Foto: Francesc Puig
Andreu Buenafuente (Reus, 1965) és un dels reclams del prime time de La 1 de RTVE amb Futuro imperfecto, un espai setmanal –s’emet els dijous a les 23 h– on aposta per l’humor, la reflexió, el sarcasme i l’entreteniment intel·ligent. Guardonat amb sis Premis Ondas i un Premi Nacional de Televisió (2020), Buenafuente és un dels referents amb majúscules de l’aparador audiovisual a l’Estat espanyol. Es va estrenar a televisió a TV3 el 1992 com a col·laborador del Persones humanes de Miquel Calçada i posteriorment va participar al Tot per l’audiència de Xavier Sardà. Després ja va assumir el rol de presentador amb Sense títol (1995), Sense títol 2 (1996), Sense títol, sense vacances (1997), Sense títol, S/N (1998), La cosa nostra (1999-2000) i Una altra cosa (2002-2004). El 2005 fa el salt a la televisió estatal amb Buenafuente, primer a Antena 3 (2005-2007) i després a laSexta (2007-2011). Posteriorment vindrien Buenas noches y Buenafuente a Antena 3 (2012); En el aire a laSexta (2013-2015), i Late Motiv al canal #0 de Movistar+ (2016-2021). Els darrers anys, a TV3 ha presentat diversos monòlegs per Nadal i Vosaltres mateixos (2023-2024), que li va valer un Premi Zapping al millor programa de televisió. Buenafuente acaba d’estrenar la segona temporada de Futuro imperfecto, que suposa el seu retorn la televisió estatal en obert després de més de deu anys. A Comunicació 21, Buenafuente reivindica la producció audiovisual catalana.
Acabes d’iniciar la nova temporada de Futuro imperfecto. Com està anant?
[Somriu] Molt bé! A més, m’enganxes després d’acabar el programa, quan la feina ja està feta, i encara em sorprenc de la feinada que donen projectes com aquest.
Encara et sorprens?
Sí, i mira que ja hauria d’estar-hi acostumat! Però cuinar un programa de televisió té molts matisos i molts racons. La nova temporada de Futuro imperfecto segueix el pla que teníem previst: fer un programa que s’apropi a l’espectacle teatral sense perdre els codis televisius.
Què implicava aquest pla?
Era difícil i, per això, volíem tenir públic i disposar d’un teatre gran. La veritat és que tot està sortint millor del que ens esperàvem.
Produït per RTVE en col·laboració amb El Terrat (The Mediapro Studio), Futuro imperfecto va tancar la primera temporada amb una audiència mitjana de l’11,9%, 1.233.000 seguidors, i més de 2,8 milions d’espectadors únics. Com plantegeu la nova temporada?
Hi ha alguns petits canvis interns que ja s’estan veient. Aquest és un programa que des de la primera temporada ha demostrat que és fàcil de moure, hi ha moltes ganes de sortir fora, amb temps i mitjans podríem fer el programa des de qualsevol teatre d’Espanya. I també vull deixar una porta oberta perquè entri més talent. De fet, els programes maduren perquè guanyes confiança i pots fer més coses, així que ens mantindrem oberts a la màgia d’anar provant sense saber què passarà.
“Si em busquen per empènyer el món audiovisual fet des de Catalunya, jo hi seré”
El programa s’emet des del teatre de LaFACT de Terrassa. Com us ha rebut?
Molt bé! Era innegociable fer-ho en un teatre i som a Terrassa a conseqüència de no haver trobat cap opció estable a Barcelona. I d’alguna manera em surt el de Reus que porto a dins.
Per què?
Perquè el món no s’acaba a Barcelona. Ara mateix està ocupada, teatralment parlant, i quan vam arribar a Terrassa va ser el plató somiat, perquè el públic s’asseu en disposició d’un auditori i et veu bé, ens dona moltes possibilitats i ens sentim com a casa.
Els últims anys, TVE ha fet una aposta per l’entreteniment amb figures com Marc Giró, David Broncano o tu mateix. Com valores aquesta aposta en la lluita amb les cadenes privades?
Què t’he de dir, si estic encantant [somriu], perquè és, gairebé, l’ecosistema somiat. Jo em vaig formar durant deu anys a la televisió pública i és on vaig construir tot el que sé de televisió. Tornar-hi suposa tancar el cercle, ha estat molt bonic i mai pensava que això passaria.
Per què ho creies?
Perquè, per algun motiu, creia que no seria propici. Però aquesta nova línia de TVE m’ha permès l’aterratge i només puc estar contentíssim.
Foto: Francesc Puig
Et sents part del creixement d’audiències i de les noves propostes que està aportant TVE?
La veritat és que sí, i tot i que costa, perquè estàs molt concentrat en el teu projecte i mires de reüll què fan els teus companys. Jo acostumo a identificar-me molt amb les cadenes, però sobretot soc del meu programa, perquè he estat en cadenes on no m’agradava el que feien o no eren del meu gust. A TVE s’està seguint la línia de fer una televisió pública agosarada –cadascú amb els seus recursos i idees– i penso que ho estem fent prou bé.
Ja que parlem de cadenes i de cases, RTVE està a punt de presentar i d’estrenar un nou projecte televisió: 2Cat o La 2 Catalunya. Quina mirada hi poses?
On cal signar per ampliar el camp de la producció audiovisual a Catalunya? I fins i tot demanaria més recursos i més producció. Tenim un teixit audiovisual català que ha patit bastant, aquesta és una indústria molt centralitzada a Madrid, i crec que aconseguir encara més recursos seria molt emocionant. Els anys 90, tot Espanya mirava cap a Catalunya i vaig tenir la sort d’estar en aquella generació de qui deien que fèiem una televisió molt bona i molt moderna.
Veus factible, tornar a repetir-ho?
Tant de bo poguéssim tornar a demostrar que a Catalunya fem molt bona televisió i en podríem fer més amb més recursos i més mitjans. No saps mai si es podria repetir, perquè érem molts professionals, els qui hi treballàvem, i des de Catalunya es produïen molts programes per a Espanya.
“Tornar a la televisió pública és tancar el cercle”
I què va passar?
No sé si no els vam saber cuidar prou o no vam ser gaire conscients del hub que suposava tenir producció des de Barcelona, però sempre que he pogut, l’he defensada. Des de Barcelona he fet programes per a Espanya durant 15 anys, només he marxat cinc anys a Madrid, així que si em busquen per empènyer el món audiovisual fet des de Catalunya, jo hi seré.
Després de cinc anys treballant a Madrid i el teu retorn televisiu a Catalunya, creus que les coses han canviat molt?
Sí que han canviat, sí.
En quin sentit?
Jo estava molt acomodat, en una plataforma de pagament, on crec que vam fer les coses molt a gust, tot i que algunes no tinguessin tanta transcendència. Vam fer prop de 1.000 programes, però tenia ganes de parar i tornar a Catalunya per retrobar-me amb coses tan normals com portar la meva filla a l’escola. I tenia la sensació que no tornaria a fer televisió de primer nivell.
Què vas imaginar que acabaries fent?
Fer documentals o tornar a la meva ràdio, i va arribar la proposta de RTVE amb Futuro imperfecto. I quan m’hi vaig posar, em vaig trobar un món més enfadat que mai i una realitat molt difícil, i havia de fer comèdia de tot plegat. Era un desafiament, perquè el dubte era com podria fer una crònica d’aquest món i això és el que estem intentant.
Xavi Freixes: “Avui a Ràdio 4 hi ha la il·lusió dels primers anys de RAC1”
