Joan Salvador va ser distingit als Premis CRIT 2025 en la modalitat de llengua [foto: Premis CRIT].
Joan Salvador (Manacor, 1997), amb formació en cinema d’animació i storyboard, és el creador del projecte Parlars Mallorquins, guanyador del Premi CRIT en la categoria de Llengua. Com un perfil divulgatiu i activista de la llengua, reivindica el poder de la creació de continguts en català, amb les varietats dialectals i els accents que hi resideixen. A Comunicació 21 estrena el curs d’entrevistes i explica què significa aquets reconeixement, que arriba després d’un any de creixement i cinc més tard dels seus inicis a les xarxes socials.
Has rebut el Premi CRIT en la categoria de Llengua. Què significa per a tu aquest guardó?
Per una banda és un reconeixement, perquè m’estic professionalitzar en aquest sector, tot i que crec que a Mallorca és una mica més difícil, i de moment ningú a ses Illes s’hi dedica de manera professional. I per l’altra, m’obre portes quant a visibilitat a Catalunya i el País Valencià.
Arran del premi has crescut quant a seguidors?
Sí, s’ha notat [somriu]. He crescut uns 1.000 seguidors en la primera setmana, tot i que no és molt. També he de dir que mai he tingut pics de creixement molt pronunciats, sinó que la meva progressió ha estat força lineal.
Comences a ser una de les veus fixes en el panorama català de creadors de contingut. Com t’hi sents?
Personalment, m’encanta, perquè m’ha permès viatjar i m’he enriquit arreu dels Països Catalans. I professionalment, em repeteixo, però que se’m consideri un dels fixes com a creador de contingut és molt bo, perquè em dona cada cop més feina i més oportunitats, tot i que m’agradaria que la salut de la creació de contingut a ses Illes fos tan bona que cada any hi hagués relleu.
Creus que de cara a l’any que ve es pot donar aquest relleu?
No ho sé, però estaria molt bé. Jo soc optimista, entre la gala dels Premis AMIC-Tresdeu i la d’enguany dels Premis CRIT ja hi han hagut cares noves i s’han sumat creadors des de Menorca i Eivissa, així que crec que des que hi ha hagut la primera espurna de crear en català, altres persones s’han adonat que sí que era possible.
“Penso que els creadors de contingut juguem un paper important per al català, però no crec que sigui més important que qualsevol altre”
Quan vas començar a crear contingut en català, vas dubtar sobre fer-ho en aquesta llengua?
No vaig tenir cap dubte. Jo em vaig crear un compte sense cap intenció d’arribar enlloc i només exposava les diferents variants del parlar mallorquí, així que la meva lògica era que havia de fer-ho en mallorquí. I una cosa va dur a l’altra, perquè vaig conèixer l’estat de salut del català i vaig adonar-me que, conscientment, havia de fer-ho en català, fent una mica d’activisme conscient.
Fer-ho en castellà suposaria trair-te a tu mateix?
Sí, totalment. Prop meu sempre he tingut un entorn molt català i, tot i que vaig viure cinc anys a Madrid i tinc amistats castellanoparlants, sempre he relacionat el castellà amb elles. De petit em gravava vídeos amb Windows Movie Maker, de la prehistòria [riu], els feia en català i en castellà, i és cert que també vaig consumir cultura en castellà. Per tant, es podria veure com una opció política que jo faci vídeos en català, però també es veuria així si ho fes en castellà, perquè també he tingut inputs en aquesta llengua.
Un cop vas dir que crear vídeos en català és fer activisme. Segueixes pensant-ho?
Sí, i això no significa que tothom qui fa vídeos en català hagi de tenir un discurs molt conscient. Ho dic perquè penso que fer contingut en català és un statement polític, perquè es correlaciona amb la política.
No creus que està massa polaritzat i que es busca la confrontació d’una manera massa gratuïta?
Sí, i també ho observo en les dinàmiques que es generen a partir dels comentaris dels vídeos. Hi ha persones que parlen en castellà i que es veuen amb la llibertat de dir a aquelles que ho fan en català que canviïn l’idioma perquè no les entenen. Això genera una estructura que els dona llibertat per fer-ho amb algú que parla en català, però no amb algú a Itàlia que crea en italià, per exemple.
Per què hi ha aquesta mirada tan crítica cap al català a les xarxes?
Crec que ve del fet que la substitució lingüística sempre comença bilingüitzant una població, i una persona ens pot exigir que parlem en castellà pel fet que nosaltres el parlem, aquest idioma. És cert que hi ha persones que ho fan amb malícia i d’altres que no ho fan tant.
Has rebut molt hate a les xarxes? Com el vius?
De comentaris negatius sempre n’hi ha i pràcticament tots els que tinc venen perquè parlo en català. Després hi afegeixen altres coses, m’han dit “marieta catalufo”, però la principal font d’odi és pel català, l’homofòbia és una oportunitat afegida per fer-me mal.
I te’n fan, de mal?
Sincerament, no em molesten, perquè el que em diuen és cert [somriu]. També hi ha comentaris que he rebut en privat i m’ofusco molt, perquè rebo comentaris d’odi que queden maquillats i a molts d’ells els puc argumentar; en aquestes situacions els contesto tot i que sé que no els faré canviar d’opinió.
“M’agradaria que la salut de la creació de contingut a ses Illes fos tan bona que cada any hi hagués relleu”
Quin creus que és el paper dels creadors de contingut de cara al català?
Penso que juguem un paper important, però no crec que sigui més important que qualsevol altre. A les Illes tenim encara més feina per defensar el català, perquè hi ha lleis que no el protegeixen, així que crear qualsevol contingut en català ja suposa fer activisme.
Us sentiu en minoria, els que parleu en català?
Sí, quant a números ho som, però no ens miren malament, sinó que es tracta de dinàmiques lingüístiques.
Què vols dir?
Que a Mallorca no hi ha hagut consciència nacional com a Catalunya i això ha creat dinàmiques lingüístiques diferents. Personalment, fa dos anys que vaig decidir xerrar només en català als Països Catalans i no canviar d’idioma, i la majoria de respostes han estat positives. Dit això, crec que la crispació social no és tan grossa com ens la volen fer veure, però hi ha conductes lingüístiques que s’encaminen cap a la substitució lingüística. A més, tenim un Govern que fa lleis en contra.
El 2020 vas començar a publicar els primers mapes a Instagram, però, quan vas plantejar-te fer el pas i professionalitzar la teva activitat?
Doncs va ser amb la primera edició de L’Aferrada, quan em va trucar la Laia Carrera, i a partir d’aquí vaig començar a crear contingut de manera més professional, perquè ja començava a crear vídeos responent dubtes d’algun seguidor.
“Com més tipus de contingut es faci a les xarxes, més normalitzat estarà el català”
Però en vius del compte Parlars Mallorquins?
Sí i no [somriu]. Jo rebo ingressos a partir d’alguns vídeos del compte i per ser autònom, està molt bé, però també faig il·lustracions enfocades en la didàctica i segueixo rebent encàrrecs d’aquest tipus. Per tant, compagino les dues activitats, perquè no estan tan allunyades l’una de l’altra, són continguts força divulgatius.
Podries triar entre una vessant o l’altra?
A mi m’agrada molt el que feia de mapes i il·lustracions, però m’agrada encara més tot el que té a veure amb editar vídeos. De fet, vaig estudiar cinema d’animació i dedicar-me a fer vídeos hi encaixa molt, perquè m’encarrego de tot el procés.
En la gala dels Premis CRIT vau reunir-vos els creadors de contingut en català. Com valores aquell star system dels influenciadors i creadors del país?
Em va agradar molt, perquè vaig tenir la sensació que podies trobar de tot, quant a territoris i índole. Això és molt positiu, perquè com més tipus de contingut es faci a les xarxes, més normalitzat estarà el català.
Alegriadepoble: “Que hi haja més creadors de contingut en català és fonamental per reforçar la presència de la llengua en internet”
