Foto: Maria Cerezuela
Enric Font (Granollers, 1985) presenta Ja tardes, l’afterwork de RAC105, des de fa gairebé tres anys. Abans d’incorporar-se a RAC105, Font va ser la veu durant 12 anys de diferents emissores musicals, entre les quals Máxima FM, Los40 Classic, Los40 Urban i Los40 Dance, on va dirigir el programa matinal i va crear una comunitat fidel i nombrosa d’oients. A Comunicació 21, Font posa en valor el que genera la ràdio convencional als oients: proximitat, entreteniment i companyonia.
Ser locutor de ràdio ha estat vocacional?
A casa meva sempre s’ha escoltat molt la ràdio. Des que era jove que m’agrada escoltar música i també la ràdio, jo volia dedicar-m’hi. Ara, abans que ser locutor de ràdio jo volia ser discjòquei, que precisament és el camí invers que fan la gran majoria. Els locutors de ràdio quan tenen un nom fan bolos com a discjòqueis.
Quan comences a experimentar amb la ràdio?
M’arriba tard, als 18 anys. Curiosament, després d’un accident de moto en el qual em vaig trencar les dues cames. Durant un parell d’anys vaig estar a casa, en cadira de rodes, gairebé sense poder fer res. Va ser en aquell moment que vaig fer el meu primer tastet de ràdio en línia. I així és com vaig començar.
Com combines ser discjòquei i locutor de ràdio?
Soc un camaleònic! [somriu] De dilluns a divendres soc a RAC105 i els caps de setmana és el moment per fer de discjòquei. Actualment, no estic com a resident en cap discoteca, però participo en festivals i festes majors de Catalunya. He tingut la sort de punxar moltíssim. Ho he fet en moltes discoteques, també d’arreu d’Espanya, sobretot quan treballava a Máxima FM recorríem molts festivals de música.
El teu aprenentatge professional com a locutor va ser a diverses emissores del Grupo Prisa (des de Máxima FM a Los40 (Classic, Urban i Dance). Què recordes d’aquella experiència?
Tinc molts bons records. Jo vaig entrar a Prisa com a tècnic de la Cadena SER. Un any després em vaig incorporar a Máxima FM. Va ser una etapa en la qual vaig posar el meu propi segell en els diferents programes que vaig presentar. En l’última etapa vaig deixar els mòrnings per la tarda fent un programa més de radiofórmula.
“Ernest Codina és un fenomen, té carisma i el seu programa és molt potent. El meu repte no és presentar els mòrnings de RAC105”
Fins que arriba la proposta de RAC105. Què et va convèncer de la proposta de RAC105?
Jo era molt feliç a Prisa, portava molts anys, gaudia d’una estabilitat laboral i amb els companys em portava (encara ara) molt bé. La decisió va ser molt complicada. El que em va convèncer va ser la proposta de liderar el programa de tardes de RAC105 i, sobretot, perquè em van donar llibertat per fer i desfer a la meva manera.
Quin va ser l’encàrrec que et dona la direcció?
RAC105 volia renovar l’oferta de les tardes. L’encàrrec era retornar la veu als oients de l’emissora amb un programa totalment interactiu, especialment posant èmfasi en les peticions musicals dels oients i fent participar els oients al màxim.
Després de tants anys a Prisa, com va ser l’adaptació a can Godó?
[Somriu] Les primeres setmanes vaig començar amb molta empenta en comparació amb el que s’oferia abans amb l’Arnau Mulet, que era molt més pausat. Poc a poc vaig anar baixant revolucions i, actualment, ja he pujat més la intensitat. Tinc la sort que l’audiència ja s’hi ha acostumat i tot va sobre rodes.
Foto: Maria Cerezuela
Què aporta Ja tardes a RAC105?
L’essència del programa són els oients! Són ells qui fan el programa. Més enllà de les peticions musicals, jo llanço una temàtica i són ells els qui m’expliquen les seves pròpies històries. Per guanyar un premi, hi posen molt d’enginy. Entre tots hem construït una petita comunitat a les tardes que ens ho passem d’allò més bé.
Aquesta comunitat es va traduir, en el darrer EGM, en 98.000 oients. És el rècord absolut de la franja de tarda a RAC105, amb un augment d’un 63% respecte de l’anterior. Què suposa?
Un maldecap per al pròxim EGM! [riu]. També és un repte per intentar fer-ho millor. Ara bé, tradicionalment, el primer EGM de la temporada sempre ha estat molt bo.
Ets d’aquells que la nit abans de conèixer els EGM et costa dormir?
Diria que no soc l’únic [riu] Pensa que jo vinc de Prisa i no ens detallaven l’audiència hora a hora; en canvi, a RAC105, sí. La pressió per les audiències és inevitable, ara bé, si treballes a gust, ets competent i els oients responen és el que compta.
“Les ràdios musicals haurien d’apostar molt més per la franja de la tarda, com ha fet RAC105”
Amb poc més de tres anys t’has convertit en una veu de referència a RAC105. A mitjà i llarg termini, rellevaries Ernest Codina als mòrnings de RAC105?
Avui el meu repte no és presentar els mòrnings de RAC105. L’Ernest és un fenomen, té carisma i el seu programa és molt potent. Jo soc feliç fent el que faig. Amb el Ja tardes m’ho passo bé i l’audiència respon. Això és tot el que ara mateix necessito.
Si la proposta de rellevar Codina t’arribés des de la direcció de la ràdio, l’acceptaries?
Si fos així, el primer que faria és trucar l’Ernest. “Estàs segur de marxar, tio?”, li preguntaria. Si es donés aquesta circumstància, sí que ho acceptaria, per descomptat, tenint en compte que jo m’encarrego de la versió estiuenca del Matina, Codina. Però, repeteixo: soc molt feliç al Ja tardes.
Has presentat programes en ràdios musicals al matí i a la tarda. Quines diferències hi trobes?
D’entrada, els mòrnings són programes que lideren professionals molt bons. El presentador té un paper rellevant, al costat d’un equip que aporta altres continguts. Els programes de tarda (o afterworks), en canvi, es cuinen més amb els oients, amb la diferència que el presentador ho fa pràcticament tot sol. He de dir que des de fa un temps compto amb un jove en pràctiques que em treu molta feina de sobre.
Foto: Maria Cerezuela
A la franja de tarda, l’audiència és més receptiva a l’hora de participar en concursos i enviar àudios de WhatsApp que no pas als matins, que potser van més de cara a la feina o la universitat?
Amb l’experiència dels mòrnings que he fet, hi havia la mateixa interacció i el mateix bon rotllo. Al Matina, Codina hi ha molt bon rotllo i molta participació dels oients. Les ganes de participar de l’audiència són les mateixes, no hi veig diferències.
Creus que les ràdios musicals haurien d’apostar molt més per la franja de tarda?
Sí, és evident. La ràdio als matins té molta força, prova d’això és que els programes estrella de les ràdios musicals són en aquesta franja. Ara bé, a la tarda també hi ha molta gent que té ganes de passar una bona estona amb la companyia de la ràdio. Crec que les ràdios musicals haurien d’apostar molt més per la franja de la tarda, com ha fet RAC105. Té moltes possibilitats i necessita més recursos.
En el mòrning de RAC105 es visibilitzen molt les sinergies entre RAC1 i RAC105 amb la presència de Mònica Usart i Albert Pedrol amb les informacions del temps i dels esports. Per què no passa tant a la tarda?
Sí que hi ha sinergies, sí. Recordo les dues primeres temporades del Ja tardes que comptava amb Guillem Estadella, però ara té més feina amb Els teloners [somriu]. Tinc molt feeling. Hi ha molts dels professionals de RAC1 –com Toni Clapés o els Òscars– que em diuen que escolten el Ja tardes. Excepcionalment un dia vam aparèixer en directe al Versió RAC1 quan érem en directe al Cabró Rock.
“La intel·ligència artificial no genera proximitat, ni caliu ni t’acompanya com ho fa la ràdio convencional”
En una entrevista a Comunicació 21, el coordinador de RAC105, Albert Buscarons, assegurava que “hi ha una manca de veus femenines a RAC105”. Com s’explica?
És així, falta una veu femenina, sí. Però no sé quin és el motiu. Sense anar més lluny, quan jo treballava a Prisa hi havia un parell de veus femenines d’un total de deu locutors. Per tant, no és una cosa que passi només a RAC105, sinó que és generalitzat a les ràdios musicals. També t’he de dir que en l’àmbit dels discjòqueis està canviant i cada cop hi ha més presència femenina, i me n’alegro.
La pregunta del milió: com es pot competir amb el Grup Flaix?
Treballant molt i passant-nos-ho bé. I que això es transmeti de portes enfora, que l’audiència connecti amb el que fem. La competència real és Spotify.
La majoria de ràdios convencionals estan buscant eines per captar l’audiència més jove. Spotify és l’eina que ha allunyat els joves de les ràdios musicals?
Quan jo era més jove, si volies estar al dia de novetats musicals, havies d’escoltar la ràdio. Ara ja no és així. Si la gent jove només vol música té Spotify. Per això, les ràdios musicals tenen la recepta per combatre Spotify: fer participar activament l’audiència.
De quina manera?
Quan combines música i entreteniment fent participar l’audiència i converteixes el programa en un xou és quan poses en valor la ràdio musical. Si hi ha una cosa que m’agrada del Ja tardes és la interacció que hi ha entre pares, mares i fills. Cada cop hi ha oients més joves que es contagien de l’energia que dona el programa i que troben en la ràdio musical una eina d’acompanyament i diversió. I té molt valor, perquè res d’això ho ofereix Spotify.
Foto: Maria Cerezuela
Spotify no és l’única amenaça. També hi ha la intel·ligència artificial. T’imagines una programació de ràdio feta amb IA?
Sí que és possible que això passi algun dia, o potser ja hi ha algun cas. Ara bé, una ràdio feta a partir d’intel·ligència artificial ni és el futur ni crec que tinguera èxit. La intel·ligència artificial no genera proximitat, ni caliu ni t’acompanya com ho fa la ràdio convencional.
Hi ha hagut locutors a RAC105 com Vador Lladó i Llucià Ferrer que van fer el salt a la televisió després d’anys sent les veus de la ràdio. El teu futur professional el veus lligat sempre en la recepta de la ràdio musical?
Sincerament m’hi veig molts anys fent el que faig avui. Soc introvertit i tímid. Per tant, a televisió em cohibiria segur. La ràdio em permet llançar-me en cada moment perquè la veu i el to són la teva arma, no pas la imatge.
Així i tot, la ràdio s’encamina cada cop més a fer-la més audiovisual.
Així és. A vegades fem alguna píndola amb imatges per les xarxes socials. He de reconèixer que des que soc locutor de RAC105 soc més visible a ulls de l’audiència, ara em reconeixen més pel carrer. Quan vaig a comprar al mercat de Cardedeu, la gent em comenta el programa. És una situació que em xoca, no hi estava acostumat [somriu]. Però m’agrada interactuar amb els oients.
