seus impulsors no es guia per un interès econòmic, l’escassetat de recursos que generen podria comprometre la seva sostenibilitat a llarg termini.
L’estudi també indica que al voltant del 70% d’aquests mitjans es considera una fórmula de participació en la vida de la comunitat, i la meitat es veu com a periodisme local i l’altra meitat com a fórmula d’activisme ciutadà.
La major part dels ingressos d’aquests mitjans procedeixen de la publicitat, malgrat són molt escassos: el 12% dels enquestat diu obtenir menys de 100 lliures al mes (uns 126 euros) i el 13% més de 500 lliures (630 euros).
Així doncs, la major part dels que treballen en aquest tipus de mitjans ho fan a temps parcial (un 57% hi dedica fins a deu hores a la setmana), i només una minoria s’hi dedica a temps complet (l’11% hi treballa més de 40 hores setmanals).
Els àmbits temàtics dels mitjans hiperlocals de l’estudi van des de les informació de la vida cultural i ciutadana i dels esdeveniments de la comunitat, fins a la informació i el seguiment de les administracions locals.
Font: DigiMedios


