Entrevista amb Francesc J. Fàbregas, actual president de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Ara que es troba a l’equador del seu tercer mandat, és un bon moment per fer balanç de la trajectòria de l’entitat i analitzar l’estat actual dels mitjans de comunicació local catalans.
Què fa que l’ACPC sigui avui el punt de referència imprescindible per a la premsa de proximitat?
Som l’entitat més antiga del sector, amb més de 45 anys d’història. Des de la nostra creació, als anys 80, hem treballat per ajudar els nostres editors, evidenciar la nostra potència col·lectiva i obtenir el reconeixement que ens mereixem de les institucions, tant públiques com privades.
La força de l’ACPC rau, sobretot, en la capacitat de teixir una xarxa de complicitats. Som molt més que una entitat sectorial: som la veu col·lectiva d’un periodisme que batega amb el territori, que entén la proximitat no com una limitació geogràfica, sinó com una actitud ètica davant la informació. Durant dècades, la premsa local ha estat el relat viu de la Catalunya real: la que treballa, la que parla, la que celebra, la que pateix. L’ACPC ha sabut projectar aquesta essència, reivindicant que la informació de proximitat és un pilar de la democràcia i no un subgènere del periodisme.
Avui, en una època de sobreinformació i d’algoritmes que tendeixen a uniformitzar la mirada, des de Premsa Comarcal continuem defensant un model de periodisme arrelat al territori. Les nostres capçaleres no han renunciat mai a la seva raó de ser: servir la ciutadania des del quilòmetre zero de la veritat.
Quins són els grans eixos que mouen l’associació en l’actualitat?
Ens movem entorn de tres grans eixos: la dignitat, la transformació i l’arrelament. Dignitat, perquè la premsa local fa una tasca insubstituïble de servei públic, sovint sense el reconeixement econòmic ni institucional que li correspon. Per tant, nosaltres reivindiquem que informar des de la proximitat no és un gènere menor, sinó un acte de democràcia quotidiana: perquè les capçaleres de l’ACPC són les que expliquen allò que passa a peu de carrer i, sense elles, moltes comunitats quedarien en silenci.
Transformació, perquè sabem que el futur passa per la innovació, per la digitalització i per la professionalització de les capçaleres. Però volem que aquesta transformació no signifiqui perdre la seva essència. No volem mitjans locals “formatats” com si fossin franquícies informatives, sinó projectes periodístics crítics i compromesos amb la seva gent.
I arrelament, perquè la premsa local és el teixit nerviós del país. Quan una capçalera local tanca, no desapareix només un mitjà: desapareixen una veu i una mirada. Per això, l’ACPC treballa no només per defensar els drets dels editors, sinó per garantir que Catalunya mantingui viu el seu ecosistema comunicatiu local, que és únic.
“Estem treballant per impulsar futurs projectes que aportin valor al sector”
Com valores l’estat dels mitjans comarcals i locals a Catalunya?
Els nostres mitjans viuen un bon moment, tots units som el primer mitjà del país, hem augmentat el share en 0,4 punts respecte a l’any anterior. Val a dir que la premsa comarcal té 721.000 lectors diaris, malgrat no tenir presència directa a grans ciutats com Barcelona i Tarragona.
A més, som els que estem al territori cobrint la informació més propera. Som els primers a cobrir la notícia quan es produeix una emergència, perquè estem en el lloc on es produeix. Tenim infinitat d’exemples: l’inici de la pandèmia a Igualada o, més recentment, amb els incendis de Paüls o la Segarra.
I les institucions públiques perceben aquest paper?
Estem agraïts pels seus ajuts, però considerem que encara no rebem el que ens pertoca tant com a associació com per les nostres publicacions associades. Les subvencions actuals serveixen, en molts casos, només per garantir la supervivència, no per enfortir ni fer créixer els mitjans locals. És cert que, sense aquests ajuts, moltes capçaleres no podrien continuar. I cal fer-se una pregunta clara: què seria del nostre país sense la premsa comarcal? Moltes realitats quedarien invisibilitzades, i la ciutadania perdria una eina fonamental d’informació i cohesió territorial.
Què ens pots explicar sobre iniciatives com la Plataforma d’Intercanvi o els Premis Premsa Comarcal?
El propòsit principal de l’ACPC és defensar els interessos dels nostres associats i oferir-los suport en tot allò que necessitin. Amb aquesta vocació, vam crear la Plataforma d’Intercanvi amb l’objectiu de generar sinergies, fomentar la col·laboració entre editors i enfortir conjuntament la premsa del territori. De fet, estem treballant per impulsar futurs projectes que aportin valor al conjunt del sector i que esperem presentar més endavant.
Pel que fa als Premis Premsa Comarcal, que convoquem anualment, tenen com a finalitat fer valdre la nostra marca col·lectiva i reconèixer la tasca de les més de 160 capçaleres associades. També tenim els Premis a la Solidaritat, adreçats a estudiants d’arreu del país, amb els quals volem apropar els joves al territori i al món de les iniciatives socials a través de l’elaboració de reportatges. Procurem oferir-los eines per practicar un periodisme rigorós, compromès i contrastat.
Quins reptes haurà d’afrontar l’ACPC i les seves publicacions els anys vinents?
Els reptes que tenim al davant són majúsculs. La premsa local viu un moment de transició profund: ha superat dècades de precarietat amb vocació, però ara necessita sostenibilitat real, reconeixement institucional i una aposta clara per part de la societat i de les administracions.
El primer gran repte per a l’ACPC és assegurar la viabilitat econòmica de les capçaleres locals sense renunciar a la seva independència. Són l’únic espai informatiu on encara es pot practicar un periodisme rigorós i compromès amb la comunitat. Però per mantenir-lo cal que el suport públic –tant econòmic com normatiu– entengui que la premsa local no és subsidiària del sistema mediàtic.
El segon repte és la transformació digital amb sentit. No es tracta només de tenir un web o unes xarxes actives, sinó d’aconseguir que el relat local es traslladi amb autenticitat als nous formats i audiències. Necessitem inversió en formació, en innovació i en talent jove, però també preservar la memòria col·lectiva que els arxius i redaccions han construït al llarg de dècades.
Pel que fa a la feminització dins les publicacions associades, ens en sentim especialment orgullosos: un percentatge elevat de les publicacions estan liderades per dones. Un bon exemple és la junta de l’ACPC: de les 13 persones que en formem part, set són dones i sis som homes. Tot i que encara queda camí per recórrer.
“En un món marcat per la desinformació, la premsa comarcal serà una eina clau per garantir informació veraç i de qualitat”
I el futur?
L’afrontem amb esperança i determinació. Fa anys que es diu que el paper està en decadència, però nosaltres estem més vius que mai: cada any les nostres publicacions creixen i continuen arribant a tot el territori on són presents. Tot i el tancament de quioscos, les capçaleres continuen sent accessibles, perquè sempre troben la manera d’arribar-hi.
D’altra banda, m’imagino una ACPC més forta, més articulada i més influent en l’espai comunicatiu català. Una associació capaç de ser referència tant per a les institucions com per a les universitats i els professionals joves. Ens cal un relleu generacional ben treballat dins els nostres mitjans. Hem de seduir el talent jove –periodistes, dissenyadors, gestors de continguts, comunicadors locals– i demostrar-los que la premsa de proximitat no és un destí secundari, sinó un laboratori viu de periodisme compromès i transformador.
Per tant, encara hi ha camí per recórrer, però tenim una convicció clara: en un món marcat per la desinformació i la postveritat, la premsa comarcal serà una eina clau per garantir informació veraç i de qualitat.
Entrevista publicada al número d’hivern 2026 de la revista Comunicació 21.
