Foto: À Punt
Gustavo Clemente (València, 1983) és el presentador del programa ContrÀpunt, una de les noves apostes del curs 2025-2025 a À Punt Ràdio. Llicenciat en Periodisme per la Universitat de València i amb un màster en Periodisme d’Investigació i Reporterisme, va rebre el Premi Periodista de l’Any de la Comunitat Valenciana el 2023. A més, des de fa tres anys és professor associat de Periodisme a la Universitat de València. A Comunicació 21, dona detalls del nou programa i repassa la màgia de la ràdio, la relació que estableix amb els oients i defensa l’ofici.
Com ha estat l’estrena del programa ContrÀpunt?
Hem pogut reunir diferents veus d’un alt nivell intel·lectual i del món acadèmic i científic per parlar de molts temes, i tinc la sensació que serà un programa útil. L’acollida per part dels oients ha estat bona, i és que ens han agraït l’alt nivell de les intervencions, per tant hem entès que existeix eixa necessitat d’escoltar veus didàctiques i és la lliçó més positiva que ens deixa.
Què suposa que els oients us hagin donat aquest feedback tan positiu?
Per mi els oients són la finalitat en tant que hi oferim el nostre treball diàriament. Sempre pense en qui tinc al davant, ja siga des d’un programa de ràdio, en una classe o en una peça periodística, i vore que hi ha gent amb esperit crític i amb una alta exigència en la ràdio que escolten que coincideixen a destacar el bon nivell del programa és reconfortant i ens obligarà a mantenir el nivell d’autoexigència sense caure en el populisme o altres fórmules.
Et referies a això quan parlaves d’un programa útil?
Sí, i a lluitar per tenir els millors protagonistes i les veus que més sàpiguen de cada tema. Per tant, la tasca de producció és una de les claus del programa.
“Volem que els valencians i les valencianes senten que ContrÀPunt té ànima i s’hi identifiquen”
Quines altres claus ha de tenir ContrÀpunt?
Ha de ser un programa que vibre amb l’actualitat i amb el qual els valencians i les valencianes senten que el programa té ànima i s’hi identifiquen. Que vibren al compàs del que passa en l’actualitat i que els oients tinguen la percepció que, si al llarg del dia ha passat alguna cosa interessant, el programa no en quedarà al marge.
El programa és de 20 a 23 h, com voleu arribar als oients a aquesta hora del dia?
El pas de les hores permet agafar una perspectiva més calmada de les notícies que han anat succeint, així que no és tant la novetat que contem, sinó la interpretació i l’enfocament que en fem. Podrem donar més claus que al matí o al migdia, perquè hi haurem posat més pausa.
La franja de la nit és un dels pilars en una programació radiofònica?
Sí, tot i que amb els pòdcast, l’escolta és diferent. Però a mi, que m’he criat amb la ràdio tradicional, m’agrada el ritual de posar la ràdio a una hora determinada. Els programes a certa hora de la nit són referència i penso que és un bon horari per a la reflexió. En definitiva, m’agrada imaginar que existeixen els oients que busquen un programa a una hora determinada perquè és estimulant per a ells, així que pretenc satisfer la seva curiositat i que concloguen el dia de la millor manera amb una ràdio que els aporte coses interessants.
Foto: À Punt
Empatitzes molt amb els oients que escolten els teus programes?
Sí, sempre he establert una relació d’igual a igual amb ells, perquè puc percebre la força de cada missatge que m’arriba i el valor intel·lectual que done als comentaris que em fan, siguen elogis o crítiques, acostume a agafar-los com a benzina per a millorar. Crec que l’oient percep eixe respecte intel·lectual que li dono, perquè no vull ferir la seva sensibilitat o els seus gustos. En definitiva, tracte de tendir ponts entre nosaltres.
Tornes a la informació general després de passar per la informació esportiva, però segueixes en la franja de nit. Hi ha algun moment del dia en què t’agradi, especialment, fer ràdio?
Seria dels que tracte de fer-me meu qualsevol programa, siga la matèria que siga, i pretenc fer-ho d’una manera que agrade i que interesse. Com a oient, m’interessa qualsevol temàtica, però no tinc una predilecció per cap en especial, tot és transversal en mi i intente transmetre-ho amb la màxima passió. És cert que l’esport és una font de vida permanent i ha estat molt bonic dedicar-m’hi i ser un vincle entre els oients i els protagonistes.
Podràs traspassar aquesta passió de l’esport a la informació general?
Ho intentaré, perquè és un terreny a voltes més àrid, però com que les matèries que tractarem són variades, sempre busco l’oportunitat de contar una bona història rere l’actualitat. Potser no serà tan fàcil com en àmbits com l’esportiu, però l’encís que té ContrÀpunt és trobar eixes històries, serà un repte diari.
“M’agrada imaginar que existeixen els oients que busquen un programa a una hora determinada perquè és estimulant per a ells”
Ets dels que creu en la màgia de la ràdio?
Sí [somriu], perquè és una màgia que ens sorprèn, fins i tot als que hi creiem. No és una màgia buscada, sinó que arriba a tu en el moment clau i t’inspira per generar moments de complicitat amb un col·laborador o per trobar la millor música per a una determinada ocasió. Segueixo obert a seguir creient en ella.
En aquest nou camí t’acompanyen Lucía Pastor i Rubén Dempere. Què suposa tenir-los a prop?
Els dos han sigut companys meus a la redacció d’esports, va ser el meu desig que estiguen amb mi, i la direcció ha facilitat que puguen estar-hi. Són grans companys i periodistes, són gent amb qui t’aniries a qualsevol aventura, així que seran molt importants. Anirem descobrint els seus rols i configurant-los a mesura que passen els programes, ens podran donar un ventall amplíssim d’oportunitats, perquè tenen una gran capacitat de treball i és un luxe.
Com es presenta la tardor en clau informativa al País Valencià?
La política valenciana està en la corda fluixa, tots els partits polítics passen per un moment d’inestabilitat i cal vore com evoluciona el temps i si acaben arribant a la propera cita electoral, en menys de dos anys, els mateixos actors que lideren els partits. Per tant, qualsevol cosa pot ocórrer i el tauler polític ens fa pensar que es pot trencar en qualsevol moment. La sensació és que Carlos Mazón complirà els dos anys que li resten de mandat, però estem a l’espera que s’aclarix el seu futur, mentre que hi ha absoluta irrellevància per part de Diana Morant al capdavant del PSPV i no es veu un lideratge clar en Compromís. En general, hi ha descomposició i manca de lideratge.
Foto: À Punt
Ets professor associat a la Universitat de València i t’has especialitzat en el periodisme esportiu. Com vius aquesta faceta?
Fa tres anys vaig aprovar la plaça per substituir Alfonso Gol, un històric del periodisme valencià que va ser professor meu en la mateixa assignatura. Està sent molt satisfactori, perquè és una assignatura molt vocacional, pràcticament ningú falla a classe [somriu] i per a mi és molt estimulant tractar amb la gent jove.
Què aprens dels joves?
N’aprenc molt, i no només perquè són joves, sinó perquè la maduresa d’una persona és indiferent de la seva edat. Per a mi és molt enriquidor estar a prop de gent diversa i intento que aprenguem els uns dels altres, perquè convido companys de la professió a classe i són experiències fantàstiques.
Hi ha escepticisme o pessimisme quant a les sortides laborals de la professió?
Sí, n’hi ha, però afortunadament la majoria d’ells sempre troben escletxes per fer les pràctiques i jo hi mantinc un contacte sovint. Com em passa amb els oients, és una relació viva.
“A València hi ha molts mitjans esportius i hi ha un altíssim nivell que no acostuma a valorar-se prou”
Ets optimista, pel que fa a les noves generacions de periodistes?
Sí, el missatge no ha de ser tan pessimista com podríem pensar.
Per què ho dius?
Perquè crec que sempre que hi haja un bon periodista amb una bona història que contar i hi haja algú amb ganes d’escoltar-la, pagarà la pena que existisca el periodisme. Per això mantinc l’esperança, la importància de la nostra tasca és indiscutible, tot i que la indústria periodística és la que és i hem de conviure amb ella. Cal seguir buscant les fórmules perquè la indústria siga sostenible.
Parlant de periodisme esportiu, els mitjans valencians tenen trets d’identitat reconeixibles?
Em centraré en la ciutat de València, perquè és el que millor conec. Hi ha molts mitjans esportius i hi ha un altíssim nivell que no acostuma a valorar-se prou, com tampoc es valoren els periodistes que l’exerceixen. Jo voldria destacar l’alt nivell de molts dels meus companys i l’autoexigència d’un periodisme crític del qual en podem estar orgullosos.
Per què creus que no se’l valora prou?
No ho sé, potser pel maniqueisme que envolta la societat i amb el qual posem etiquetes. En aquest cas, el costum és definir els periodistes per si són més o menys crítics amb la propietat del València CF i açò fa que s’assenyalin molt els periodistes d’un o altre costat. Aquesta divisió no està justificada i s’acostuma a posar més etiquetes que a destacar-ne les virtuts; penso que es fa un gran periodisme sense necessitat d’agendes ocultes. No tinc la percepció que s’orquestren campanyes contra algú, sinó que trobe que cadascú actua segons la seva bona fe, tant a València com a Alacant i Castelló.
Parlars Mallorquins: “A les Illes tenim encara més feina per defensar el català, perquè hi ha lleis que no el protegeixen”
