De Catalunya a arreu del món passant per Colòmbia. Aquest és el camí professional d’Elisabet Cortiles (Barcelona, 1984), qui des de fa dues temporades presenta el programa Origen Catalunya, de TV3. Apassionada per viatjar, la periodista barcelonina ha tornat a casa sense perdre de vista Sud-amèrica, on va renéixer professionalment després d’haver fet carrera a Barça TV, 8tv, COM Ràdio i Ràdio L’Hospitalet. A Comunicació 21 ens posem a la maleta de Cortiles per reviure les més de 20 ciutats que ha trepitjat en la segona temporada d’Origen Catalunya, que va acabar l’1 de setembre.

L’1 de setembre va acabar la segona temporada d’Origen Catalunya. Què n’ha tret de compartir experiències amb ambaixadors del país arreu del món?
M’ha sorprès com els catalans han estat i són pioners en molts àmbits dels mercats internacionals. El programa té dos objectius: veure la quantitat de productes fets a Catalunya que s’exporten a l’estranger i, alhora, quina incidència tenen entre la gent anònima que cada dia els consumeix arreu del món. En aquesta segona temporada hem pogut veure com els productes s’han adaptat a la perfecció al país d’acollida. Hem pogut comprovar com s’arrela entre els consumidors que viuen a milers de quilòmetres de Catalunya.

Quins productes fets a la terra ha pogut degustar lluny de casa?
Des de la pintura en esprai d’una empresa del Bages a la tonyina roja fins a l’oli d’oliva de Siurana. Productes de qualitat que confirmen que els catalans tenim una capacitat exportadora molt gran. I és molt gratificant veure com empreses familiars petites de Vilafranca del Penedès o de l’Ametlla de Mar s’acaben convertint en pioneres en el seu sector. Crec que aquest tret exportador reforça l’ADN català i els productes reforcen el valor que té Catalunya arreu del món.

En els darrers anys, la tensió política també ha generat boicots als mercats. Com ha afectat a la venda dels productes catalans?
El món no hi entén de boicots i sap detectar a la perfecció els productes de qualitat, un fet diferencial a Catalunya. En la primera temporada, l’únic fet rellevant que vam viure van ser les conseqüències de l’1-O. El rodatge de la primera temporada va ser durant aquella època i, anessis en taxi o quan entrevistàvem algun alt directiu de qualsevol empresa, tothom feia al·lusió als fets de l’1 d’octubre de 2017. Va ser molt emocionant comprovar com aquells fets havien transcendit més enllà de Catalunya.

Pel que fa al programa, què ha canviat d’una temporada a l’altra?
La primera temporada vam posar en relleu les iniciatives d’empreses privades que destaquen per la riquesa gastronòmica i rural catalana; i en aquesta segona temporada les Denominacions d’Origen (DO) d’oli o de vi i seguint l’exportació de productes amb Denominació d’Origen Protegida (SOP) i Indicació Geogràfica Protegida (IGP). En aquest sentit, hem fet un pas endavant donant més força al producte fet a Catalunya que no pas a l’empresa que ho exporta a l’estranger.
El programa tindrà continuïtat i ja hi ha data d’inici de gravació de la tercera temporada?
Sí, serà el novembre vinent.

Vostè va tornar a casa després de viure i treballar quatre anys a Sud-amèrica. Què la va empènyer a marxar?
Perquè a Catalunya no hi havia feina… Primer, Hondures, i després, Colòmbia a Caracol Televisión i com a corresponsal de RAC1; va ser una etapa apassionant com a reportera. Quan vius i treballes a l’estranger t’adones que hi ha vida més enllà de TV3. I animo els joves llicenciats en periodisme a què experimentin arreu del món, perquè la recompensa és molt gran. És un gran enriquiment en tots els àmbits.

Quan era jove pensava el mateix?
En la meva època, la gran aspiració laboral en el món del periodisme a Catalunya era TV3 i Catalunya Ràdio. Des que vaig treballar a l’estranger, la meva mentalitat ha canviat molt i t’adones que el món té moltes més oportunitats. Els mitjans públics a Catalunya estan vivint un relleu generacional d’aquells qui han tingut el privilegi de treballar-hi durant molts anys de forma estable.

Per tant, tornarà a marxar?
Ho decidirà la feina! Ara mateix treballo com a corresponsal a Europa per a Caracol Televisión. Però la meva parella i jo estem supeditats als projectes que puguin sorgir i la maleta per a noves propostes sempre la tenim a punt. Si he de tornar a Colòmbia, ho faré. Soc una persona que ja he comprovat què vol dir viure i treballar lluny de casa. I molt conscient que cada cop més en el món del periodisme és més difícil que s’acabi convertint en una feina estable.

A nivell personal, que li va aportar l’experiència viscuda a Sud-amèrica?
Quan vius a l’estranger, curiosament, el lligam amb el teu país d’origen creix de forma exponencial. Per això, en el cas de Catalunya, s’entén que hi hagi una xarxa d’entitats i casals a l’exterior tan fortes que tinguin un paper rellevant per fer entendre què és Catalunya en tots els àmbits. I és emocionant trobar un sol producte català en qualsevol supermercat.

Queda molt llunyana l’Elisabet que presentava informatius a 8tv i Barça TV?
Com a mínim era molt més jove! Aquella Elisabet estava molt encasellada en ser presentadora, i ara no només presento, sinó que tinc més funcions de l’auca. Ara bé, considero que queda més lluny la forma de fer periodisme tenint en compte que va ser una època en què van coincidir dos factors que han agitat la manera que fins aleshores enteníem el periodisme: la crisi econòmica i la revolució tecnològica. Ara mateix, un sol professional o dues o tres persones poden fer un programa sencer de televisió o un portal web. L’Origen Catalunya el fem quatre persones i només dues viatgem! Ara no és estrany, però fa deu anys era impensable.

Diuen els experts que el concepte de la televisió convencional s’està esgotant. La gent jove consumeix productes a YouTube i queda cada cop més al marge de la programació televisiva. Com a presentadora, li inquieta?
Jo em considero de la fornada d’antics periodistes, d’aquells que dominen el format de la televisió convencional i no pas el del format que aposten els més joves. Em fa por no tenir la capacitat d’adaptar-me als nous formats. Ara bé, tot i que ja fa anys que sona la cançó que el present ja és a les noves plataformes i que la televisió convencional s’està morint, crec que té un llarg recorregut. Aquest camí te’l garanteixen els teleespectadors que tenen entre 40 i 50 anys, que són la franja dels qui encara consumeixen la televisió convencional. El que sí que crec és que ens hem d’adaptar en la manera que servim els continguts, perquè s’han creat dos llenguatges audiovisuals diferents: un per a la televisió convencional i un altre pel que es consumeix per internet. Qui sàpiga oferir els continguts adequats per a les diferents franges d’edat hi tindrà molt a guanyar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram