Foto: Joanna Chichelnitzky
Marina Romero Prades (Sant Cugat del Vallès, 1985) és la nova presentadora del programa Més 324 de Televisió de Catalunya. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat com a redactora dels serveis informatius a Cugat.cat; a La Xarxa presentant País Km 0 (TV) i La tarda (a la desapareguda COMRàdio); a 8tv com a redactora de 8 al dia, i a RAC1 a l’equip del Versió estiu. També va treballar al departament de premsa de l’Ajuntament de Sant Cugat. Després de presentar durant tres estius El matí de Catalunya Ràdio, la temporada passada va rellevar Ricard Ustrell al capdavant del programa durant la seva etapa de paternitat. És presidenta del consell consultiu i assessor de Cugat Mèdia. A Comunicació 21, Romero assegura que ha après a gaudir (i a no patir) la feina.
Com està anant aquests primers dies presentant Més 324?
Ho estic gaudint moltíssim! Presentar aquest programa és un regal. En primer lloc, perquè l’única incorporació (a més de Dani Gómez) he estat jo, que és el més visible. Però l’equip continua sent el mateix. I aquest fet m’ha generat molta tranquil·litat. Tothom té molt clar què ha de fer, i m’han acollit amb els braços oberts. Així és molt fàcil treballar.
Com t’arriba aquesta oportunitat?
[Somriu] Recordo que el 4 de juliol era el dia previ a començar les vacances. Era un dia important perquè començava vacances després d’onze anys treballant els estius. Al vespre vaig rebre una trucada del director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, qui em va avançar que la tele volia fer-me la proposta de presentar el Més 324. “Tira endavant, la ràdio està amb tu, digues que sí”, em va dir en Borda.
Com vas reaccionar?
Em vaig quedar completament en silenci. I vaig respondre que sí, sense dubtar-ho. Fa anys em costava molt més prendre decisions. Ara, ja no. Sortosament, vaig poder fer uns dies de vacances.
En Xavier Grasset va convertir el Més 324 en un programa molt d’autor. Aquest fet et posa el llistó més alt?
No, ni de bon tros. Cadascú té el seu estil, i estic convençuda que és un programa que me l’aniré fent meu. Intentar imitar en Grasset seria l’error més gran que podria cometre. I a més, en Grasset va aconseguir una cosa molt bonica al llarg d’aquests nou anys: posicionar-lo en un marc de referència. I, sobretot, que els espectadors estimin i esperin el programa. I ho han fet donant-li un segell de qualitat, de rigor, de profunditat i d’anàlisi.
“Jordi Basté, imbatible? A la vida res ni ningú és imbatible”
Com ha estat el traspàs amb Xavier Grasset?
Quan vaig acceptar la proposta (a principis de juliol), encara quedaven dues setmanes més de programa. Vaig demanar-li a Grasset si podia venir a observar com treballaven. I va ser molt positiu, perquè vaig captar l’essència del programa, vaig ser en el rovell de l’ou, i em va anar molt bé per interioritzar-lo. Ha estat magnífic, en Grasset em va fer una transició molt bonica. Fins al punt que el dia de la meva estrena em va enviar un missatge.
Què et va dir?
[Obre el mòbil per llegir-lo] “Molta merda, Marina. Anirà molt bé! (amb un cor i una ampolla de cava en emoticones)”.
Que bonic.
Molt! És bonic veure com en aquesta professió conservem aquesta part tan humana. Hi ha molta gent que treballa amb el cor, perquè aquesta és una feina on ens deixem la pell.
Tot i que ets una dona majoritàriament de ràdio, no és la primera vegada que et poses davant d’una càmera.
No, ja ho vaig fer a Cugat Mèdia. Però on vaig aprendre televisió va ser a La Xarxa presentant durant dues temporades País Km 0. Aquella experiència va ser un gran entrenament.
Queda molt lluny la Marina dels primers anys a Cugat Mèdia?
[Riu] Sí, sí que queda lluny. Aquella Marina s’hauria cagat amb la proposta de presentar un programa a TV3. En la nostra professió hi ha un moment en el qual has de gaudir- molt més que patir-, si no, no té cap sentit. I jo des de fa un temps ho estic aconseguint a base de molt entrenament. Els dos estius que vaig presentar El matí de Catalunya Ràdio vaig patir moltíssim.
Has treballat (amb més o menys durada) en els principals mitjans de comunicació del país: de Catalunya Ràdio a RAC1, de La Xarxa a 3Cat passant per 8tv. Aquest és el camí somiat que tenies des de ben petita?
Recordo que sent una nena, devia tenir 9 o 10 anys –la meva mare clavaria l’edat!–, vaig anar a una sortida amb l’escola a visitar els estudis de Catalunya Ràdio. La recordo viure amb molts nervis i dient-los als meus companys: “Comporteu-vos, aquest és un lloc molt important”. I interiorment pensava: “Jo de gran vull treballar aquí i ho faré”. El meu somni professional era treballar a Catalunya Ràdio. Ara bé, la vida m’ha superat en tots els meus desitjos.
“Ricard Ustrell és generós, dona oportunitats, cuida el seu equip i, a més, et vol a prop, però també que facis el teu camí”
Ara, curiosament, acceptant la proposta del Més 324, has deixat de treballar a Catalunya Ràdio.
No tinc la sensació d’haver deixat la ràdio ni d’haver tancat una porta. El projecte del 3Cat té una cosa molt bonica: que et fa sentir que formes part d’una gran família. I, a més, a la ràdio hi treballen companys que s’han convertit en amics. I els meus hàbits continuen sent els mateixos: estar connectada amb Catalunya Ràdio pràcticament tot el dia.
Tens previst col·laborar o participar en algun dels programes de Catalunya Ràdio?
De moment no ho tinc previst. Però ep! Si m’ho ofereixen i em donen el vistiplau, m’hi apunto.
Has treballat en mitjans públics i privats. Quines diferències hi has trobat?
M’agrada aquesta pregunta. Soc filla de mestres d’escola pública, i des de ben petita a casa m’han inculcat molt quina és la funció de treballar en un mitjà públic. Tinc molt integrada l’essència de servei públic, i això vol dir què i com expliquem les coses, per què triem unes temàtiques i uns convidats i no uns altres.
Foto: Joanna Chichelnitzky
De quina manera?
Posant en valor el rigor i la qualitat. Fins al punt que jo he estat testimoni de grans debats a les redaccions de TV3 i Catalunya Ràdio per decidir una paraula! I penso: és que això és lluitar pel servei públic. I així és com hem de defensar i preservar els mitjans de comunicació públics, perquè són una eina bàsica per a la democràcia. I gràcies a l’esforç de moltíssima gent, a Catalunya tenim uns mitjans públics que excel·leixen. M’ho deien a Madrid companys d’altres mitjans quan hi treballava.
Què et deien?
Al·lucinaven amb les audiències.
Curiosament, als mitjans públics se’ls exigeix i se’ls critica sovint, especialment la ciutadania.
Jo trobo que és positiu que així sigui, perquè el ciutadà se sent seves la ràdio i la televisió públiques. Si hi ha gent que està pendent en allò que fem, vol dir que s’estima el mitjà. A aquells que critiquen que els treballadors dels mitjans públics cobrem grans sous, els diria que la feina ha d’estar ben pagada, perquè la responsabilitat la sents.
“En la nostra professió has de gaudir molt més que patir, si no, no té cap sentit”
A més de ser una defensora dels mitjans públics, també ho ets dels mitjans de proximitat.
Sí, m’agrada molt reivindicar d’on vinc. Jo vaig anar a viure a Sant Cugat del Vallès amb 8 anys, i em vaig trobar un poble amb un teixit social i cultural molt actiu. Tinc la sensació que jo no m’hagués dedicat professionalment al periodisme si no hagués anat a viure a Sant Cugat, i no hauria treballat a la ràdio del poble. I sense l’aprenentatge que vaig tenir en els mitjans locals no haguera fet el que avui puc fer en mitjans d’abast nacional. I una cosa més important: en els mitjans locals he treballat amb gent que ha confiat molt abans en mi que jo mateixa.
La cantarella que el periodisme està tocant fons, la compres?
Això s’ha dit sempre! Jo consumeixo diversos mitjans, sigui de paper, de ràdio o de televisió. I veig reportatges increïbles! Això vol dir que hi ha periodistes que tenen una mirada allargada i curiosa, i aleshores penso: “Com no se m’acut a mi?”. Em sento molt optimista amb el periodisme, es continua fent bona feina.
La temporada passada vas rellevar Ricard Ustrell durant el seu permís de paternitat. Per què Ustrell és un periodista que té tants admiradors com detractors?
És la gran pregunta. Et parlaré de la meva pròpia experiència. Jo sempre volia treballar amb Ricard Ustrell, l’escoltava a El suplement i, fins i tot, li havia enviat correus electrònics oferint-me per treballar amb ell. Ara que ho he pogut fer, veure’l treballar de costat ha estat una gran experiència. És generós, dona oportunitats, cuida el seu equip i, a més, et vol a prop, però també que facis el teu camí. Li estic molt agraïda amb tot el que he après al seu costat. L’any passat vam convertir l’equip en una gran família.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com has viscut el pols entre Ustrell i Basté per liderar els matins de la ràdio a Catalunya?
Personalment, m’agrada que hi hagi competència, perquè vull pensar que és sana. És bo perquè fa que no et puguis acomodar. I, al final, d’aquesta competència qui en surt més beneficiada és la mateixa ràdio a Catalunya, que actualment té un estat de salut molt bo. I deixa’m dir una cosa en favor de Catalunya Ràdio.
Digues.
Que Catalunya Ràdio sap apostar molt per les noves generacions, a RAC1 em costa veure-ho. Catalunya Ràdio té una mirada cap al futur molt bona, perquè constantment fa que aparegui nou talent o premiant professionals de la casa; la prova és Francesc Garriga, qui ho ha petat aquest estiu.
Així i tot, Jordi Basté avui encara és imbatible a la ràdio?
Basté fa un molt bon programa de ràdio, per això ha fidelitzat una munió d’oients. Ara bé, a la vida res ni ningú és imbatible. En un moment en el qual la comunicació viu un canvi constant, m’agrada posar en valor el distintiu de servei públic de Catalunya Ràdio. En aquest sentit, Ustrell fa un matinal que vol ser el màxim de competitiu amb en Basté, però no s’oblida mai del servei públic. A Catalunya Ràdio hi ha un programa com Les dones i els dies; no me l’imagino a RAC1.
La plataforma 3Cat va agafant cada cop més volada. Quina mirada hi poses?
TV3 i Catalunya Ràdio sempre van un pas endavant de la resta. En un moment de grans plataformes, si et segueixes dirigint a l’espectador o a l’oient com fa deu anys vol dir que estàs anant enrere. I amb això tinc clar que a la vida no et pots acomodar, sinó adaptar-te. En aquest sentit, a través de la plataforma 3Cat, els mitjans públics s’han sabut adaptar a la nova realitat audiovisual oferint uns continguts que arriben a molta més audiència. El 3Cat no s’ha menjat les marques de TV3 i Catalunya Ràdio. És una proposta amb la qual s’ha d’aplaudir els seus responsables, i no ho dic per quedar bé [somriu].
