El Consell de Ministres ha aprovat l’Avantprojecte de llei orgànica reguladora del dret al secret dels professionals de la informació i dels prestadors de serveis de mitjans de comunicació, una històrica i recurrent reivindicació del sector.
El text desenvolupa per primer cop una protecció legal específica per al secret professional del periodisme. De fet, l’article 20 de la Constitució Espanyola estableix que es regularà per llei el secret professional, però des de 1978 no s’ha fet.
L’objectiu és garantir la protecció de la confidencialitat de les fonts. El Govern recalca que la iniciativa forma part de la seva pretensió “d’enfortir la transparència, la pluralitat i la independència en l’ecosistema informatiu”.
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha subratllat que aquesta llei “blinda un dret fonamental que protegeix als que informen, i contribueix a una major qualitat del debat públic”. Segons Bolaños, amb aquesta normativa “s’enforteix la llibertat de premsa i es reforça la democràcia”.
El text contempla excepcions prèvia autorització judicial
L’Avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres regula el dret dels professionals de la informació a no revelar la identitat de les seves fonts ni qualsevol dada que pugui portar a la seva identificació, així com a rebutjar l’entrega de materials periodístics o dispositius que puguin comprometre aquesta confidencialitat.
Així mateix, es prohibeix la instal·lació de programes informàtics de vigilància intrusiva, excepte en supòsits excepcionals ordenats per jutjats i tribunals.
El text estableix que només es podrà autoritzar la pràctica de diligències que afectin el secret professional en supòsits com “l’existència d’un dany greu i imminent per a la vida o la integritat de les persones, o un risc per a la seguretat nacional o els fonaments del sistema constitucional”.
En tots els casos, les mesures haurien de ser autoritzades per un jutge “amb motivació suficient i amb subjecció a criteris de necessitat, proporcionalitat i excepcionalitat”.
El projecte de normativa també regula específicament els casos en què es podria autoritzar la instal·lació de programes de vigilància informàtica, limitant-los a investigacions sobre “delictes d’especial gravetat”, amb penes superiors a tres o cinc anys, i subjecte a “revisió periòdica”.
La protecció abasta periodistes, mitjans i entorn professional i personal
L’Avantprojecte de llei reconeix com a titulars del dret al secret professional tant els periodistes i els mitjans de comunicació com les persones del seu entorn professional o personal que puguin conèixer la identitat de les fonts. La norma recull expressament que qualsevol intervenció judicial que afecti el secret professional “s’ha de sotmetre a control previ, rigorós i efectiu, evitant mesures desproporcionades o invasives”.
Alhora, l’Avantprojecte introdueix reformes puntuals en la Llei d’enjudiciament criminal i en la Llei d’enjudiciament civil perquè els periodistes es puguin acollir al secret professional quan declarin com a testimonis.
El Projecte de llei d’informació classificada contempla la desclassificació automàtica de secrets oficials
