Jordi Julià (Manresa, 1949) és el secretari del setmanari Montpeità, un setmanari que ha complert 35 anys el 2024 i que va acollir, el passat juliol, l’assemblea de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). Amb la transició digital com a companya de camí els últims anys, la revista ha superat els canvis en la direcció i s’ha consolidat com a mitjà referència a Sant Fruitós de Bages. Julià, assessor energètic de professió i interessat en la cultura i la història, explica a Comunicació 21 el moment pel qual passa la publicació.
Com arribeu al 35è aniversari del setmanari Montpeità?
Hi arribem contents de la feina feta, perquè no és fàcil arribar als 35 anys sortint cada setmana.
Esteu celebrant els 35 anys d’alguna manera?
No, no fem res en particular.
Per què?
Perquè per a nosaltres cada edició ja és un aniversari, i quan acabem el tancament dels dijous ho celebrem amb la frase “ha quedat molt bé”. Tot i així, un dia o altre acabarem bufant les espelmes, i durant aquest any a la portada hi ha un logotip representatiu dels 35 anys.
Com va néixer la revista?
La va fundar un grup de gent de Sant Fruitós de Bages el 1975, gràcies a l’Associació de Pares de Família. Així va néixer el Montpeità, encara que la seva periodicitat era esporàdica, i fins al 1977 van sortir vuit números. No va ser fins al gener de 1989 que un grup d’emprenedors, altruistes i amb inquietuds culturals va engegar l’aventura de crear un setmanari amb aquest nom. Eren Vicenç Planas, Jaume Vilanova, Carles Pedra, Jordi Baraldés, Damià Aranda, Quico Gannau i Jaume Grandia. M’agradaria donar-los les gràcies a ells i a tots els equips de redacció i col·laboradors que hi ha hagut, ja que sense ells ara no estaríem parlant.
Durant els 35 anys, quines dificultats heu viscut?
La principal dificultat que hem patit en aquesta etapa ha sigut la falta de relleu, sobretot en l’etapa anterior a la nostra, quan només van quedar-hi dues persones.
Heu tingut bons moments, però?
Sí, i els podríem trobar en els guardons anuals Premi Montpeità i Premis Montpetit, perquè és en aquests esdeveniments on es pot veure reflectida la nostra tasca i el nostre tarannà.
“Totes les informacions que es reben tenen dret a una rèplica, però no a contrarèpliques”
Quin pes tenen els col·laboradors de la revista?
Sort en tenim, dels col·laboradors! Gràcies a ells podem sortir setmanalment, ja que l’equip de redacció som un grup de set voluntaris que hi treballem desinteressadament. De fet, som una entitat sense afany de lucre. Quan vam veure que el setmanari podia desaparèixer vam decidir intentar salvar-lo i, torno a repetir, gràcies als col·laboradors ho vam aconseguir. En total, són una quinzena, a part d’algunes entitats i escoles que col·laboren de forma regular, i tot el poble ens pot fer arribar els seus escrits d’opinions o d’activitats realitzades al municipi.
Per què va estar a punt de desaparèixer, la revista?
Va ser el 2016, per manca de gent.
I què vau fer?
Un grup de persones del poble, però cap d’elles periodista, ens vam trobar i vam veure que calia prendre una decisió si volíem seguir endavant amb la revista. Així, vam crear l’Associació Brogit Difonem Cultura, que és qui gestiona el setmanari, i ens en vam fer càrrec.
Què va suposar aquell canvi?
Va significar un relleu postgeneracional, ja que la nostra mitjana d’edat era molt més alta que els que substituíem, i els darrers anys hem pogut incorporar a la redacció gent molt vàlida i jove.
Quins són els trets que defineixen la revista? Han anat canviant, al llarg dels seus 35 anys de vida?
Som un setmanari en català, amb rigor i contrastant les informacions, sobretot les de l’equip de redacció. Totes les informacions que es reben tenen dret a una rèplica, però no a contrarèpliques.
Per què vau decidir que no hi hauria contrarèpliques?
Això ho vam decidir perquè, quan ens vam fer càrrec del setmanari, molts subscriptors ens van dir que si continuàvem com abans anul·larien la subscripció. Això ho vam fer perquè un tema, de vegades, i sobretot si era polític, s’allargava massa setmanes.
Quan vau decidir fer el pas al digital? Com conviuen, les dues versions?
La vam iniciar ara fa vuit anys i les dues versions continuen. En la versió digital, més enllà de les notícies urgents que s’hi publiquen immediatament, s’hi poden llegir tots els articles i notícies publicades al Montpeità. I aviat es podran fer subscripcions al Montpeità en digital.
Com creieu que heu fet aquesta transició al format digital?
Aquest estiu vam estrenar el nou portal web del Montpeità, un projecte en el qual hem estat treballant durant tres anys. Hem estat estalviant especialment en l’aspecte econòmic, i ens hem inspirat en els projectes digitals d’alguns mitjans membres de l’AMIC, que compten amb unes webs molt potents.
“Per a nosaltres cada edició ja és un aniversari”
Com us ha ajudat, estrenar la nova pàgina web?
Doncs ens ha permès descobrir alguns mitjans de l’AMIC. Encara estem ajustant alguns detalls, però esperem que ben aviat tots els subscriptors la puguin gaudir al màxim, sobretot amb el nou espai de subscriptors, on es podran consultar tots els setmanaris publicats.
Com heu viscut l’època en què va pujar el preu del paper? Va tenir conseqüències per a la publicació?
Una pujada d’aquest tipus sempre té repercussió, però ens va agafar en un moment en què estàvem negociant amb la impremta i vam poder trobar una solució satisfactòria per a les dues parts. Val a dir que gràcies als comerços i les empreses del poble, a través de la seva publicitat, i a la subvenció de l’Ajuntament de Sant Fruitós podem acabar de cobrir les despeses del setmanari.
Quins objectius teniu a mitjà i llarg termini?
Els nostres objectius passen per reforçar la versió digital i fer una versió del Montpeità que cada dia sigui millor.
Formeu part de l’AMIC, quin pes té per a vosaltres i com us ajuda?
Gràcies a l’AMIC tenim, sobretot, un bon assessorament i ingressos publicitaris. Per a nosaltres és tot un honor compartir aquesta associació amb tants mitjans que fan una gran feina.
Fotos: cedides
