Tomeu Martí (Palma, 1969) és periodista, activista sociocultural, polític i escriptor. Ha dirigit la ràdio lliure Ona Mediterrània i actualment dirigeix dBalears. És president del Grup Blanquerna i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua. Com a escriptor ha publicat diversos reculls d’articles periodístics i també llibres de poesia i assaig. Ha guanyat el Premi Josep Maria Llompart (2013) i del Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2014). A Comunicació 21, Martí traça la situació de la premsa a les Illes Balears.

La Covid-19 ha provocat un rècord d’audiència a dBalears, amb prop de 175.000 visites úniques mensuals al maig, que representa un 40% més que el mes anterior. Què confirma aquesta dada?
Que no és una flor d’estiu i que confirma la consolidació de dBalears com a referent d’una part de la població de les Balears en el darrer any. L’estiu passat vam superar les 100.000 visites úniques i des d’aleshores la tendència ha estat a l’alça. És un creixement que va més enllà de l’interès que ha generat la crisi sanitària.

La presidenta de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears, Ángeles Duran, va assegurar fa uns dies en una entrevista a Comunicació 21 que la Covid-19 ha tallat el moment més dolç del periodisme a les Balears. Ho comparteix?
No ho sé veure així. Sense dades a la mà, el periodisme a les Illes Balears es manté instal·lat en una crisi permanent des de fa 20 anys. Possiblement el consum digital ha augmentat, però el format paper està agonitzant. Ho diuen els números. El periodisme ha perdut força i capacitat d’influència en la societat balear.

Vostè és a dBalears des del primer dia. Durant 17 anys van editar en format paper.
Va ser un petit miracle diari que va sortir en paper gràcies a la tasca d’un equip de periodistes molt il·lusionat liderat per un referent com Miquel Serra. S’hi sumava una plantilla de col·laboradors excel·lents com el poeta Blai Bonet i Nadal Batle, que ja són morts.

Un dels acords ambiciosos per enfortir el consum del català a la premsa a les Balears va ser amb l’Ara. Per què no va tenir continuïtat aquella aliança?
Vist amb perspectiva, i tenint en compte que jo no era un dels actors claus de l’aliança, puc dir que l’Ara va anar imposant el seu model fins al punt que va minimitzar totalment l’aportació del Grup Serra, que aleshores era el propietari de dBalears, en el projecte compartit. I així es va creure més oportú la bifurcació actual i anar per separat: per un costat, l’AraBalears i per l’altre, dBalears.

L’AraBalears s’ha mantingut actiu, tot i que prenent mesures.
És així, fruit d’aquella bifurcació l’AraBalears va deixar d’editar-se diàriament en format paper per fer-ho els caps de setmana –dissabte i diumenge– i darrerament ho fa com a setmanari, els dissabtes. Ara bé, en format digital, l’AraBalears és un diari potent i amb continguts de qualitat.

Tenen previst editar, novament, el dBalears en format paper?
[riu] Ho desitjaria! Actualment només editem algun exemplar especial amb motiu de la festa de Sant Jordi, fires d’estiu o Dijous Bo amb una clara estratègia comercial. Un fet que ens demostra que tenim l’estructura i la capacitat per fer-ho. Ara bé, la resposta de tornar al paper dependrà molt de com evolucioni l’economia i el sector periodístic. La realitat actual ens fa pensar que va per llarg, ja que la crisi provocada per la Covid-19 ens afectarà molt més. Així que, ara per ara, haurem d’esperar.

El 2015 Ona Mediterrània va assumir la gestió de dBalears i vostè va ser nomenat director. Què ha canviat des d’aleshores?
Hi ha una major especialització, posant l’accent en el compromís ideològic, el sobiranisme, la cultura i els moviments socials. I és fruit que som una associació i no una empresa, que està més obligada a mantenir uns equilibris en els continguts. A més, hem enfortit la presència a les xarxes socials amb una actitud viva, activa i permanent amb els lectors que ja havíem posat la base amb el Grup Serra.

Les tres potes de dBalears són educació, llengua i territori. Aquesta és l’especialització a què feia referència?
Sí, absolutament. Cada cop més el lector busca una informació més específica i més propera. Aquell lector que vol saber què passa en el món de l’educació, la llengua i el territori des d’una mirada catalana, a les Illes és dBalears. I aquest és el nostre tret distintiu, cada cop reforçant-lo més perquè els lectors ens fan confiança.

Aquesta mirada catalana com resisteix davant la forta presència de mitjans espanyols a les Illes?
IB3, AraBalears, dBalears i altres ràdios com ara Ona Mediterrània, principalment, estem fent una tasca rellevant per afavorir el consum del català entre els mitjans de comunicació a les Illes. Ara bé, hem de competir amb altres mitjans en castellà amb absoluta inferioritat. Les institucions balears han ofert molts més recursos als mitjans en castellà en els darrers 30 anys i els mitjans catalans han estat totalment marginats. Tot i així, progressem adequadament.

Un dels referents comunicatius a les Balears és el youtuber Miquel Montoro, de qui la decisió recent d’apostar pel castellà en detriment del català ha aixecat molta polseguera a les xarxes socials.
Una mica exagerada i molt sorprès. Ara bé, li he de dir que, de les cinc notícies més llegides a dBalears les darreres setmanes, tres d’elles fan referència a Montoro. Recordo que hi ha altres antecedents similars que van decidir fer el mateix que Montoro, com van ser Joan Manuel Serrat o Sopa de Cabra, i ho vaig viure més intensament perquè era més jove. Ara bé, crec que té un impacte en positiu, perquè Montoro deixa un buit que donarà l’oportunitat a un altre youtuber, i que, a la llarga, Montoro tornarà a fer-ho en català. La polseguera que s’ha aixecat té molt en compte el grau de passió que hi posa la gent a les xarxes socials.