La cultura popular als Països Catalans està agafant molta volada en els darrers anys. Un dels espais de referència de promoció d’aquest àmbit als mitjans de comunicació és el Mans, de Catalunya Ràdio. Parella dins i fora de la ràdio, Quim Rutllant (Blanes, 1977) i Ester Plana (Valls, 1977) s’han especialitzat a divulgar la cultura popular. A Comunicació 21, Rutllant i Plana expliquen com competeix el Mans en la programació tan variada de Catalunya Ràdio.

L’estima per la ràdio i la cultura popular catalana venen de lluny?
Quim Rutllant: Sí, jo vaig ser força prematur! Des de petit soc integrant de l’Esbart Joaquim Ruyra i encara hi ballo… i soc fundador de la Colla Sardanista Sa Palomera. I pel que fa a la ràdio, no tenia ni deu anys que ja em gravava per casa imitant un presentador de ràdio. Als 15 anys vaig tenir l’oportunitat de presentar un programa de sardanes a Ràdio Blanes.
Ester Plana: Potser no tan marcada com en Quim, però gairebé. Soc de Valls, ciutat castellera, i a més, des de petita vaig estar vinculada amb una entitat de cultura popular i a la ràdio municipal del poble. Professionalment, abans d’aterrar al Mans, formava part de diversos programes de l’emissora Catalunya Cultura.

Fa gairebé 20 anys que Quim Rutllant presenta, primer Rotllana oberta i després Mans a Catalunya Ràdio.
QR: Sí, va ser l’any 2001, fruit d’una casualitat vaig dirigir el programa més veterà de Catalunya Ràdio. Fins aleshores el presentador era Josep Ventura, però va morir, i la direcció de la casa em va oferir la possibilitat de ser el presentador. Jo no era un desconegut a la casa, ja que feia tres anys que era corresponsal a la comarca de la Selva. En menys de 15 dies ja vam estrenar-nos.

Què hi va aportar de collita pròpia?
QR: Des del principi vaig tenir clar que el programa calia renovar-lo, sobretot el to i un llenguatge més fresc. El Rotllana oberta venia de ser un espai fet l’any 1983 i possiblement el programa s’havia quedat en un format antic. Però els canvis van arribar de forma progressiva. Tampoc calia cremar-ho tot des del primer dia.

Fins que coincideixen tots dos i es consuma la revolució.
EP: Vam coincidir plegats al programa Nydia del canal 33, tot i que ja ens coneixíem de Catalunya Cultura. En Quim, que havia posat sempre l’accent en la sardana, i jo, que havia treballat més en l’àmbit de la cultura popular, vam unir esforços perquè era una necessitat lligar les dues branques.
QR: Calia fer un pas endavant, perquè la cultura popular dels Països Catalans és molt àmplia i va molt més enllà de la sardana. Des de la música de cobla, els esbarts i els castells, traça tot el patrimoni cultural del país.

Quin és el dibuix que fan del nou format del programa?
QR: Vam convertir un programa de ràdio en un magazín informatiu de cultura popular explicant en directe què està passant arreu del país.
EP: Un producte accessible per a tothom i amb un llenguatge fresc i directe. De fet, diem que fem ràdio d’obra vista; és a dir, que si cal explicar que ens hem equivocat, ho fem. Així es trenca la distància amb l’audiència i t’apropa, alhora, a un públic més jove.

L’aposta ha quallat?
QR: Sí, ho ha fet en un doble sentit: ara tots els elements culturals interactuen entre ells i una etiqueta conjunta de la cultura popular té més força perquè és molt potent. No hem d’oblidar que cada cap de setmana es mobilitzen entre 350.000 i 500.000 persones vinculades amb l’àmbit de la cultura popular als Països Catalans.

Són els oients potencials del Mans?
QR: Sí, és clar! La nostra audiència ha canviat moltíssim en aquests 20 anys. Hem estat encasellats sempre els caps de setmana, de bon matí i amb un perfil d’oient molt concret: gent més gran, més propera i més militant.
EP: Al principi, els oients que tenien un perfil més típicament sardanista estaven una mica descol·locats i, fins i tot, es queixaven perquè no escoltaven tanta sardana. El que semblava que inicialment restava, amb el pas del temps hem comprovat que ha passat tot el contrari.

Aquesta temporada el programa s’emet dissabte al migdia (dins El suplement) i d’una hora de durada. En què ho han notat?
QR: En l’audiència! Ara no té res a veure, és més passavolant. Abans teníem quatre hores de durada i ara només una hora. En això el programa també ha canviat, però ho veiem com una oportunitat.
EP: Al matí l’audiència era més fidelitzada. L’hora i el fet de ser cap de setmana ens oferia un públic molt arrelat després de tants anys. Amb el canvi d’hora arribem a altres oients que mai ens haguessin escoltat.

I les xarxes socials, com conviuen amb el Mans?
QR: Vam ser el primer programa de Catalunya Ràdio que vam disposar d’una pàgina a Facebook! Recordo que vam impulsar un concurs a través de Facebook on s’havia d’escollir la festa favorita dels Països Catalans i va ser un tot un èxit! Vam sumar 15.000 seguidors en aquella època! Els companys d’altres programes al·lucinaven com un espai de sardanes tenia tanta repercussió a les xarxes.
EP: El lligam amb els oients a través de les xarxes es basa, sobretot, a través de Twitter. Pel que fa a Instagram, està creixent, i Facebook, definitivament, s’està perdent.

Pel que fa als continguts, amb la música popular com es pot competir amb un fenomen com Rosalía?
EP: No hi hem de competir. Hem de demostrar que tenim tanta qualitat o més que una altra proposta de format de música més comercial. Més enllà de la moda, al Mans apostem, sobretot, per una música de qualitat. Actualment hi ha cobles que estan trencant els estereotips i estan plantant cara a la música més comercial. Per tant, les fronteres s’estan desdibuixant.

Amb tants vincles entre la ràdio i la cultura popular, hi ha temps per desconnectar?
EP: [Riu] Amb en Quim Rutllant és molt difícil desconnectar. Només ho fem quan hi ha un moment que li dic prou.

Treballen en allò que els apassiona i a la ràdio pública del país. Uns afortunats, vaja.
EP: És evident que sí. La vida ha anat cap aquí i vaig implicar-me en aquest projecte professional des de la militància que sento per la cultura popular. El Mans ens dona l’oportunitat d’explicar la cultura que fa la gent, que té una capacitat terapèutica. Això m’atrau moltíssim i suposo que es nota quan fem el programa.
QR: Moltíssim! El vincle que tenim amb la ràdio i la cultura popular és gairebé malaltís. Tinc l’avantatge de treballar d’una feina que m’agrada molt i en un àmbit que em fa molt feliç. I a més, ens dona l’oportunitat d’aportar el nostre gra de sorra particular de com ha de ser la cultura popular al segle XXI en una societat globalitzada.

Com ha de ser?
QR: Oberta, integradora i, sobretot, d’acollida. La societat actual no és la mateixa que la de fa 30 anys. Cal reinventar-nos per mantenir viva la cultura popular.

La cultura popular està guanyant pes al territori més enllà de la ràdio?
QR: Actualment viu un moment de reflexió i d’incorporació de molta gent jove que té moltes inquietuds d’incorporar noves fórmules. Un exemple clar és el Tradicionàrius d’enguany, que aplegarà un congrés de música que estan preparant músics d’entre 25 i 30 anys. Ells han de posar les bases del futur de la cultura popular al país.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram