Foto: Irene Serrat per a Domêstica

Apassionada a la comunicació, la creativitat, les tendències i la tecnologia, Núria Mañé (Vilafranca del Penedès, 1972) s’ha convertit en una de les veus autoritzades de la comunicació digital a Catalunya. Consultora en comunicació, focalitza la seva atenció en empreses i emprenedors dissenyant programes formatius de transformació digital. A cavall entre el periodisme, la comunicació audiovisual i la publicitat, Mañé radiografia l’univers digital a Comunicació 21.

Vostè és especialista en comunicació. Una disciplina que no ha desenvolupat sempre ni l’ha descobert fa quatre dies, ara que és tendència.
Tot i que la comunicació sempre m’ha interessat no hi vaig aterrar fins més endavant. Després de cinc anys treballant en un registre de la propietat em vaig adonar que em faltava el més important: la passió. Així, el 2002 vaig fer un gir personal i professional. Vaig ampliar la meva formació a la UOC orientant la meva vida cap a la comunicació.

Què la va acabar de despertar la seva especialització cap a la comunicació digital i els social media?
Compaginant la feina amb projectes personals amb la imatge. Uns anys determinants amb estades a Cuba, l’Índia i Nova York. Després de la meva estada a Estats Units, vaig col·laborar amb l’agència Globally, que em va permetre iniciar-me com a community manager i, més tard, liderant un grup com a social media manager. Va ser la llavor per acabar exercint com a consultora de comunicació.

A grans trets, quina és la seva missió?
Treballo per a empreses i emprenedors i col·laboro amb agències, dissenyant programes formatius de transformació digital, desenvolupant estratègies de comunicació digital i social media. La prioritat és acompanyar empreses i persones en el seu procés de transformació digital amb l’objectiu de connectar amb la seva audiència a través d’una comunicació propera i autèntica.

I quin és el secret?
L’anàlisi i la creativitat. Crec que aquesta combinació és la base de qualsevol estratègia d’èxit. M’agrada explorar-ho des d’un aprenentatge constant. Soc addicta a aprendre i a compartir coneixement.

Quins són els ingredients per a una estratègia d’èxit?
Amb una estratègia clara i ben definida que compti amb un guia d’estil, protocols de gestió, planificació de continguts i una analítica. No és una metodologia que m’hagi inventat, però és bàsica per no tenir la sensació d’invertir uns recursos que no acaben generant cap resultat. Per a les empreses és millor invertir en comunicació de forma progressiva.

El sector de la comunicació dels social media és un dels àmbits on hi ha més intrusisme?
[Riu] N’hi ha moltíssim. I passa perquè si hi ha una persona amb talent és igual si ha estudiat més o menys, i cada cop ho veiem més amb la generació millennial. Soc partidària que quanta més formació i estudis, millor. És una professió en la qual has de tenir habilitats de comunicació, en la gestió d’equips i en sentit comú. I això provoca molt intrusisme perquè qualsevol persona s’hi veu capaç.

Però no tothom val?
És clar, per això hi ha una estratègia eficaç: la formació a les empreses. És una manera d’adquirir coneixements per detectar qui té talent i qui no.

Aquella premissa que diu que si no ets present a internet, no existeixes, està demostrada?
Si no ets a internet existeixes parcialment, perquè hi ha àmbits professionals on no és, fins i tot, necessari ser-hi present. Qualsevol empresa o professional hauria de disposar d’un blog o un web a internet.

La Covid-19 està canviant, també, la comunicació digital?
El món ha canviat de sobte! Ens obliguen a quedar-nos a casa i durant el confinament s’ha multiplicat el teletreball. Moltes empreses han hagut de fer un salt en aquest àmbit per adaptar-se a la nova realitat, perquè és imprescindible disposar d’eines digitals.

Foto: Irene Serrat per a Domêstica

Ara mateix, quines són les xarxes socials més efectives?
No té una sola resposta i depèn de cada cas. La xarxa per excel·lència ara mateix és Instagram, tot i que darrerament està perdent frescor. En les setmanes de confinament, la xarxa que més ha crescut ha estat TikTok, perquè és fresca i genera molt entreteniment. LinkedIn, YouTube i Pinterest també són molt potents.

S’oblida de Twitter.
Twitter abraça l’àmbit del periodisme, però depèn del mitjà. Tot i que mitjans adreçats a la població més millennial es refugien més a Instagram, perquè és un format més fresc i directe. Instagram té un dificultat, que no es poden col·locar enllaços a les stories si no tens un mínim de 10.000 seguidors. Una condició que suposa una gran dificultat d’expansió per a mitjans de comunicació locals o que no tenen una difusió extensa. En aquest punt hi ha mitjans que comenten un error greu: la compra de seguidors.

Quin efecte contraproduent comporta per als mitjans?
Que baixa completament l’engagement; és a dir, que pateix el grau de compromís dels seguidors a les xarxes. Hi ha mitjans a les xarxes que tenen 35.000 seguidors i, en canvi, el feedback entre seguidors és només d’una trentena de likes. Aquest és un exemple clar de la compra de seguidors.

Quina influència tenen les xarxes socials en el periodisme?
Les xarxes socials han canviat l’hàbit de consum d’informació de la societat. I ve provocat per la batalla dels clics. Twitter és qui representa millor aquest concepte. Ara bé, té riscos, perquè s’està fomentant un periodisme més sensacionalista i menys rigorós que té una sola finalitat: provocar que el lector cliqui l’enllaç de la notícia i el web del mitjà sumi visites. Importa menys el contingut i molt més el repte de seduir el consumidor perquè en joc hi ha publicitat i ingressos.

Un dels fenòmens més quotidians a Twitter són les fake news.
Aquesta pràctica ha portat Twitter a ser qui més fomenti les fake news. En plena pandèmia de la Covid-19 ho estem vivint amb molta més contundència. Les xarxes socials tenen aquest risc, que es difongui informació que no està contrastada, que és falsa i que corre com la pólvora.

Per què les xarxes socials amb més seguidors tenen la imatge com a element en comú?
Les xarxes socials tenen una triple finalitat: l’entreteniment, la informació i la relació entre les persones. I a partir d’aquí, cada xarxa social es desenvolupa a través d’aquells trets característics que atrauen a la societat.

Quin element té més ganxo a la xarxa: un text, una imatge o un vídeo?
Indiscutiblement és el vídeo! I això té a veure amb les possibilitats que ofereixen les pròpies plataformes. Un fet que ha provocat que cada dia rebem una munió d’impactes que fan molt més difícil la concentració de tots plegats.

Aquells mitjans escrits que no utilitzen el vídeo per presentar els seus continguts a l’audiència com poden plantar-hi cara?
Ara hi ha molts més recursos i aplicacions senzilles que conviden a l’ús del vídeo. A més, ara té més acceptació un vídeo en format més senzill, casolà i que té un cost molt assequible, que no pas un vídeo molt preparat i fet per grans empreses audiovisuals. És un recurs que animo a posar en pràctica.

No té la sensació que el món digital, i en aquest cas la comunicació, va a velocitat de creuer?
Sí, totalment, i és molt estressant. En aquest cas jo em refugio en la metodologia. Accepto que no ho puc saber tot, però sí que sé com saber informació de qualitat i quines són les fonts per a cercar-la. Això em genera molta tranquil·litat. Però és evident que vivim en una societat digital i que hem d’aprendre a conviure-hi de la millor manera possible.