Foto: Maria Cerezuela
Jaume Marcet (Barcelona, 1974) és periodista i des de fa un any i mig treballa al diari Sport. Llicenciat en Periodisme a la Mass Media School, convalidada per la Universitat de Vic, va fer les pràctiques a Ràdio Estel i Onda Cero abans d’arribar a Barça TV. Marcet és una de les veus autoritzades del futbol formatiu del FC Barcelona després d’especialitzar-s’hi durant 23 anys al canal blaugrana, i actualment col·labora amb RAC1, la Cadena SER, betevé i Barça One. Juntament amb la periodista Andrea Ginés –amb qui va coincidir a Barça TV– han impulsat ADN Masia, un programa audiovisual setmanal del diari Sport (s’emet els dimarts a les 20 h a través del web i les xarxes socials del diari). A Comunicació 21, Marcet reivindica el periodisme esportiu.
Com va sorgir el projecte ADN Masia?
Des de la meva incorporació al diari Sport havia gravat alguns vídeos curts sobre el futbol formatiu del Barça. Ara fa un any, en una conversa amb el director Joan Vehils, em va proposar la possibilitat d’emetre algun contingut relacionat amb la Masia. Curiosament, la proposta va coincidir amb el llançament del projecte La posesión, a càrrec del company del diari David Bernabéu.
Com madura, el projecte?
Inicialment, vaig proposar incloure la informació del futbol formatiu del Barça com una secció de La posesión, però el mateix Vehils em va dir que la informació del futbol formatiu culer havia de tenir entitat pròpia. Després de donar-hi dues voltes, vaig tirar-ho endavant. Això sí, tenia clar que no volia replicar el Promeses, el programa que havia estat fent a Barça TV, ja que es tractava d’un altre mitjà.
Què pretén oferir ADN Masia?
Vol aportar contingut audiovisual d’entre 20 i 30 minuts de durada per complementar la informació que ja aporta el diari, tant en format paper com digital. Quant a continguts, la base és l’onze ideal de la setmana. A partir d’aquí, hi ha diferents seccions. No hi ha el format tertúlia, ja que volem aprofundir en la informació i l’anàlisi. La meva prioritat és que els espectadors d’ADN Masia aprenguin i descobreixin coses que no sabien sobre el futbol formatiu del Barça, que és una temàtica molt concreta.
“Fins que no va fer-ho Barça TV, a cap mitjà de comunicació se li va acudir enregistrar els partits del futbol formatiu culer”
ADN Masia té com a presentadora Andrea Ginés. Què suposa tornar a treballar plegats?
[Somriu] Quan l’Andrea es va incorporar a Barça TV, jo vaig ser el seu tutor de pràctiques! Les seves primeres feines a la tele van ser continguts i rodatges per al Promeses. Més endavant, ella es va especialitzar en el futbol femení i, professionalment, ha crescut moltíssim. Així que li vaig proposar, a ella li va agradar la temàtica i li feia il·lusió. Després de dos programes pilot, hem demostrat que tenim feeling i estem contents amb l’estrena.
S’emet tots els dimarts a les 8 del vespre. Vau tenir dubtes a l’hora de decidir el dia d’emissió?
El dimarts és un bon dia, perquè la jornada del cap de setmana encara és recent i, a més, ens dona temps a treballar bé els continguts. Com que la temàtica té poca competència, no tenim la necessitat de fer el programa el mateix dia. Els dilluns, per la logística del diari, era inviable, i tampoc volíem fer-ho els dimecres, ja que coincidiríem amb la Champions. Així i tot, l’estrena va coincidir amb un partit de Champions del Barça.
Teniu previst incorporar els equips femenins del futbol formatiu del Barça o el programa només abordarà l’actualitat dels masculins?
Et seré sincer. Durant 23 anys m’he dedicat al futbol base del Barça i, quan el primer equip femení del club estava inclòs en l’estructura del futbol base, jo n’era el cap de premsa, així que també he narrat partits de l’equip femení. Però és veritat que els últims anys no he tractat tant el femení, hi ha altres especialistes, i a mi m’agrada parlar del que sé i tinc coneixement. Ens agradaria incorporar continguts del futbol formatiu femení, perquè hi ha demanda, però volem fer-ho bé.
Foto: Maria Cerezuela
Que el diari Sport aposti per un programa audiovisual dedicat al futbol formatiu de la Masia, què suposa?
El diari Sport està fent una aposta audiovisual i el moment i el context són ideals. Qui són avui els ídols dels culers? Lamine Yamal, Pau Cubarsí o Marc Casadó, tres jugadors fets a la Masia, així que és un bon moment. És difícil obtenir informacions sobre el primer equip que no se sàpiguen, però explicar altres continguts sobre el club també està molt bé. A mi m’encantaria que hi hagués un programa de seccions o de futbol femení. Són apostes que tenen la seva audiència i tenen relació amb el primer equip.
Què suposa l’aposta audiovisual per a un mitjà tradicionalment escrit com l’Sport?
S’està adaptant als nous temps i l’audiovisual suma. Avui qualsevol contingut informatiu necessita el suport audiovisual, sinó perd força.
Com prepares, ara, la base de dades dels equips del futbol formatiu?
Quan treballava a Barça TV m’era més fàcil, perquè narrava els partits i tenia la informació de primera mà. Ara m’he d’escapar a la Ciutat Esportiva Joan Gamper i intento veure el màxim de partits que puc, a més de veure els jugadors, conversar amb els pares i els representants, i assabentar-me de tot. Però és un temps que dedico fora del meu horari laboral.
“Com a periodista, el més important és el mitjà on treballes o col·labores, abans que la teva marca personal”
Ara formes part del diari Sport després de 23 anys a Barça TV. Com vas viure el tancament de Barça TV?
Va ser una mica traumàtic. Després de treballar 23 anys en el mateix lloc, em proposaven que marxés a un altre mitjà, jo m’hi trobava molt a gust i era feliç, perquè feia allò que potser en altres mitjans no podria. Que es tanqués Barça TV va ser un cop dur i em vaig haver de buscar la vida.
Com ha estat el procés d’adaptació en un nou mitjà?
Va ser un canvi molt bèstia! Sobretot, després de treballar 23 anys en una televisió. Sabia que, pel meu perfil, no tenia gaire llocs on pogués seguir fent el que havia fet a Barça TV com a especialista del futbol formatiu del Barça. Ara bé, al diari Sport no hi havia cap especialista. Estic molt agraït al director Joan Vehils que em donés l’oportunitat d’incorporar-me al diari. Vaig començar com a col·laborador i, poc després, ja em van proposar treballar-hi de manera estable.
Sent molt jove vas decantar-te pel periodisme, tot i haver iniciat les carreres de Dret, primer, i Publicitat i Relacions Públiques, després.
Després de començar i deixar dues carreres, la meva mare va proposar-me que estudiés Periodisme. Sent jove pensava que el periodisme era un món on no hi podia entrar, que els periodistes eren déus. Però vaig veure que no era així.
Foto: Maria Cerezuela
No ets déu, però sí la veu autoritzada del futbol formatiu del Barça. Com portes l’etiqueta d’especialista de la Masia?
[Somriu] Del que estic més orgullós és que, quan vaig començar, la gent es pensava que el futbol base del Barça era només el Barça B i, tot i que encara n’hi ha que ho pensen, ara ja és menys habitual. Recordo que, quan mirava els partits a TV3, explicaven que debutava un jugador juvenil i deien “ens han dit que és molt bo”; sempre em quedava amb el dubte de per què no el coneixien. De fet, fins que no va començar Barça TV, a cap mitjà de comunicació se li va acudir enregistrar els partits dels equips base. Per això no trobarem mai imatges de Pep Guardiola o Xavi Hernández quan eren infantils, per exemple.
Creus que Barça TV va contribuir-hi?
Sí, ho crec. El canvi més rellevant és que avui els espectadors saben que hi ha equips formatius i és molt important explicar aquest camí fins al primer equip. Cal que sàpiguen que els jugadors tenen una formació prèvia, la vida del jugador no comença el dia que debuta amb el primer equip. Això és el que reivindico. Comparteixo la informació, no me la vull quedar només per mi.
En el context actual de la professió i amb la influència de les xarxes socials, la marca personal del periodista està per sobre del mitjà per al qual treballa?
El més important és el mitjà on treballes o col·labores, abans que la teva marca personal. A mi m’agrada molt X, on hi dono opinions, però mai he avantposat la meva marca al diari, mai m’he plantejat viure d’això. En aquest sentit, jo utilitzo les xarxes socials perquè als meus seguidors sàpiguen la informació que publico, em serveixen per trobar-ne de nova i per contactar amb altres persones. Per a mi les xarxes socials són una eina de treball i, també, una ajuda.
“A ADN Masia ens agradaria incorporar continguts del futbol formatiu femení, però volem fer-ho bé”
El periodisme esportiu ha perdut credibilitat?
No, avui hi ha moltes opcions per escollir. Jo tinc els meus gustos i respecto els altres, i està bé que hi hagi varietat. Hi ha xou, però també hi ha anàlisi, i que cadascú esculli el que prefereix. I hi ha punts intermedis, però trobo a faltar-ne més.
Amb el tancament de Barça TV, el club blaugrana ha apostat per la plataforma Barça One. Quina mirada hi poses?
És el Barça TV adaptat al 2025. És el format encertat, sobretot de cara al públic més jove. És cert que a les persones més grans d’edat els costa una mica més, perquè tenen molt integrada la televisió convencional. Ara bé, si s’han adaptat a Netflix, també ho faran a Barça One. És una plataforma que fa un pas endavant diferent, i crec que encara hi ha molts continguts que el públic ha de descobrir.
Què vols dir?
Hi ha molts reportatges i continguts que no han vist encara, és una plataforma que et demana ser més interactiu. Això contrasta amb Barça TV, on només podies mirar el que t’oferia el canal en aquell moment determinat, i ara has d’anar a buscar el contingut que tu vols. Crec que hi ha molts tresors amagats dins la plataforma que de mica en mica s’aniran descobrint.
